S'activa la primera ronda de sancions a l'IranS'activa la primera ronda de sancions a l'Iran
Vista del Gran Basar de Teheran (EFE)

Des d'avui a mitjanit, s'han fet efectives les sancions imposades per part dels Estats Units al país persa, que afronta amb por i una greu crisi econòmica la nova etapa

S'activa la primera ronda de sancions a l'Iran

Des d'avui a mitjanit, s'han fet efectives les sancions imposades per part dels Estats Units al país persa, que afronta amb por i una greu crisi econòmica la nova etapa

S'activa la primera ronda de sancions a l'Iran

Vista del Gran Basar de Teheran (EFE)

  • Redacció Barcelona

  • | 07 d'ag, 2018 - 20:55

Des d'ahir a la mitjanit, s'han tornat a activar les sancions nord-americanes a l'Iran, que, tot i el suport dels altres països del pacte, veu amb preocupació la nova situació. Els iranians, a més, afronten amb dubtes el nou pla econòmic aprovat pel govern per alleugerar la crisi i mitigar-ne els efectes.

La carestia, l'escassetat de productes, la inflació i l'augment de l'atur són les principals preocupacions dels ciutadans. Abans que Donald Trump anunciés la retirada del pacte amb l'Iran i amb la previsió que ho faria, la moneda es va devaluar considerablement. Des de l'abril, el rial ha perdut més de la meitat del seu valor i els preus dels productes bàsics han pujat; la llet, per exemple, la setmana passada va incrementar el preu el 32%. Aquesta situació ha provocat revoltes esporàdiques, que en algunes ocasions han acabat amb disturbis, per part d'una població descontenta. La devaluació de la moneda també ha dificultat les importacions, que, a més, a partir d'ara patiran l'efecte de les sancions nord-americanes.

Aquesta primera ronda de sancions dels Estats Units afectarà principalment el comerç d'or i altres metalls, tant els preciosos com l'alumini i l'acer, així com el sector automobilístic. A partir d'ara també queda prohibida la compra de deute iranià i el govern del país persa tindrà prohibit adquirir dòlars, fet que tindrà repercussions en nombrosos sectors en una economia que ja es troba en dificultats.

El sector de l'automòbil, un dels primers damnificats

Un dels primers damnificats per la nova tanda de sancions contra l'Iran ha estat el sector automobilístic, que veurà com se li complica el futur a causa de la dificultat per fabricar vehicles i importar peces de recanvi. El sector queda penalitzat, des d'avui mateix, per les sancions dels Estats Units. Els fabricants estrangers establerts al país també patiran els efectes de les sancions. Els casos més coneguts són els de les companyies franceses PSA (grup format per Peugeot i Citroën) i Renault, que, en col·laboració amb socis locals, fabricaven fins fa poc gairebé la meitat dels vehicles de nova matriculació a l'Iran. PSA ja va anunciar el mes de juny que «començava el procés de suspensió de les activitats» amb la finalitat d'adequar-se a l'embargament dels Estats Units. Els treballadors expatriats tant de PSA com de Renault ja han començat a abandonar el país i el nivell de producció s'ha reduït de manera dràstica. Altres companyies del sector, com Scania, Daimler i Volvo, també han començat la retirada parcial.

Mesures per frenar la crisi

Per intentar solucionar els problemes econòmics que assolen el país i atenuar l'efecte que tindran les sancions estatunidenques, les autoritats perses han posat en marxa avui un nou paquet de mesures. L'executiu del president, Hassan Rouhani, ha anunciat que el banc central continuarà oferint el dòlar al tipus de canvi oficial de 42.000 rials per a la importació de productes alimentaris bàsics i medicaments. També hi ha prevista una relaxació de les mesures que regulen la taxa de canvi del rial, fet que permetrà la reobertura de les cases de canvi, que han estat tancades des de l'abril després de la imposició del tipus de canvi oficial.

La Unió Europea pren mesures

La Unió Europea ha començat avui a fer efectives una sèrie de mesures per limitar l'impacte de les sancions nord-americanes a les empreses europees que tenen relacions amb l'Iran. Davant la preocupació de les empreses europees amb negocis al país persa, Brussel·les ha actualitzat la seva legislació per donar tranquil·litat als països amb inversions a l'Iran i ha afirmat que recuperaran els danys que els puguin ocasionar les sancions dels Estats Units. Unes sancions, d'altra banda, que la UE considera «il·legítimes».

«Si les sancions dels Estats Units tenen com a objectiu regular la conducta de les empreses de la Unió Europea, encara que aquesta no tingui cap relació amb la legislació estatunidenca, són il·legítimes i il·legals», van declarar fons europees.
Jurídicament, les mesures no són més que una actualització d'una legislació ja vigent des del 1996, coneguda com a «estatut del bloqueig», en resposta a les possibles sancions extraterritorials a Cuba, l'Iran i Líbia. La seva aplicació quedarà actualitzada a partir d'avui i es pretén minimitzar així l'impacte de risc per a les empreses europees. Així mateix, a partir d'ara s'anul·len en territori comunitari les sentències emeses per tribunals estrangers que es basin en les suposades sancions i es prohibeix als ciutadans europeus que les compleixin. D'aquesta manera, les empreses europees podran denunciar no només els Estats Units pels perjudicis que puguin ocasionar-los les sancions, sinó també empreses nord-americanes o europees que decideixen trencar, de manera unilateral, un contracte prèviament signat, com a conseqüència de les imposicions de Washington.

En cas de voler abandonar les activitats comercials amb l'Iran com a conseqüència de les sancions, les empreses europees hauran de demanar una autorització a la Comissió Europea, que, d'altra banda, ja ha posat en marxa un procés destinat a eliminar els obstacles perquè el Banc Europeu d'Inversions (BEI) pugui finançar activitats a l'Iran.

L'administració Trump no ha callat davant la postura de la UE i ja ha advertit que les empreses que negociïn amb l'Iran no podran tenir llaços comercials amb els Estats Units.. 

Les mesures que començarà a aplicar la Unió Europa busquen mantenir la conservació dels canals financers comunitaris amb l'Iran i assegurar l'exportació de gas i petroli iranià, «fonamental per a la seguretat de la UE», segons fonts europees. L’alta representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Federica Mogherini, ha defensat avui des d’Austràlia, on és de visita diplomàtica, la necessitat de continuar comerciant amb l’Iran per mantenir l’acord pel qual el país persa va renunciar al seu programa nuclear.

L'administració Trump queda aïllada

La segona ronda de sancions arribarà al novembre i afectarà la indústria petroliera, principal font d'ingressos del país. A diferència de les sancions imposades per Obama el 2012, ara els Estats Units s'han quedat sols i no han rebut cap adhesió internacional, a excepció de l'Aràbia Saudita i Israel. Benjamin Netanyahu ja ha felicitat Trump per «la important decisió d'imposar sancions a l'Iran» i ha fet una crida als països europeus a seguir el mateix camí.

Netanyahu va insistir en la necessitat de «deixar de parlar» i començar a emprendre accions. Les relacions entre Israel i l'Iran han empitjorat els últims mesos a causa de la guerra de Síria, i les autoritats israelianes no han dubtat a l'hora d'atacar objectius iranians.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu