Myanmar: Les Nacions Unides asseguren que hi ha indicis de genocidi contra els rohingyesMyanmar: Les Nacions Unides asseguren que hi ha indicis de genocidi contra els rohingyes
Un grup de refugiats Rohingya participa en una protesta a Teknuf, Bangladesh, el 25 d'agost del 2018 (EFE)

L'exèrcit birmà ha estat acusat per una missió de recerca de les Nacions Unides de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra

Myanmar: Les Nacions Unides asseguren que hi ha indicis de genocidi contra els rohingyes

L'exèrcit birmà ha estat acusat per una missió de recerca de les Nacions Unides de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra

Myanmar: Les Nacions Unides asseguren que hi ha indicis de genocidi contra els rohingyes

Un grup de refugiats Rohingya participa en una protesta a Teknuf, Bangladesh, el 25 d'agost del 2018 (EFE)

  • QUERALT CASTILLO CEREZUELA (Barcelona)

  • | 27 d'ag, 2018 - 23:52

Una missió independent de recerca de les Nacions Unides a Myanmar ha acusat alts càrrecs del Tatmadaw, l'exèrcit de Myanmar, de «genocidi intencional». A l'informe publicat ahir, l'ONU demana el processament del comandament en cap, el general Min Aung Hlaing, i cinc generals d'alt rang, acusats de genocidi i crims de guerra contra els rohingyes, la minoria musulmana del país, i altres minories ètniques, com els kachins i els shans.

Ara que es compleix un any de l'inici de la neteja ètnica a Rahkine, la regió de Myanmar on viuen els rohingyes, la minoria musulmana del país, una missió independent de recerca de les Nacions Unides a Myanmar (UN's Independent International Fact-Finding Mission on Myanmar) assegura en un informe: «Hi ha prou informació per justificar la investigació i el processament d'alts càrrecs de la cadena de comandament Tatmadaw, de manera que un tribunal competent pugui determinar la seva responsabilitat pel genocidi amb relació a la situació en l'estat Rakhine».

Mitjançant l'ús d'imatges per satèl·lit, fotos, vídeos, entrevistes i altres documents, la missió de l'ONU ha pogut investigar els mecanismes que s'han portat a terme durant el genocidi d'aquest últim any. «Els crims a l'estat de Rakhine i la manera en què van ser comesos són de naturalesa, gravetat i abast semblants a aquells que han permès establir genocidis en altres contextos», s'assegura.

Un any de neteja ètnica

El 25 d'agost del 2017, durant les primeres hores de la matinada, l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan (ARSA, per la sigla en anglès), un grup insurgent, va portar a terme un atac coordinat a 30 llocs de control de l'exèrcit birmà amb la intenció de captar l'atenció global de la situació que es viu a la regió des del 2012: una població marginada, perseguida i de la qual abusen sistemàticament les forces de seguretat birmanes. La resposta per part del Tatmadaw no es va fer esperar i el que en un inici era una resposta armada contra el grup insurgent aviat es va convertir en una operació armada a gran escala contra tota la població. Com a resultat, gairebé 800.000 persones van haver de marxar a Bangladesh, on des de llavors malviuen en camps de refugiats sense que ningú hagi proposat, de moment, una alternativa. Si bé el govern de Myanmar i el de Bangladesh estan treballant en el retorn d'aquestes persones, la realitat és que un any després encara no hi ha una solució factible al problema.

La Comissió Europea considera «crucial i oportú» l’informe publicat per les Nacions Unides, de cara a la propera sessió del Consell de Drets Humans que tindrà lloc durant el mes de setembre.

La missió de l’ONU insta el Consell de Segurat a referir el cas a la Cort Penal Internacional o crear un tribunal internacional pena ad hoc per jutjar els crims. També s’ha suggerit imposar sancions internacionals contra els individus mencionats a l’informe i un embargament d’armes contra el país.


La passivitat del govern d'Aung San Suu Kyi

L'informe no només posa sobre la taula les evidències de la neteja ètnica i els abusos de drets humans que s'estan cometent al país asiàtic, sinó que acusa el govern liderat per la líder de la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD, per la sigla en anglès) i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, d'haver permès que prosperés el discurs de l'odi, de la destrucció de documents i de la deixadesa a l'hora de protegir les minories ètniques dels crims de guerra perpetrats per l'exèrcit. Així doncs, a l'informe es destaca que el govern «hauria contribuït a la comissió dels delictes». El govern de Myanmar va rebre una còpia prèvia a la publicació de l'informe, però no ha volgut fer declaracions. Tampoc n'ha fet el portaveu de l'exèrcit, el general Tun Tun Nyi.

El text destaca, a més, que Aung San Suu Kyi «no ha utilitzat la seva posició de facto com a cap de govern, ni la seva autoritat moral, per evitar els esdeveniments que s'estan desenvolupant o buscar vies alternatives per assumir la responsabilitat de protegir la població». De fet, les Nacions Unides lamenten la falta de cooperació del govern de Myanmar en el procés de recerca dels crims comesos per l'estament militar. L'accés a les missions d'observació de les Nacions Unides a les zones en conflicte ha estat denegat en diverses ocasions durant l'últim any.

Radhika Coomaraswamy, membre de la missió de les Nacions Unides, ha assenyalat: «Tot i que no hi ha indicis que les autoritats civils hagin estat involucrades en la planificació de l'operatiu militar, sí que s'han bloquejat investigacions i els actes i l'omissió han pogut contribuir a la comesa dels crims».

 

Judici ajornat per als periodistes de Reuters Wa Lone i Kyaw Soe Oo

Els periodistes de l'agència Reuters Wa Lone i Kyaw Soe Oo, que van descobrir una fossa comuna al poblat d'Inn Din, a Rakhine, havien de veure ahir el veredicte del seu judici, que els podria portar a fins a 14 anys de presó per la revelació, però una suposada indisposició del jutge que havia de dictaminar sentència va fer que la cita s'ajornés fins al 3 de setembre.
Els periodistes van ser arrestats el desembre del 2017 i encara romanen a la presó acusats de violar la llei de secrets oficials del país. La fiscalia els acusa de tenir documents «altament secrets», però la defensa diu que aquests documents no són secrets, ja que han estat publicats. Tot i que a l'abril el policia Moe Yan Naing va assegurar que un superior li havia ordenat, a ell i a altres oficials, oferir documents secrets als periodistes per posar-los una trampa, l'acusació de la fiscalia s'ha mantingut.


 

Facebook, la xarxa social utilitzada per fomentar l'odi contra les minories ètniques

A mitjans d'agost, Facebook anunciava que prendria mesures contra tots aquells que utilitzessin la xarxa social per fomentar el discurs de l'odi i assegurava que des de feia uns mesos un equip treballava per tal d'investigar alguns comptes. La divulgació de notícies falses que inciten a la violència contra les minories ètniques també ha estat present durant els últims anys a la xarxa social.

Ahir a primera hora, la xarxa social anunciava que tancava 18 comptes personals, inclós el del comandant en cap de les forces armades, el general Min Aung Hlaing, i 52 pàgines de Facebook, entre les quals, la de la televisió de propaganda militar Myawady. En total, al voltant dels comptes de 12 milions de persones. La decisió es prenia després de la publicació de l'informe de les Nacions Unides.

 

Una persecució que ve de lluny

Si bé la persecució i la violació dels drets humans de la població rohingya va saltar a l'actualitat internacional tot just fa un any, des del 2012 l'exèrcit birmà atempta contra la minoria musulmana. Aquell any va suposar un punt d'inflexió, ja que va ser quan es va iniciar una campanya d'odi i de deshumanització de l'ètnia rohingya portada a terme per diversos grups nacionalistes i algunes organitzacions de budistes radicals, com el Ma Ba Ta o el 969, amb la complicitat de les forces de seguretat. Aquell any, la violència va causar el desplaçament de més de 140.000 rohingyes, però el govern, en aquell moment liderat per Thein Sein, del Union Solidarity and Development Party (USDP, per la sigla en anglès) va assegurar que es tractava de violència esporàdica intercomunal entre les diferents ètnies que habiten l'estat de Rakhine.

En un país amb 135 ètnies nacionals i aproximadament un 80% de població bamar (l'ètnia majoritària de religió budista), la convivència entre els diferents grups no resulta fàcil. El ressentiment de les minories ètniques (que constitueixen el 32% de la població) contra la majoria bamar és evident en un país on l'exèrcit utilitza la força per forçar la unificació d'una identitat nacional que no existeix. La violència contra els abusos de drets humans portats a terme pels grups insurgents de Rakhine, Kachin i Shan ha estat utilitzada pel Tatmadaw per fer un ús de la força desproporcionat amb l'excusa d'actuar per protegir la unitat del país.

Si bé l’atenció internacional està centrada en l’estat de Rakhine i la neteja ètnica contra els rohingyes, el fet és que l’exèrcit birmà utilitza les mateixes tècniques d’opressió i persecució en altres estats del país, concretament a l’estat Shan, llar de la minoria shan, de religió budista, i l’estat de Kachin, on viu l'ètnia kachin, de religió majoritàriament catòlica. També en aquests dos estats hi ha proves de crims de guerra i crims contra la humanitat.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu