Des del 2006, 228 defensors dels drets humans han estat assassinats a MèxicDes del 2006, 228 defensors dels drets humans han estat assassinats a Mèxic
Representants de les organitzacions que han fet públic l'informe (EFE).

Aturar la repressió política i les greus violacions de drets humans al país centreamericà, un dels principals reptes del pròxim president mexicà, Andrés Manuel López Obrador

Des del 2006, 228 defensors dels drets humans han estat assassinats a Mèxic

Aturar la repressió política i les greus violacions de drets humans al país centreamericà, un dels principals reptes del pròxim president mexicà, Andrés Manuel López Obrador

Des del 2006, 228 defensors dels drets humans han estat assassinats a Mèxic

Representants de les organitzacions que han fet públic l'informe (EFE).

  • Redacció Barcelona

  • | 22 d'ag, 2018 - 19:42

Mèxic se situa entre els països més perillosos de la regió per als defensors de drets humans, amb 3.967 detencions arbitràries, 165 desaparicions forçades i 228 assassinats en els últims 12 anys. Aquestes són les dades fetes públiques avui pel setè informe Defensar los derechos humanos en México: el sexenio de la impunidad, junio del 2017 a mayo del 2018, presentat a Ciutat de Mèxic, que revela la magnitud i la gravetat de les violacions comeses en aquell país. L'ús de l'execució extrajudicial, en el període que comprèn aquest informe, s'intensifica en contra de periodistes, i en el període que comprèn l’informe sis de les persones assassinades defensaven el dret humà a la llibertat d'expressió.

La repressió política està dirigida amb més insistència en contra de les persones que denuncien que les reformes estructurals neoliberals violen els drets humans

Divulgat pel Comité Cerezo, l'informe va ser elaborat de manera conjunta amb les organitzacions Acció Urgent per Defensors de Drets Humans i la Campanya Nacional contra la Desaparició Forçada. Documenta casos en què les víctimes són defensores de drets humans i el «perpetrador» és, per «comissió, omissió o aquiescència» l'estat mexicà i els fets constitueixen una violació de drets humans com a conseqüència del treball de la víctima, van comentar.

L'informe constata que l'estratègia de repressió política està dirigida amb més insistència en contra de les persones que denuncien que les reformes estructurals neoliberals violen legalment els drets humans de grans capes de la població: el primer lloc l'ocupen els que denuncien la reforma educativa de tall neoliberal aprovada en aquest sexenni; en segon lloc, aquells que exercint el dret humà a la protesta són reprimits; el tercer lloc correspon als defensors que de manera general defensen la terra i el territori, indígenes i no indígenes, i fins i tot comunitats urbanes que resisteixen a les polítiques extractives o privatitzadores del territori; el quart lloc és per als ambientalistes, i, finalment, se situen els que realitzen taques de defensa d'una vida digna.

Entre el juny del 2017 i el maig del 2018 a Mèxic hi va haver 949 casos de violacions de drets humans

Les organitzacions han destacat que de l'1 de juny del 2017 al 31 de maig del 2018 a Mèxic hi va haver 949 casos de violacions de drets humans, principalment execucions extrajudicials, desaparicions forçades, detencions arbitràries, amenaces, fustigació i atacs físics. Van denunciar que aquestes estratègies de repressió política estan dirigides contra els que denuncien que les reformes estructurals empreses pel govern d'Enrique Peña Nieto «violen legalment els drets humans».

L'informe va alertar que Michoacán, amb 213 casos; Chiapas, amb 193, i Oaxaca, amb 121 són els estats de Mèxic que presenten el nombre més gran de violacions als drets humans. Aquestes xifres mostren «una estratègia de repressió política que recorre a violacions de drets humans per aturar i desarticular els esforços de defensa dels drets humans de la població mexicana», van denunciar.

L'estudi va destacar que la desaparició dels 43 estudiants d'Ayotzinapa el 26 de setembre del 2014 va provocar que els tres subsegüents no es cometessin desaparicions forçades col·lectives en contra de moviments socials i baixessin les desaparicions forçades en contra de persones defensores dels drets humans. La representant d'Amnistia Internacional a Mèxic, Chasel Colorado, va assenyalar Mèxic entre els països més perillosos per als defensors de drets humans. Colorado va dir que l'informe representa «una fotografia d'un país, la promesa d'un Mèxic que es va ensorrar al final d'un sexenni [del president Peña Nieto] a causa de la impunitat davant les greus violacions dels drets humans». Jan Jarab, representant a Mèxic de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, va assenyalar que la gravetat del problema es reflecteix en la gran quantitat de pronunciaments i informes de violacions publicades en els últims anys. «Les agressions no són accidentals; els defensors de drets humans s'enfronten a amenaces o situacions pitjors perquè els seus assenyalaments i activitats suposen amenaces a interessos polítics i econòmics», va dir Jarab.

Les agressions provenen d'actors privats i de grups criminals però moltes, també «són portades a terme per funcionaris públics»

En el context actual de violència a Mèxic, Jarab va precisar que les agressions provenen d'actors privats i de grups criminals però moltes, també «són portades a terme per funcionaris públics». Va destacar que a escala regional els defensors del medi ambient i la terra i de pobles i comunitats indígenes estan entre els més amenaçats, mentre que a Mèxic altres defensors amenaçats són els familiars de persones desaparegudes. L'informe va indicar que les xifres mostren que «hi ha una estratègia de repressió política que recorre a greus violacions als drets humans amb l'objectiu de detenir i desarticular els esforços de defensa dels drets humans de la població mexicana».

Aturar aquesta escalada repressiva serà un dels principals reptes que haurà d'afrontar el progressista Andrés Manuel López-Obrador, que serà investit nou president de Mèxic el pròxim 1 de desembre. En aquest sentit, la propera secretària de governació de Mèxic, Olga Sánchez Cordero, va declarar al mes de juliol que té «carta blanca» per part del pròxim president per pacificar el país i fer front a les massives violacions de drets humans que es produeixen en territori mexicà.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu