Vint-i-tres agents de Pinochet, condemnats pel Tribunal Suprem de Xile Vint-i-tres agents de Pinochet, condemnats pel Tribunal Suprem de Xile
Familiars de les víctimes del dictador Augusto Pinochet protesten davant la casa d'un repressor alliberat (EFE)

El Tribunal Suprem de Xile ha condemnat avui 23 agents de la dictadura de Pinochet i un membre de la Colonia Dignidad en dos casos de desaparicions del 1974

Vint-i-tres agents de Pinochet, condemnats pel Tribunal Suprem de Xile

El Tribunal Suprem de Xile ha condemnat avui 23 agents de la dictadura de Pinochet i un membre de la Colonia Dignidad en dos casos de desaparicions del 1974

Vint-i-tres agents de Pinochet, condemnats pel Tribunal Suprem de Xile

Familiars de les víctimes del dictador Augusto Pinochet protesten davant la casa d'un repressor alliberat (EFE)

  • REDACCIÓ BARCELONA / EFE

  • | 07 d'ag, 2018 - 20:36

La Cort Suprema de Xile ha condemnat avui 23 agents de la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990) i a un membre de la Colonia Dignidad (un centre de detenció i tortura fundat per un exmilitar nazi el 1961) per dos casos de desaparicions d'opositors ocorreguts el 1974.

Desaparició de María Cristina López Stewart

En el primer cas, la II Sala Penal del màxim tribunal xilè va condemnar a 15 anys de presidi el general César Manríquez Bravo i als brigadiers Pedro Espinoza Bravo i Miguel Krasnoff Martchenko, com a artífex de la desaparició de l'estudiant universitària de 21 anys María Cristina López Stewart, de 21 anys. La jove militava en el Moviment d'Esquerra Revolucionària (MIR), una agrupació que combatia la dictadura de Pinochet. Va ser detinguda el 23 de setembre del 1974 per agents de la DINA (Dirección de Inteligencia Nacional) i va ser portada a la caserna de tortura i extermini Ollagüe, on, segons testimonis, va ser torturada sistemàticament fins al novembre del mateix any, quan se'n va perdre el rastre.

L'estudiant va aparèixer el 1975 entre les víctimes de l'anomenada Operación Colombo, un muntatge de la DINA, en col·laboració amb la policia secreta del Brasil i l'Argentina, per encobrir la desaparició de 119 presos polítics.

Desaparició d'Álvaro Vallejos Villagrán

En el segon cas, el mateix tribunal va condemnar als brigadiers Miguel Krassnoff i Pedro Espinoza, al coronel Fernando Gómez Segòvia i a altres 19 antics agents a 10 anys de presidi com a autors de la desaparició de l'estudiant de medicina Álvaro Vallejos Villagrán, de 25 anys i membre del Comitè Central del MIR. L'estudiant va ser detingut a casa dels seus pares per la DINA el 20 de maig del 1974 i portat a un centre de tortures i extermini.

Dos mesos després, el detingut va tornar a casa dels seus pares, però més tard el van tornar a detenir i el van traslladar a altres centres de la DINA, l'últim d'ells la Colonia Dignidad, on se'n va perdre el rastre.

Segons les dades oficials, 3.200 persones van morir a mans d'agents de l'Estat, dels quals 1.192 figuren com a detinguts desapareguts. No obstant això, diverses comissions d'investigació independents asseguren que hi hauria pogut haver fins a 30.000 víctimes directes i indirectes, sense comptar els més de 200.000 desplaçats que va originar la dictadura.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu