Mali escull president entre tensió i denúncies de frauMali escull president entre tensió i denúncies de frau
Ciutadans revisant els diaris després de la jornada electoral (EFE)

Ibrahim Boubacar Keita i Soumaïla Cissé es disputen la presidència de Mali en uns comicis amb escassa participació i un fort clima d'inseguretat

Mali escull president entre tensió i denúncies de frau

Ibrahim Boubacar Keita i Soumaïla Cissé es disputen la presidència de Mali en uns comicis amb escassa participació i un fort clima d'inseguretat

Mali escull president entre tensió i denúncies de frau

Ciutadans revisant els diaris després de la jornada electoral (EFE)

  • Carolina Valdehíta (Madrid)

  • | 01 d'ag, 2018 - 11:25

Diumenge passat els malians estaven cridats a les urnes per triar un nou president. Encara que els candidats eren 24, les opcions reals eren dues: el president sortint, Ibrahim Boubacar Keita, i Soumaïla Cissé. Fins ara cap president sortint ha perdut una reelecció en la història de Mali i aquesta és la primera vegada que el descontentament de la població pot passar factura a Keita, segons algunes organitzacions i missions d'observació.

Recompte de vots
La Comissió Electoral Nacional Independent (CENI) de Mali va advertir ahir que la fase del recompte dels vots de la primera volta encara no havia acabat. D'aquesta manera, la CENI va respondre a les especulacions difoses les últimes hores per l'oposició sobre una possible victòria de Cissé.

El comunicat de la comissió electoral, sense referir-se explícitament a aquest recompte, va precisar que l'únic òrgan que té la competència de publicar els resultats provisionals és el ministeri d'Administració Territorial i Descentralització. La llei electoral estableix que, si cap dels 24 candidats que concorren a aquests comicis supera el 50% dels vots, hi haurà una segona volta el 12 d'agost.

Els observadors i diferents sondejos fets fins ara donaven per guanyador Boubacar Keita, que encapçala el partit Agrupació per Mali (RPM, la sigla en francès), seguit de Cissé, dirigent de la Unió per la República i la Democràcia (URD). Els resultats començaran a saber-se en les pròximes hores, però els resultats oficials no es comunicaran fins al 3 d'agost.

Una situació fràgil
Mali té una població extremadament jove i per a una gran part dels votants aquestes són les seves primeres eleccions. El risc que els partidaris d'un candidat o l'altre no acceptin els resultats i decideixin sortir als carrers a protestar si algun d'ells guanya en la primera volta pot crear una nova situació d'inestabilitat, especialment després de les múltiples irregularitats que s'han denunciat les darreres setmanes arran del lliurament dels carnets biomètrics.

Keita arrossega el llast de no haver sabut vèncer la rebel·lió del nord ni haver pogut posar fi als conflictes interètnics del centre del país, que el 2018 ja han costat la vida a 300 persones, segons les Nacions Unides. La inseguretat que regna a Mali es va veure una vegada més el mateix dia de les eleccions, quan hi va haver atacs en alguns col·legis electorals. El més greu, reivindicat unes hores més tard per una filial d'Al-Qaeda, va consistir en un atac amb projectils de morter a un col·legi electoral d'Aquelhok. El missatge que es volia transmetre, «la guerra encara no s'ha acabat», tenia un destinatari clar: França.

Dels 19 milions de ciutadans que s'estima que viuen al país, vuit milions van obtenir el carnet electoral per dipositar el vot, però no tots van participar en els comicis a causa de la inseguretat existent, tant en el nord com en el centre del país. Per a bona part de la població aquestes eleccions estan lluny de ser democràtiques i representatives.

La xacra del terrorisme
El març del 2012, un cop d'estat militar va acabar amb el govern d'Amadou Toumani Touré, a qui l'exèrcit acusava de no donar el suport necessari per lluitar contra la rebel·lió tuareg independentista al nord del país. Tanmateix, va ser precisament el buit de poder que va venir després del cop el que va permetre el triomf del Moviment Nacional per a l'Alliberament de l'Azawad (MNAA), que va proclamar una república independent islàmica a la part septentrional de Mali. També l'expansió del terrorisme jihadista al Sahel s'ha d'atribuir a la situació creada pel cop d'estat.

L'agost del 2013 Keita va guanyar les eleccions amb el 78% dels vots i va agafar les regnes d'un país assotat pel terrorisme, que havia conquerit ciutats icòniques com Tombouctou i havia establert un control ferri basat en la llei islàmica. Keita no tenia una tasca fàcil i va necessitar ajuda internacional per alimentar el seu país i forces militars per frenar l'avanç terrorista.

L'acord de pau signat el 2015 entre el govern i algunes milícies de la regió d'Azawad,conegut amb el nom d'Acords d'Alger, no s'ha dut a la pràctica i el conflicte, que ja s'ha fet crònic, ha desgastat la població civil i l'estament militar. Amb aquest acord, el govern es comprometia a donar més independència a la regió septentrional del país a canvi de pau i més estabilitat. No obstant això, la inseguretat a ciutats com Gao i Tombouctou continua. «Únicament hi ha ajuda militar i la solució política està estancada, mentre la població sofreix gana», denuncia Metges sense Fronteres (MSF), una de les poques ONG que encara operen a Mali.

El centre del país també és un focus de tensions a causa del control de les terres. Els pastors dozo i fulani han protagonitzat múltiples atacs i han revifat una tensió que fa anys no existia. Aquests enfrontaments han propiciat el desplaçament de milers de persones i l'absència d'ajuda on és més necessària.

Sigui quin sigui el resultat final de les eleccions, sembla evident que el pròxim president de Mali heretarà un país amb diversos fronts oberts, això sense tenir en compte que podria passar que els partidaris dels dos partits principals no n'acceptessin els resultats, tal com s'ha especulat les últimes hores, i podrien sortir al carrer a protestar, fet que augmentaria la prou precària seguretat del país. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu