Els presos dels Estats Units es mobilitzen cap a una vaga d'abast nacionalEls presos dels Estats Units es mobilitzen cap a una vaga d'abast nacional
Centre penitenciari de Victorville, als Estats Units (Wiki Commons)

Els presos de 17 estats es declaren en vaga fins al 9 de setembre per protestar per les condicions de vida a les presons i reclamar «la fi de l'esclavitud moderna».

Els presos dels Estats Units es mobilitzen cap a una vaga d'abast nacional

Els presos de 17 estats es declaren en vaga fins al 9 de setembre per protestar per les condicions de vida a les presons i reclamar «la fi de l'esclavitud moderna».

Els presos dels Estats Units es mobilitzen cap a una vaga d'abast nacional

Centre penitenciari de Victorville, als Estats Units (Wiki Commons)

  • Redacció Barcelona

  • | 21 d'ag, 2018 - 19:58

Un aixecament a la presó Lee de Carolina del Sud l'abril d'enguany va acabar amb set persones mortes. L'aixecament va ser provocat per tensions entre bandes rivals, i alimentat per les pobres condicions de vida a la presó i per la manca de personal. En aquell moment, un testimoni va dir a Associated Press que els cossos dels morts «estaven literalment apilats uns sobre els altres».

Ara, quatre mesos més tard, els presoners de 17 estats dels Estats Units han iniciat una vaga de tres setmanes com a resposta a les males condicions de vida que han d'afrontar als centres penitenciaris, la qual s'espera que duri fins al 9 de setembre.

Els reclusos han anunciat que, durant aquest temps, es negaran a treballar i, en alguns casos, es negaran a menjar, amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre les condicions de vida a les presons, i el que molts consideren com a pràctiques laborals explotadores en les presons nord-americanes.

Els problemes laborals a les presons van ser recentment el centre de l'atenció mediàtica a Califòrnia, on els presos van ser reclutats voluntàriament per combatre els incendis forestals registrats en aquell estat, per la paga de només un dòlar l'hora més dos dòlars el dia. Però la pràctica d'emprar presos per a feins barates o gratuïtes és bastant generalitzada als Estats Units, a causa d'una exempció en la 13a esmena de la Constitució nord-americana, que va abolir l'esclavitud de la població però permet la servitud involuntària com a part d'un càstig per un delicte.

La violència és un altre dels grans problemes a les presons nord-americanes. Segons un estudi publicat el 2009 per la revista Journal of Correctional Health Care, un 21% dels presos homes són víctimes de la violència física cada sis mesos, i entre el 2% i el 5% pateixen violència sexual.

Protestes previstes en almenys 17 estats
No hi ha una estimació de la quantitat de reclusos i presons que participen en les protestes, ja que els organitzadors segueixen reclutant més i més interns a través del boca a boca. Però hi ha confirmades mobilitzacions en almenys 17 estats.

Els reclusos han fet públiques 10 demandes per a les seves reivindicacions, que inclouen «millores immediates a les condicions de les presons» i «la fi de l'esclavitud». També posen en el punt de mira lleis federals que van impulsar empresonaments massius, i que han fet que els presos es trobin amb dificultats per denunciar els funcionaris per violacions de drets. En paral·lel, pretenen posar fi a les desigualtats racials en el sistema de justícia penal i augmentar els programes de rehabilitació a les presons.

Prop de 2,3 milions de persones estan tancades en instal·lacions penitenciàries federals, presons estatals i locals, correccionals juvenils, centres de detenció de migrants i altres instal·lacions arreu dels Estats Units, segons l'ONG Prison Policy Initiative (PPI). Aquestes xifres converteixen els EUA en el país del món amb una taxa d'empresonaments més elevada del planeta, amb 655 reclusos per cada 100.000 habitants, seguit del Salvador amb 610, i el Turkmenistan, amb 583.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu