Les autoritats ucraïneses, acusades de complicitat amb els atacs de l'extrema dreta contra la població gitana Les autoritats ucraïneses, acusades de complicitat amb els atacs de l'extrema dreta contra la població gitana
Marxa de militants d'extrema dreta el Dia del Defensor d'Ucraïna -14 d'octubre- (Flickr)

Es multipliquen els atacs de grups ultranacionalistes contra persones i assentaments gitanos durant els darrers mesos, davant la passivitat i permissivitat de la policia

Les autoritats ucraïneses, acusades de complicitat amb els atacs de l'extrema dreta contra la població gitana

Es multipliquen els atacs de grups ultranacionalistes contra persones i assentaments gitanos durant els darrers mesos, davant la passivitat i permissivitat de la policia

Les autoritats ucraïneses, acusades de complicitat amb els atacs de l'extrema dreta contra la població gitana

Marxa de militants d'extrema dreta el Dia del Defensor d'Ucraïna -14 d'octubre- (Flickr)

  • Redacció Barcelona

  • | 27 d'ag, 2018 - 20:24

Durant els darrers quatre mesos s'han multiplicat els atacs contra membres de la comunitat romaní a Ucraïna, amb almenys vuit incidents que han provocat dos morts i múltiples ferits. La policia ha estat acusada per diverses ONG de no protegir les víctimes i de complicitat amb els agressors.

El primer episodi de violència va ser l'incendi d'un assentament a Lysa Hora a Kiev el 21 d'abril, a mans d'uns 30 membres de l'organització neonazi C14. En arribar al lloc dels fets, la policia no va protegir les famílies, i els va recomanar abandonar la zona de Kíev. El grup, que anava armat, va atacar els romanís, i un vídeo publicat uns quants dies després va mostrar famílies senceres amb nens petits fugint terroritzades, perseguits per homes emmascarats que els van llançar pedres i els van atacats amb gas pebre, abans d'incendiar les tendes.

Després de l'atac, el militant de C14 Serhiy Mazur va presumir obertament a la seva pàgina de Facebook sobre l'«exitosa operació», com a resultat de la col·laboració entre l'organització i l'Administració del Districte de Holosiyiv. La policia no va actuar en un primer moment, i no va ser fins uns dies després, després d'una cobertura dels fets per part dels mitjans, amb evidències i testimonis, quan la policia va anunciar una investigació criminal.

Al final del mes de maig va ser el torn del camp gitano de Velyka Berexovytsia, a la regió de Ternópil. Un grup d'homes va disparar contra persones d'ètnia gitana -set adults i 30 nens-, les quals van ser també intimidades, i van cremar el camp. Les víctimes van fugir corrents pel bosc. El mateix mes un altre atac a la regió oriental de Kharkiv va deixar un mort i quatre ferits.

Al juny, un jove d'ètnia gitana d'uns 20 any va ser assassinat i altres persones van ser ferides -incloent un nen de 10 anys- després que un grup d'encaputxats van assaltar una comunitat romaní als afores de la ciutat de Lviv, a l'oest del país. El jove va ser apunyalat al cap i al pit mentre recollia plàstics i ferralla. Les vuit persones que van destrossar l'assentament van ser detingudes.

Posteriorment, a principis de juliol, una dona romaní va ser apunyalada fins a la mort a la regió de Zakarpatia, a l'oest del país. Els autors encara no han estat identificats.

ONG i Nacions Unides apunten a les autoritats
El mes de juliol el Centre Europeu de Drets dels Gitanos (ERRC, en les seves sigles en anglès) i el Centre Nacional Roma van anunciat que portaran a la Policia Nacional d'Ucraïna a la justícia en dels gitanos que van ser atacats per bandes d'homes emmascarats a Lviv els dies 23 de juny i 10 de maig. ERRC també ha denunciat que les autoritats locals «havien estat col·laborant amb persones i grups d'extrema dreta, com l'Administració del Districte de Holosiyiv amb el grup neonazi C14 que va atacar Roma a Lysa Hora a Kíev».

Segons ERCC, la Policia Nacional ucraïnesa «no només no protegeix els romanís d'atacs ètnics, sinó que en molts casos, els aproven de forma tàcita». Un policia va ser registrat en un vídeo en actitud passiva a pocs metres d'on milícies d'extrema dreta van destruir un campament romaní a Kíev. Segons l'organització, en cada un dels últims pogroms contra els gitanos, «la policia ha estat ineficaç a l'hora d'investigar i perseguir els responsables».

Per la seva banda, recentment experts de Nacions Unides han denunciat el que suposa una «persecució sistemàtica» de la minoria gitana del país. «Condemnem inequívocament aquests atroços actes d'intimidació i violència contra membres de la minoria gitana a Ucraïna. També ens preocupa seriosament l'odi creixent i la violència motivada per qüestions racials contra aquesta comunitat, i en particular contra els seus membres més vulnerables, dones i nens», van dir els experts de l'ONU. En paral·lel, van fer una crida a les autoritats ucraïneses per a adoptar mesures immediates per aturar aquesta onada d'atacs violents.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu