Atlantia, propietària d’Abertis, al punt de mira per l’esfondrament del pont de GènovaAtlantia, propietària d’Abertis, al punt de mira per l’esfondrament del pont de Gènova
Vista de les restes del pont Morandi, que es va ensorrar dimarts a Gènova. (EFE)

El govern italià planteja la imposició de multes milionàries a la concessionària que gestionava el pont esfondrat dimarts

Atlantia, propietària d’Abertis, al punt de mira per l’esfondrament del pont de Gènova

El govern italià planteja la imposició de multes milionàries a la concessionària que gestionava el pont esfondrat dimarts

Atlantia, propietària d’Abertis, al punt de mira per l’esfondrament del pont de Gènova

Vista de les restes del pont Morandi, que es va ensorrar dimarts a Gènova. (EFE)

  • Redacció Barcelona

  • | 16 d'ag, 2018 - 20:04

Salvini apunta contra Atlantia. La concessionària d'autopistes que, a través de la seva filial Autostrade, gestionava el tram al qual pertanyia el sinistrat pont Morandi, és el nou blanc de les acusacions del ministre d'Interior italià en relació amb la tragèdia de dimarts. «Tenien guanys de milers de milions. Vull saber quant d'aquesta suma es gasta en el manteniment. Si tens guanys, has de treballar per això», va afirmar Salvini. El ministre d'Interior italià va afegir: «Hem d'esbrinar qui era el responsable: els noms i els cognoms de qui són culpables de morts inacceptables. Han de pagar, pagar per tot i pagar molt».

Per la seva banda, el ministre d'Infraestructures, Danilo Toninelli, va anunciar que el govern italià ha «activat tots els procediments per a la possible revocació de les concessions i la imposició de multes de fins a 150 milions d'euros» a Atlantia, que a l'estat espanyol és la propietària d'Abertis. En paral·lel, el viceministre de Transports italià, Edoardo Rixi, ha avançat que l'executiu estudia tres alternatives per a Autostrade: revocar totalment les seves concessions (3.020 quilòmetres d'autopistes a tot el país), retirar la concessió sobre l'autopista afectada o imposar una multa. Rixi va precisar, però, que una sanció de 150 milions (la màxima estipulada) seria massa baixa.

Arran d'aquesta possibilitat, els representants d'Atlantia han advertit avui que l'anunci del govern d'obrir un procediment per a la revocació de les concessions després de l'ensorrament del viaducte a Gènova comportarà una indemnització i tindrà conseqüències per als accionistes. Salvini ha respost a aquestes declaracions al seu compte de Facebook, afirmant que «Atlantia (Autostrade), amb una increïble barra i amb morts encara per identificar, només parla de diners i negocis, i demana més milions als italians en cas de revocació de la concessió per part del govern després de la massacre de Gènova».

Les accions d'Atlantia han caigut a la borsa de Milà el 22% després de la tragèdia a Gènova, i el grup italià ha perdut 4.400 milions de capital borsari després de les amenaces del govern italià de retirar-li la concessió de la via.

Creuament d’acusacions entre Roma i Brussel·les
En un primer moment, l'executiu italià va centrar les crítiques en la Unió Europea. «Si hi ha restriccions europees que ens impedeixen gastar diners per pagar les escoles on van els nostres fills o les carreteres en què viatgen els nostres treballadors, posarem la seguretat dels italians davant de tot i de tots», va afirmar Salvini poques hores després. En resposta a aquestes declaracions, la Comissió Europea ha recordat avui que Itàlia era responsable del manteniment del pont caigut a Gènova i que disposava de fons i recomanacions per a aquest fi.

«Creiem que ha arribat el moment de deixar algunes coses clares», va dir el portaveu comunitari Christian Spahr en roda de premsa, després que Salvini va dir ahir que «les limitacions externes» imposades per Brussel·les impedeixen a Itàlia «gastar per tenir carreteres segures i escoles». L'executiu comunitari va recordar que, per al període 2014-2020, Itàlia té «uns 2.500 milions d'euros de fons europeus estructurals i de cohesió per a inversions en xarxa d'infraestructures, com carreteres o vies fèrries». Spahr va afegir que Brussel·les va aprovar a l'abril un pla d'inversions italià per valor de 8.500 milions d'euros destinat a infraestructures, «inclosa la regió de Gènova».

L'enfonsament del pont Morandi, que duu el nom de l'enginyer que el va dissenyar, va causar la mort d'almenys 39 persones, inclosos tres nens.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu