Els moments baixos de les relacions diplomàtiques entre Turquia i els Estats UnitsEls moments baixos de les relacions diplomàtiques entre Turquia i els Estats Units
El president turco, Recep Tayyip Erdogan. (EFE)

La negativa turca per alliberar el pastor nord-americà Andrew Brunson tensa encara més la relació entre Washington i Ankara, mentre negocien una sortida a la crisi diplomàtica

Els moments baixos de les relacions diplomàtiques entre Turquia i els Estats Units

La negativa turca per alliberar el pastor nord-americà Andrew Brunson tensa encara més la relació entre Washington i Ankara, mentre negocien una sortida a la crisi diplomàtica

Els moments baixos de les relacions diplomàtiques entre Turquia i els Estats Units

El president turco, Recep Tayyip Erdogan. (EFE)

  • ALBERT NAYA (Ankara)

  • | 09 d'ag, 2018 - 22:05

Les relacions entre els Estats Units i Turquia es van tornar a tensar el 25 de juliol després de la negativa del país eurasiàtic per alliberar el pastor nord-americà Andrew Brunson. A la presó durant 22 mesos, va ser acusat de mantenir llaços amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan [PKK] i el grup de Fethullah Gülen, l'opositor assenyalat per Ankara com l’ideòleg fallit cop d'Estat de 2016. En relació amb el cas, Turquia va demanar anteriorment l'alliberament d’Ebru Ozkan –de nacionalitat turca–, arrestada a Israel i acusada de mantenir relació amb Hamas. Israel la va alliberar, segons apunta la plataforma Al-Monitor després que Trump exercís de mediador. Qui no ha mogut fitxa és Erdogan, que no veu l'alliberament d'Ozkan com un favor i es nega a deixar lliure Brunson. A més, ha afegit una nova demanda: vol l’extradició de Gülen, autoexiliat als Estats Units. La resposta d'Erdogan no ha agradat a la Casa Blanca, que ho interpreta com una traïció.

La resposta per part de Washington a l’empresonament del pastor va ser imposar sancions als ministres turcs Abdulhamit Gül i Süleyman Soylu, ambdós assenyalats com els artífexs de l’empresonament. L'embargament de béns i propietats a territori nord-americà o la prohibició de realitzar transaccions amb aquestes persones és la simbòlica sanció que Turquia haurà de pagar: «Només tenim una propietat als Estats Units i es diu Gülen», va dir el ministre de l'Interior Soylu. El cas Brunson adopta una gran rellevància a territori nord-americà, ja que el pastor encarna el rol d’ostatge i la Casa Blanca pressiona per alliberar-lo: «Trump té molts assessors evangelistes, un fet força simbòlic», explica el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Birmingham Scott Lucas. Una delegació turca s’ha traslladat aquesta setmana a Washington per restablir unes debilitades relacions que han esclatat amb aquest cas.

Retrets per ambdues bandes

Les queixes entre els dos països són nombroses. Pel que fa al factor militar, Turquia té la intenció d’adquirir el sistema de defensa antiaeri S-400 de fabricació russa. En cas de realitzar-se la transacció, els Estats Units ja han amenaçat de cancel·lar la venda prevista de nous avions de combat F-35, ja que el govern d’Erdogan podria fer arribar a mans russes informació sobre la tecnologia emprada en la fabricació d’aquests avions de combat d’última generació. Això podria posar en entredit el paper del gegant turc a l’Aliança Atlàntica.

Els EUA han amenaçat de cancel·lar la venda d'avions de combat a Ankara per por a la possibilitat que Erdogan faci arribar a Putin informació sobre tecnologia militar americana

 

«Els Estats Units i Turquia es necessiten mútuament i trobaran la manera de tolerar-se, però Putin estarà content d’haver debilitat l’aliança», assegura el professor Scott Lucas. L’acostament entre Moscou i Ankara es tradueix en ambiciosos projectes energètics, econòmics, turístics i, evidentment, militars. També existeix el factor sirià, on Turquia i els Estats Units s’han enfrontat indirectament armant grups insurgents antagònics. Per altra banda, les sancions dels Estats Units a l’Iran a causa de la sortida del país nord-americà de l’Acord Nuclear també afecten relació amb Turquia. Mentre Trump pretén reduir a zero les exportacions d’energia del país persa a data de 4 de novembre, Ankara segueix fent negoci amb Teheran i el 27% del petroli que s'utilitza a l’Anatòlia prové del país veí, segons l'Autoritat Reguladora del Mercat Energètic de Turquia (Turkey's Energy Market Regulatory Authority's)

El ministre d’energia turc, Fatih Dönmez, afirma que desobeiran els desitjos de Trump i la Unió Europea també ha assegurat que protegirà les empreses que facin negocis amb l’Iran. Aquesta disputa deixa entreveure una pèrdua de legitimitat dels Estats Units en l’àmbit global: «Ja van perdre els valors durant la guerra de l’Iraq, després han seguit utilitzant drons per matar gent i ara Turquia utilitza aquesta falta d’exemple», assegura Scott Lucas.

Batalla de titans

El catedràtic redueix la tensió en una frase: «Mentre els gegants es barallen, els intel·ligents dialoguen». També afegeix que «les converses entre persones dels dos Estats són constants, però certs individus de la Casa Blanca utilitzen Twitter per escampar el seu missatge (...) Un diu que vol que Amèrica torni a ser gran, mentre l’altre també vol que Turquia torni a ser gran», afirma en referència a un Erdogan que evoca l’època de l’Imperi Otomà.

El president turc s’enfronta a unes eleccions locals el març del 2019, mentre l’economia reacciona de forma negativa i el dòlar ja cotitza a més de cinc lires. «Haurà de tenir bones relacions amb Occident si vol que l’economia millori, però també haurà de mirar pels seus votants islamistes i nacionalistes que esperen que s’aixequi contra el diable», destaca la mateixa font. Per la seva part, Trump haurà de resoldre el factor de les sancions a l’Iran sense barallar-se amb aliats com Turquia o la mateixa Unió Europea.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu