Silencis sobre Catalunya a canvi de seguretat militar? L’origen del míssil disparat a Estònia per un avió de combat espanyolSilencis sobre Catalunya a canvi de seguretat militar? L’origen del míssil disparat a Estònia per un avió de combat espanyol
Avions de combat part de la missió de l'OTAN de policia aèria al Bàltic. FOTO EFE

Des del 2015 Espanya ha multiplicat la presència militar als països Bàltics dins el marc de les missions de l'OTAN a la regió, amb l'objectiu de silenciar els governs d'Estònia, Letònia i Lituània en relació a la qüestió catalana

Silencis sobre Catalunya a canvi de seguretat militar? L’origen del míssil disparat a Estònia per un avió de combat espanyol

Des del 2015 Espanya ha multiplicat la presència militar als països Bàltics dins el marc de les missions de l'OTAN a la regió, amb l'objectiu de silenciar els governs d'Estònia, Letònia i Lituània en relació a la qüestió catalana

Silencis sobre Catalunya a canvi de seguretat militar? L’origen del míssil disparat a Estònia per un avió de combat espanyol

Avions de combat part de la missió de l'OTAN de policia aèria al Bàltic. FOTO EFE

  • ABEL RIU (Barcelona)

  • | 10 d'ag, 2018 - 10:52

El míssil disparat accidentalment en l'espai aeri estonià per un avió de combat espanyol dimarts a la tarda podria haver caigut en territori de la Federació Russa, segons ha informat el comandant de la Força Aèria d'Estònia Rivo Valge. Valge ha declarat que el míssil estava equipat amb un mode d'autodestrucció que s'hauria d'haver activat quan va ser llançat per accident, però no es pot descartar que el míssil caigués a terra.

El míssil portava uns 10 kilograms d'explosius i va ser ubicat per última vegada al voltant de 40 quilòmetres al nord de la segona ciutat d'Estònia, Tartu, a pocs kilòmetres del llac Peipus, que marca la frontera russoestoniana. El radi del míssil és de 100 km i va ser disparat a una alçada de 6 kilòmetres. En les paraules de Valge, si el míssil va volar cap a l'est podria haver caigut en territori rus. Finalment però, segons va informar ahir la radiotelevisió pública estoniana ERR, el míssil hauria caigut al comptat estonià de Jõgeva, on va causar un incendi forestal que ahir al matí els bombers encara intentaven extingir.

El ministre de Defensa d'Estònia, Jüri Luik, ha ordenat la suspensió de la participació dels avions espanyols en els exercicis aeris militars a l'espai aeri estonià fins que s'hagin resolt totes les circumstàncies relacionades amb l'incident. «Portugal continuarà la missió, Espanya ara està en reserva», va dir a l'agència de notícies BNE.

«Aquest és un incident extremadament estrany i lamentable», va dir el ministre, que va afegir que el més important és «garantir la seguretat i, en cooperació amb els aliats, saber les circumstàncies del que va passar».

Els avions de combat espanyols són a Lituània com a part de la missió de policia aèria bàltica de l'OTAN, creada el 2004 per ajudar Estònia, Letònia i Lituània a vigilar els seus espais aeris, atès que aquests països tenen una capacitat de defensa per aire molt limitada.

Des del 2015 Espanya és el principal contribuent a la missió de policia aèria de l'OTAN als països bàltics



Sorprenentment, la implicació de la força aèria espanyola en aquesta missió ha augmentat de forma substancial des del 2015, i ha passat de ser-ne un dels contribuents més petits a ser-ne el principal. En aquest sentit, si entre els anys 2004 i 2014 només un avió espanyol (de 43) havia participat en aquesta missió rotatòria, des del 2015 han estat dinou els avions de combat espanyols desplegats als països bàltics, dels 118 que han participat en la missió en aquest període. Això representa el 16% del total, de manera que Espanya és ara el principal contribuent a la missió, per davant de potències militars de l'OTAN com els EUA, el Regne Unit o França.

En paral·lel, Espanya és des del 2017 un dels principals contribuents en l'altra missió de l'OTAN a la regió, coneguda com a Enhanced Forward Presence. Té més de 300 soldats, carros de combat Leopard i blindats Pizarro desplegats a Letònia, com a part d'un contingent de 4.000 soldats als països bàltics i a Polònia que actuen com a força dissuasiva davant d'una hipotètica amenaça russa.

Crida l'atenció l'interès recent del govern espanyol per implicar-se militarment en una regió que mai ha estat una prioritat estratègica per a Madrid, sempre molt més centrat en l'Àfrica del nord i la Mediterrània.

En unes declaracions fetes el setembre de 2013, el llavors primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va deixar la porta oberta a un eventual reconeixement d'una Catalunya independent per part del govern de Letònia. Tot sembla indicar que el govern espanyol hauria aprofitat el nou context geopolític de confrontació entre Rússia i Occident, en el qual Estònia, Letònia i Lituània queden molt exposades, per reforçar un dels seus flancs a priori més febles, el dels països bàltics, en relació amb un hipotètic suport internacional al dret a l'autodeterminació de Catalunya. Ras i curt: Espanya ofereix tropes a canvi de silenci sobre la qüestió catalana.

Margallo no ho amaga
En aquest sentit, l'exministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo va revelar a mitjans de desembre que va plantejar als governs dels països bàltics que per a Espanya era una prioritat mantenir la integritat territorial «en justa contrapartida» pels «esforços» que Espanya feia a favor d'aquests països, inclòs l'«esforç militar» per terra i aire, a més d'haver votat «religiosament» a favor de les sancions a Rússia després de la crisi de Crimea.

L'excap de la diplomàcia espanyola va afirmar que Espanya havia complert amb el seu «deure de soci lleial i fiable» d'Estònia, Letònia i Lituània, preocupats per les activitats russes. «En justa contrapartida a aquests esforços que són els que corresponen a un soci lleial, hem plantejat sempre que per a nosaltres, insisteixo, la defensa de la Constitució era prioritària i que no entendríem ni entendrem que un govern que sigui soci nostre faci un atac frontal a la integritat territorial», va dir Margallo.
Per la seva banda, en un debat sobre la situació a Catalunya a la televisió estoniana ETV que es va fer a principi de novembre del 2017, el ministre de Defensa estonià, Jüri Luik, va relacionar la qüestió catalana amb la seguretat d'Estònia. «Queda clar que la seguretat d'Estònia està estretament relacionada amb la unitat i el suport dels nostres aliats. El ministre de Defensa espanyol és el meu col·lega, i ell i el seu govern són les persones que van enviar la seva força aèria aquí dues vegades, que van participar amb una companyia en les forces de l'OTAN estacionades a Letònia i molt més», va dir Luik.

La qüestió de la suposada compra de silencis també va arribar al parlament letó, quan fa uns mesos el parlamentari del grup Aliança Nacional Imants Parādnieks va demanar explicacions al ministre d'Exteriors letó, Edgars Rinkēvičs, sobre possibles acords secrets entre els governs espanyol i letó, un extrem que Rinkēvičs va negar.

Dependència bàltica creixent
El fet que es tracti d'estats petits que se senten amenaçats per un gran enemic exterior —Rússia— i que depenen d'aliats més potents per a garantir la seva seguretat, entre els quals Espanya, explica en bona mesura el baix perfil que han adoptat els tres governs bàltics des de setembre en relació amb el litigi entre el govern català i l'espanyol. El silenci ha prevalgut en una qüestió que els és profundament incòmoda, i s'han limitat a fer tímides crides al diàleg i a rebutjar amb poques ganes la violència.

Estònia és un cas especialment remarcable tenint en compte que el segon semestre del 2017 va ocupar la presidència rotatòria del Consell de la UE. Per qüestions històriques, l'opinió pública d'aquest país s'ha mostrat de manera majoritària favorable a la posició catalana. Les imatges de la violència de l'1-O van crear un profund malestar social i es van estendre les comparacions entre la manera com Madrid responia a l'independentisme català i com ho va fer Moscou al seu dia amb els independentismes bàltics. En paral·lel, va créixer la indignació social amb el posicionament del ministeri d'Exteriors estonià, el qual va ser reticent fins i tot a criticar la violència de l'1-O, en un principi. També va ser molt criticada la manca d'ambició de la política exterior del país en un moment en el qual presidia el Consell de la UE; sobretot tenint en compte el silenci flagrant de la que va ser batejada com a «Digital Presidency» davant les violacions de drets digitals (tancament de pàgines web i altres) comeses a Catalunya, i la renúncia a encapçalar cap iniciativa per mitjançar. En paral·lel, va provocar indignació que el govern estonià renunciés a defensar el dret a l'autodeterminació com a principi inherent de la seva acció exterior, quan és un dret que fonamenta l'existència d'Estònia com a estat independent. És possible que el viatge que va fer el llavors ministre d'Afers Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, a Tallinn a poques setmanes de l'inici de la presidència rotatòria estoniana de la UE servís per recordar al govern estonià les línies vermelles quant als interessos del govern espanyol.

«Actualment hi ha uns 300 soldats espanyols estacionats a Letònia per protegir-nos de Rússia. En conseqüència, devem a Espanya gratitud i lleialtat»

En el cas de Letònia, la posició oficial del govern pel que fa al cas català la va sintetitzar a la perfecció Ojars Kalnins, president del comitè d'Afers Exteriors del parlament letó, en un debat televisiu sobre la qüestió catalana emès el 18 d'octubre. Kalnins va afirmar que «actualment hi ha uns 300 soldats espanyols estacionats a Letònia per protegir-nos de Rússia. En conseqüència, devem a Espanya gratitud i lleialtat». Igual que en el cas d'Estònia, aquesta posició oficial contrasta amb la percepció social majoritària. En el mateix programa de televisió es va fer una enquesta oberta a la participació del públic que demanava «Com veu el futur de Catalunya?», en què van participar unes 530 persones. Més del 85% van respondre que «com a estat independent, atès que una majoria de catalans així ho volen».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu