La batalla pel control de la jihad s'estén a l'ÀfricaLa batalla pel control de la jihad s'estén a l'Àfrica
El centre de Mogadiscio després de l'atemptat terrorista l'octubre passat (AMISOM).

El continent africà és un dels nous escenaris de la lluita que l'Estat Islàmic i Al-Qaeda

La batalla pel control de la jihad s'estén a l'Àfrica

El continent africà és un dels nous escenaris de la lluita que l'Estat Islàmic i Al-Qaeda

La batalla pel control de la jihad s'estén a l'Àfrica

El centre de Mogadiscio després de l'atemptat terrorista l'octubre passat (AMISOM).

  • PABLO L. OROSA (Mogadiscio, Somàlia)

  • | 24 d'ag, 2018 - 00:14

La presa de Qandala, centre històric del comerç entre l'Àfrica i l'Orient Mitjà davant de les costes del Iemen, va revelar el poder de l'Estat Islàmic a Somàlia, un territori on fins a l'octubre del 2016 la insurrecció jihadista estava dominada per Al-Shabab, filial d'Al-Qaeda a la Banya d'Àfrica. Totes dues faccions fa anys que intenten aconseguir el control del moviment extremista al continent africà, però, després de la caiguda de Raqqa, l'ofensiva dels seguidors d'Abu Bakr al-Baghdadi s'ha accelerat. Més enllà de Líbia, Tunísia o el Sahel, la recerca de nous màrtirs s'estén ara a l'Àfrica de l'est i a Moçambic. Una cursa que no fa sinó agreujar la inestabilitat d'una de les regions més volàtils del planeta.

El moviment islamista radical a l'Àfrica és anterior a l'arribada de les franquícies internacionals. De fet, la seva marcada agenda local el fa diferent: «Cada grup o organització jihadista és un producte local i, més enllà de la retòrica, els grups i les organitzacions africanes atorguen una plena prioritat a la seva agenda local, encara que això no exclou ni anul·la un interès per mantenir o crear vincles transnacionals amb altres forces jihadistes», apunta el professor de la Universitat Autònoma de Madrid Luis de la Corte. Això explica les contínues escissions i les aliances traïdes, el Joc de trons. La mateixa milícia de l'Estat Islàmic a Somàlia neix de la deserció d'Abdul Qadir Mumin i de la incapacitat d'Al-Shabab per canalitzar el descontentament als territoris del clan Majerteen a l'est de Puntlàndia.

El mapa actual
Ossama bin Laden i Ahmed Abdi Godane havien combatut junts contra la invasió soviètica a l'Afganistan. Per això, quan la Unió de Tribunals Islàmics (ICU, en anglès) va ser expulsada de Mogadiscio, Godane no va dubtar a convertir la seva branca juvenil, Al-Shabab, en el braç insurgent d'Al-Qaeda a la Banya d'Àfrica. Aquest ascendent històric va permetre a Al-Qaeda de dominar durant dècades el moviment jihadista al continent: Al-Shabab, a Somàlia; Ansar al-Sharia, a Líbia (fins que es va dissoldre l'any passat), i Al-Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI), al Magreb.

Amb la irrupció de l'Estat Islàmic el 2014, el discurs unitari de la jihad va començar a trencar-se també a l'Àfrica. Milícies locals abans integrades sota el paraigua d'Al-Qaeda al Magreb van passar a donar suport al relat mediàtic de l'Estat Islàmic: els Soldats del Califat, a Algèria; l'Estat Islàmic del Gran Sàhara, al Sahel, o el mateix Boko Haram. En el cas d'aquesta organització, que va captar l'atenció internacional després de segrestar 276 joves estudiants l'abril del 2014, hi ha dues faccions enfrontades entre si: l'escissió liderada per Abu Musab al-Barnawi, que va jurar lleialtat a l'Estat Islàmic, i la milícia fidel al seu líder històric, Abubakar Shekau, que prefereix mantenir un discurs regional. «Els moviments jihadistes a l'Àfrica», insisteix l'investigador de l'Institute for Security Studies Omar S. Mahmood, «se centren fonamentalment en les reclamacions locals. Les connexions internacionals s'utilitzen per a augmentar el seu prestigi com a part d'una jihad global».

Aquesta estratègia va ser la que va fer que Abdul Qadir Mumin, l'icònic rostre de la barba taronja inclòs pels Estats Units en la llista de terroristes més buscats, desertés d'Al-Shabab i creés la seva pròpia filial de l'Estat Islàmic a Somàlia. Amb poc més que un grapat d'homes, va aconseguir prendre Qandala i altres ciutats de la costa de Puntlàndia, una regió semiautònoma davant de l'illa de Socotra, i proclamar un efímer califat. Encara que va ser ràpidament derrotat per les forces del govern federal amb el suport dels Estats Units, el prestigi adquirit li ha permès de multiplicar la capacitat per «reclutar homes i finançament», subratlla Crisis Group en un dels seus darrers informes. Actualment disposa de diversos centenars d'efectius capaços de perpetrar atemptats a la regió de Bosaso, la qual cosa ha dut l'administració Trump a bombardejar la vall del Buqo per intentar retirar l'Estat Islàmic del complex tauler somali.

Malgrat l'impacte mediàtic de les actuacions de l'Estat Islàmic, continuen essent les franquícies d'Al-Qaeda les que dominen el discurs jihadista. A la Banya d'Àfrica, Al-Shabab s'ha convertit en una de les organitzacions terroristes més mortíferes del continent, amb 4.281 víctimes el 2016. I a l'octubre de l'any passat va dur a terme l'atemptat més sagnant des del retorn de la missió internacional (AMISOM) al país, el 2007, amb més de 500 morts i 300 ferits. Malgrat els èxits militars de la coalició, els jihadistes continuen imposant la seva visió rigorista de l'islam en els entorns rurals del centre i el sud del país, on tenen un ampli suport social. «Als somalis pot ser que no els agradi Al-Shabab, però encara els agraden menys els invasors estrangers, i així és com veuen els etíops i els kenians i, cada vegada més, els ugandesos», diu el professor d'història africana de la Universitat de Warwick David M. Anderson.

Aquesta ingerència estrangera serveix a Al-Shabab per justificar la internacionalització de la seva lluita, amb atemptats a Nairobi i Kampala i una activitat constant a les zones frontereres de Kènia i Etiòpia. Però és al nord del país, a la regió de Puntlàndia, en la qual s'ha fet fort l'Estat Islàmic, on les hosts d'Ahmad Umar lliuren la batalla pel discurs radical. «Serà molt difícil per a l'Estat Islàmic convertir-se en alguna cosa més que un actor marginal a Somàlia, atesa l'experiència reeixida d'Al-Shabab per avortar tot moviment dissident», subratlla Mahmood. La violència de les purgues de l'Amniyat, la policia secreta de l'organització, ha assolit fama internacional.

L'altre gran focus del jihadisme al continent, més enllà del caos libi després de la caiguda de Moammar al-Gaddafi, és al Sahel, un vesper en el qual Al-Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI) sembla que ha recuperat la iniciativa amb la formació d'una nova entesa jihadista batejada amb el nom de Jamā'at Nuṣrat al-Islām wa-l-Muslimīn (JNIM), que agrupa fulbes, tuaregs, bambares i àrabs nord-africans. «En un context en què l'Estat Islàmic perd atractiu, AQMI —que, a través de les seves diverses faccions i grups ideològicament afins, ja era el grup predominant a la regió— ha sabut posicionar-se perfectament per engolir els grups desencantats després de l'ensulsiada del califat i integrar-los en la seva estructura, si se'n presenta la possibilitat. Així mateix, amb aquest moviment AQMI s'assegura una estructura més gran i millor en una regió cap a la qual no sembla escabellat que traslladi la seva cúpula si no és capaç d'invertir la tendència a Algèria», resumeix en el seu últim informe l'investigador del Programa sobre Terrorisme Global del Real Instituto Elcano Sergio Altuna.

Tàctiques diferents, els mateixos objectius
A Al-Qaeda i l'Estat Islàmic els uneix un mateix fi, però els separen les formes. «Discrepen quant a les estratègies, però comparteixen certs objectius; sobretot, el d'imposar la visió radical i extrema de l'islam sunnita sobre qualsevol alternativa religiosa i política», resumeix De la Corte. Pels seguidors d'Ayman al-Zawahiri, la prioritat és combatre l'enemic invasor, principalment els Estats Units a Somàlia i França al Sahel, mentre que, per l'Estat Islàmic, els adversaris també tenen rostre local: els musulmans xiïtes i els seguidors d'altres confessions, com els iazidites, també són considerats infidels.

Totes dues organitzacions bussegen en el desencís i la pobresa per captar nous seguidors, però, mentre que les filials d'Al-Qaeda s'adrecen als slums africans per oferir una vida de privacions i fugides en nom d'Al·là, el relat mediàtic de la milícia d'Al-Baghdadi capta l'atenció de les barriades deprimides d'Occident. Fins a la caiguda del califat, l'Estat Islàmic dominava la captació de màrtirs, especialment en la diàspora, però els darrers mesos sembla que Al-Qaeda ha recuperat una part del prestigi perdut. Ha actualitzat el discurs, en forma i fons. «Les dinàmiques per captar els nois estan canviant», afirma Alhman Abdulla, un dels líders religiosos d'una barriada de Mombasa. «Abans feien referència a la pobresa, ara usen la fama: els nois s'uneixen perquè se'ls reconegui al barri». Ja no són només membres de famílies desafavorides, entre els nois reclutats «hi ha també joves amb bona formació, que fins i tot han anat a la universitat», continua. Sota el lideratge de Boko Haram, l'ús de dones i de nens per perpetrar atemptats suïcides ha estat imitat per altres organitzacions radicals a la regió. «Els models de violència que obtenen molta publicitat sempre són emulats; per tant, cal no descartar que hi hagi segrestos massius com els de Boko Haram», alerta l'analista de l'agència de Nacions Unides per a la Igualtat de Gènere Pablo Castillo-Diaz pel que fa a la situació a Somàlia.

Aquest creixement de l'amenaça jihadista a l'Àfrica no ha passat desapercebut per a la comunitat internacional. Per primera vegada des del 1994, després de l'episodi immortalitzat en la pel·lícula Black Hawk abatut, les forces nord-americanes han tornat a desplegar-se a Somàlia i al mateix temps que França ha enviat 4.000 soldats al Sahel. Caldrà veure si la resposta militar és capaç de solucionar un problema arrelat en la desigualtat a què està sotmesa el continent.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu