«Israel inspira la dreta europea»«Israel inspira la dreta europea»
(Oriol Clavera)

Yakov Rabkin: Professor d’història contemporània a la Universitat de Mont-real

«Israel inspira la dreta europea»

Yakov Rabkin: Professor d’història contemporània a la Universitat de Mont-real

«Israel inspira la dreta europea»

(Oriol Clavera)

  • ABEL RIU (Barcelona)

  • | 04 d'ag, 2018 - 03:05

Autor del llibre ‘L’amenaça interior. Història de l’oposició jueva al sionisme’ (Editorial Hiru), Yakov Rabkin és una de les veus més importants que, des del judaisme, critiquen l’existència de l’Estat d’Israel en la seva concepció actual. Fa poc ha estat de visita a Barcelona, convidat pel col·lectiu  SUDS - Internacionalisme, Solidaritat i Feminismes.

En què es diferencien els valors del judaisme tradicional dels del sionisme?
Cal entendre que el sionisme com a moviment polític, va començar a la fi del segle XIX amb persones com Theodor Herzl, molt integrats en la societat de l’Europa central d’aleshores i molt allunyats dels coneixements judaics. La mateixa idea de reunir jueus a Terra Santa per mitjans polítics i econòmics, va prendre els seus orígens entre els protestants del segle XVII, amb l’objectiu d’accelerar la coneguda com la Segona Vinguda de Crist, una idea que, òbviament, no té origen en les fonts judaiques. Els primers colons que es van traslladar a Palestina a la segona meitat del segle XIX es consideraven revolucionaris, i somiaven a crear el nou home, el nou hebreu allunyat dels valors i preceptes religiosos que ells consideraven obsolets. Preferien utilitzar el terme hebreu en lloc de jueu, que té el pes de la tradició. Una de les idees fonamentals del judaisme és la de la responsabilitat personal. Davant d’un esdeveniment negatiu, cal preguntar-se: «¿Què he fet malament per merèixer aquest càstig?». La reacció que n’ha de sorgir és la d’intentar millorar el comportament propi. Els sionistes rebutgen aquesta idea, que veuen com a derrotista. Hi ha una contradicció fonamental, ja que els fundadors de l’Estat d’Israel són ateus i agnòstics.

Parlem de qüestions d’identitat. Quins són els elements del nou hebreu, segons el sionisme, en comparació amb el jueu tradicional?
Les fonts tradicionals exigeixen a la persona jueva fer bones accions, tenir compassió i actuar amb humilitat. Tots aquests són valors contraris als que promou l’educació sionista. Els valors del nou hebreu són els del coratge, l’agressivitat, la intrepidesa, valors de qualsevol nacionalisme. Un nacionalisme que té els seus orígens a l’Europa central i de l’Est, un tipus de nacionalisme purament ètnic. No és casualitat que el primer ministre Netanyahu tingui molt bones relacions amb Polònia o Hongria, països que avancen cap a un nacionalisme ètnic excloent. Israel és una font d’inspiració per a ells com, per a la dreta nacionalista en altres països.

«L’exili és un concepte espiritual, significa cert allunyament de Déu. No es tracta de l’adreça postal»

Pel que fa al concepte de la Terra d’Israel, quines són les principals diferències entre judaisme tradicional i sionisme?
El sionisme interpreta la Terra d’Israel com a pàtria dels jueus, allà on sorgeixen com a poble. Segons la tradició, el poble jueu sorgeix de la família de Jacob a Egipte, tret per Déu de l’esclavitud per rebre la Torà al mont Sinaí, al desert. En aquest sentit, la Torà es projecta com a concepte de valor universal. D’acord amb el sionisme, l’imperi romà va exiliar els jueus del que ells consideraven la seva terra, i per això tenen dret a tornar-hi. «Érem febles i ara som forts». És una interpretació política que posa l’accent sobre la força militar, la conquesta i l’expulsió. És una actitud molt diferent de l’actitud curosa amb la terra que té la tradició. La terra és tant promesa com permesa. Déu l’atorga a certes condicions i la Torà esmenta l’exili com a càstig per les transgressions. En realitat, l’oració que articulen els jueus, fins i tot els que viuen a Jerusalem des de diverses generacions, especifica que «pels nostres pecats estem exiliats». L’exili és un concepte espiritual, significa cert allunyament de Déu. No es tracta de l’adreça postal.

Vostè esmenta la memòria de les relacions de cordialitat i coexistència entre àrabs i jueus a Palestina, amb anterioritat a l’existència de l’Estat d’Israel, i presenta aquesta idea com a argument que utilitzen jueus oposats al sionisme.
Durant segles, a la major part d’Europa els jueus van patir segregació, persecució i fins i tot expulsió. Als països islàmics això es va produir en molta menys mesura, fins i tot hi va haver molta més integració i contactes intel·lectuals i religiosos en àmbits de jurisprudència i filosofia. Fins a la meitat del segle XX, la vida dels jueus en països musulmans va ser bastant harmoniosa i correcta. I fins i tot avui dia ho és en països com per exemple l’Iran, que té una gran comunitat jueva amb més de 2.000 anys d’història. Allà els jueus se sentien iranians. El mateix passava al Marroc, on se sentien marroquins de tradició judaica, i estaven molt integrats. En contrast, a l’Europa de l’Est, d’on ve el sionisme, els jueus vivien segregats i se sentien aliens a la població i a l’ambient. L’antisemitisme racial dels anys 80 del segle XIX és una afirmació d’aquesta actitud excloent que es cristal·litza en reacció a l’emancipació dels jueus a França, Àustria i Alemanya. El sionisme accepta el postulat antisemita que els jueus no tenen lloc en la societat europea. El sionisme va ser creat pels europeus i per als europeus, i queda aliè a les comunitats jueves dels països islàmics. Aquests jueus no se sentien aliens a les societats locals en què vivien. Ens sembla paradoxal que a l’Iran les sinagogues no necessitin protecció mentre que la presència de policia al davant d’institucions jueves s’ha fet gairebé permanent a Europa, però no ho és. L’Iran és antisionista però no és antijueu; és un exemple instructiu.

Com va ser el paper dels jueus originaris de l’antic imperi rus en la creació de l’Estat d’Israel?
A Theodor Herzl i els seus amics de Viena els costava trobar jueus que volguessin traslladar-se a Palestina a finals del segle XIX, ja que molts d’ells eren burgesos ben establerts. No obstant això, en l’imperi rus seguia existint una intensa segregació, i es donaven episodis de violència en contra dels jueus en forma de pogroms. Existia també una participació molt forta de jueus de l’imperi rus en el moviment revolucionari socialista, una minoria dels quals van decidir construir una societat nova a Palestina. Per al projecte sionista, aquest grup va tenir un paper crucial. Eren persones revolucionàries, havien participat en moviments terroristes a Rússia, alguns integrats en el Partit Social-Revolucionari, d’altres bolxevics, i van traslladar a Palestina tota aquesta experiència d’activisme clandestí. Van arribar amb la idea d’afrada, és a dir, separació, i van crear una societat a part, diferent, no barrejant-se amb els àrabs i altres grups en la Palestina bigarrada. És el principi de base del colonialisme d’assentament. La tradició segregacionista es va traslladar, i va ser implementada amb molt d’èxit. I fins avui, tots els primers ministres d’Israel (o els seus avantpassats) van néixer en l’imperi rus.

Quines diferències d’interpretació creu que hi ha entre sionisme i judaisme tradicional pel que fa a la Shoah?
Jo prefereixo parlar de genocidi nazi més que Shoah, no vull separar-ho per un terme apartat de la història mundial. El judaisme tradicional tracta cada calamitat com un càstig i senyal diví perquè cadascú busqui el que ha fet malament. Per exemple, el rabí Eljonan Wasserman va comentar: «Hem transgredit els preceptes de Déu en haver idolatrat el nacionalisme i el socialisme. Per això, Déu ens castiga pel nacional socialisme, pels dos ídols que hem venerat». No tothom combrega amb aquesta interpretació. Pels sionistes, la lliçó és que érem febles i ara hem de ser forts: aquesta és la conclusió que el sistema educatiu israelià treu del genocidi nazi. És una visió radicalment diferent de la de la tradició jueva, i fins i tot de la de la població alemanya, que va rebutjar tornar a caure en el nacionalisme ètnic excloent. Són lliçons molt diferents.

«El sionisme accepta el postulat antisemita que els jueus no tenen lloc en la societat europea»

  

Creu que els objectius i instruments de la campanya Boicot, Desinversions, Sancions (BDS) estan justificats?
Entenc que és una manera pacífica d’oposar-se a la política d’Israel. El mateix va passar amb Sud-àfrica. Si la gent no vol comprar certs productes o participar en certs actes, hi té tot el dret. Les crítiques que rep la campanya BDS per antisemita reflecteixen una confusió entre judaisme i sionisme, una confusió ben conreada i ben promoguda pels cercles sionistes. Alguns països occidentals van acceptar aquesta confusió mentre que els organitzadors de la campanya BDS la deploren sistemàticament.

Israel es projecta com a part del món occidental. Quin paper creu que hi juga, en aquest sentit?
Israel hi té un paper molt important. El marc del que passa a Israel-Palestina no és aliè al que està passant en altres contextos. Israel crea i ven know-how, i equips de seguretat a molts països, incloent-hi alguns països àrabs. Israel ha desenvolupat l’experiència de control militar i policial dels palestins durant 70 anys. En les condicions del neoliberalisme actual, on augmenten desigualtats entre pobres i rics i la població descontenta és cada vegada més gran, els sistemes tenen una necessitat més gran de controlar amplis sectors de la població. És aquí on Israel comparteix la seva experiència, ven les seves armes i contribueix a la militarització de les forces policials als EUA, la Unió Europea, etc. Per això Israel té tanta popularitat entre la classe dirigent occidental. I per això en gairebé tots els països europeus, tot i la propaganda sionista, la població no simpatitza amb Israel. Israel inspira la dreta. És paradigmàtic el cas d’Anders Breivik (militant d’extrema dreta que va assassinar 77 persones a Noruega el 2011). En els seus memoràndums, esmenta Israel amb admiració més de 500 vegades.

Com és possible que hi hagi antisemites que tenen tants llaços amb Israel? 
Theodor Herzl deia: «Els antisemites seran els nostres millors amics i aliats». La idea de l’antisemitisme es basa en el fet que els jueus no pertanyen a Europa. Els sionistes diuen exactament el mateix; per això han col·laborat tan bé amb règims que no ens semblen gaire acceptables.

Fa dues setmanes la Knesset (Parlament israelià) va aprovar la llei bàsica de la nació-estat. Quines conseqüències pot tenir aquesta nova norma?
La llei normalitza el que existia des de l’inici de l’Estat d’Israel. La novetat és que converteix la segregació en una cosa permanent. Domina un nacionalisme excloent, i les paraules d’igualtat no s’han complert mai; l’Estat d’Israel no ha estat mai igualitari. Des del 1948 fins al 1966 els palestins van viure sota un règim militar, sotmesos a violència i repressió, i 500 pobles van ser destruïts. Matar un jueu o matar un àrab no té la mateixa conseqüència jurídica, i aquesta llei ho normalitza. I passa el mateix amb la llengua àrab: ja no és oficial.

Com interpreta la partició de Palestina el novembre del 1947 per part de les Nacions Unides? Creu que es tracta d’un error?
L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució per dividir el territori en dos. Això es va fer contra la voluntat de la majoria de la població del territori en qüestió, i contra la de tots els països del voltant. Es tracta d’una recepta per a la violència. És vestigi de la mentalitat colonial, de decidir per uns altres. Aquesta resolució va donar certa legitimitat al moviment sionista i a la declaració unilateral d’independència d’Israel uns mesos més tard. Però els territoris assignats per a Israel per l’Assemblea General eren molt més petits que els que Israel va ocupar en realitat quan va causar l’expulsió de 700.000 palestins que el mateix país refusa de deixar tornar tot i múltiples resolucions de l’ONU. Avui en dia, tenint en compte la brutal diferència de mitjans, no es pot parlar de conflicte àrab-israelià; es tracta d’una opressió d’una població civil palestina per forces militars i policials israelianes.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu