Centenars de milers de persones, víctimes de desaparicions forçoses arreu del mónCentenars de milers de persones, víctimes de desaparicions forçoses arreu del món
Familiars de víctimes llatinoamericanes de desaparicions forçoses (Flickr)

L'Iraq, Sri Lanka i Colòmbia, els tres països on més persones han estat víctimes de desaparicions forçoses des del 1980

Centenars de milers de persones, víctimes de desaparicions forçoses arreu del món

L'Iraq, Sri Lanka i Colòmbia, els tres països on més persones han estat víctimes de desaparicions forçoses des del 1980

Centenars de milers de persones, víctimes de desaparicions forçoses arreu del món

Familiars de víctimes llatinoamericanes de desaparicions forçoses (Flickr)

  • ABEL RIU (Barcelona)

  • | 29 d'ag, 2018 - 23:52

Avui, 30 d'agost, és el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçoses, una tècnica habitualment utilitzada amb la intenció d'infondre el terror a la població civil. Concebudes inicialment per les dictadures militars, les desaparicions forçoses es perpetren avui dia especialment en situacions de conflicte intern i continuen sent utilitzades com a mètode de repressió política. La tècnica s'ha intensificat dins el context de la lluita contra el terrorisme, tot i els mecanismes i els òrgans internacionals que lluiten contra aquesta pràctica.

El Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçoses se celebra des del 2011, després que s'emetés una declaració per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides en la resolució 65/209, del 21 de desembre del 2010. Segons l'ONU, el propòsit d'aquesta celebració és «exigir veritat, justícia i, a més, honrar la memòria dels desapareguts». En paral·lel, la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçoses és l'instrument de drets humans de les Nacions Unides concebut per prevenir aquesta pràctica, definida pel dret internacional com a crim contra la humanitat.

La convenció inclou aspectes com ara l'obligació per part dels països signants d'investigar els actes de desaparició forçosa, assegurar que les desaparicions forçoses estiguin tipificades com a delictes pel codi penal i cooperar amb altres estats a l'hora d'assegurar l'extradició dels criminals, l'assistència a les víctimes o la localització i retorn de les restes. El text va ser adoptat a l'Assemblea General de les Nacions Unides el desembre del 2006, i ha estat signat per uns 100 estats i ratificat per 58, entre els quals no es troben ni la Xina, ni Rússia ni els Estats Units.

Els deu països del món amb més desaparicions forçoses des del 1980

Segons la Comissió Internacional de Persones Desaparegudes, l'Iraq és el país del món amb desaparicions forçoses des del 1980, amb unes xifres que es calcula que podrien anar des de 250.000 persones fins a un milió. No hi ha xifres exactes sobre els desapareguts des de la invasió nord-americana del país, però, segons fonts oficials, la xifra s'elevaria a uns set mil individus només entre el 2005 i el 2007.

En segona posició es troba Sri Lanka, amb 65.000 denúncies de desaparicions forçoses que van ocórrer durant la guerra civil que va enfrontar l'exèrcit i la guerrilla dels Tigres Tàmils entre el 1983 i el 2009. En tercera posició se situa Colòmbia. Segons l'organització colombiana Unidad para la Atención y Reparación Integral a las Víctimas, fins al 2015 es comptabilitzen un total de 45.630 persones víctimes de desaparició forçosa, la majoria de les quals a mans de forces paramilitars. Precisament, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va demanar ahir al president colombià, Iván Duque, que el seu govern doni prioritat a la recerca de persones desaparegudes al país. «La societat en el seu conjunt, i especialment el nou govern, ha de fer un esforç per prioritzar la recerca de persones desaparegudes i garantir que es fa tot el possible perquè els familiars tinguin respostes», va afirmar el cap de la delegació del CICR a Colòmbia, Christoph Harnisch, segons un comunicat del comitè.

Set dels deu països on s'han registrat més desaparicions forçoses són llatinoamericans

El CICR va destacar l'avenç que suposa la creació de la Unidad de Búsqueda de Personas Desaparecidas, inclosa en l'acord de pau signat pel govern colombià i les FARC. No obstant això, va considerar que la demora en la posada en marxa efectiva «afegeix encara més dolor a les famílies i no pot justificar-se gairebé dos anys després de la signatura de l'acord de pau».

Pel que fa a Guatemala, es calcula que hi ha actualment entre 40.000 i 45.000 desapareguts, la majoria durant la guerra civil de 1960-1996. Les desaparicions realitzades per forces de seguretat estatals han continuat fins avui, segons han denunciat nombroses organitzacions de drets humans. Aquestes entitats estimen en unes 2.000 les desaparicions anuals entre el 2003 i el 2014.

Xile és el cinquè país amb un nombre més elevat de desaparicions forçoses. Sumant els casos de detinguts desapareguts, executats, torturats i presos polítics reconeguts per les diverses comissions creades per compensar de manera efectiva els afectats el nombre de víctimes de la dictadura de Pinochet, supera les 40.000 persones.

Seguidament es troba Mèxic, amb un total de 30.973 persones, d'acord amb el Registro Nacional de Datos de Personas Extraviadas o Desaparecidas. Segons les dades ofertes per l'ONU, a Mèxic han desaparegut més de 6.700 nens i nenes i adolescents en els últims dos sexennis, majoritàriament en mans dels narcos. A més, l'Oficina de l'Alt Comissionat va reflectir que un 30% dels desapareguts a Mèxic entre el 2006 i el 2014 són menors d'edat.

Llatinoamèrica segueix copant posicions en aquesta llista de la vergonya, i l'Argentina és el setè país amb més desaparicions forçoses durant les darreres dècades. Així, unes 30.000 persones haurien desaparegut durant els anys de la dictadura argentina, segons els organismes de drets humans argentins. El primer recompte oficial es va fer el 1984 per la Comisión Nacional sobre la Desaparición de Personas, amb més de 8.961 víctimes, entre desapareguts i executats.

S'estima que més de 114.000 persones segueixen encara en parador desconegut a l'estat espanyol

Al Perú es calcula que més de 15.000 persones van desaparèixer entre el 1980 i el 2000; fins ara s'han trobat restes pertanyents a 3.200 cossos, aproximadament. Bona part d'aquestes desaparicions es van produir a principis dels anys 80, per la repressió dels militars contra moviments d'esquerra en el marc de la guerra amb les forces de Sendero Luminoso.

El novè país amb més desaparicions forçoses és Algèria. Segons fonts d'organitzacions de drets humans, el nombre de desapareguts oscil·laria entre 15.000 i 20.000, la majoria dels quals del període més cruent de la guerra civil algeriana.

El Salvador tanca aquesta llista de la ignomínia. D'acord amb la comissió de la Veritat d'aquell país, des del 1980 fins al 1992 prop de 5.000 persones van ser desaparegudes forçosament, xifra que s'eleva a 10.000 segons grups de la societat civil. Cap cas ha estat resolt per iniciativa estatal ni s'han emprès investigacions serioses contra els responsables.

Pel que fa a l'estat espanyol, s'estima que més de 114.000 persones segueixen encara en parador desconegut, la major part de les quals desaparegudes durant la Guerra Civil i la repressió franquista posterior. Amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçoses, diverses organitzacions no governamentals han presentat a l'executiu espanyol, a la Fiscalia General de l'Estat i al Consell General del Poder Judicial un programa amb mesures i propostes per a diferents mecanismes de les Nacions Unides que serveixin per eliminar els obstacles legals amb què les famílies de víctimes de desaparició forçada continuen trobant-se 80 anys després de la Guerra Civil i 40 després de la fi del franquisme.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu