L'arribada de persones a la Frontera Sud, una arma per crear alarma socialL'arribada de persones a la Frontera Sud, una arma per crear alarma social
Fotografia: Martí Albesa

El sud de l'estat espanyol esdevé el punt amb més entrades, malgrat que el Mediterrani central continua sent la zona més mortífera

L'arribada de persones a la Frontera Sud, una arma per crear alarma social

El sud de l'estat espanyol esdevé el punt amb més entrades, malgrat que el Mediterrani central continua sent la zona més mortífera

L'arribada de persones a la Frontera Sud, una arma per crear alarma social

Fotografia: Martí Albesa

  • TALAIA (Martí Albesa i Sara Montesinos)

  • | 31 de jul, 2018 - 18:49

El 17 de juliol la Organització Internacional de les Migracions (IOM) va publicar les darreres dades sobre arribades al continent europeu. Segons l’organització, 50.872 persones han arribat per mar aquest any, i 1.443 han mort o desaparegut quan ho intentaven.

Per primera vegada, l’anomenada Frontera Sud de l’estat espanyol ha estat el punt més calent, amb 18.016 arribades, i l'han seguit Itàlia, amb 17.827 arribades, i Grècia amb 14.678. Tot i això, la zona més mortífera continua sent el Mediterrani central, que acumula 1.104 morts, seguida de la Frontera Sud, amb 294, i Grècia, amb 45.

Les arribades a l'estat espanyol suposen un 40% del total a la Unió Europea. La causa d'aquest fet es troba en el descens d’arribades en un 80% a Itàlia i Grècia: la política de tancament de ports del govern d’Itàlia i Malta —que incompleixen les obligacions d’auxili al mar— i els obstacles a vaixells de rescat al Mediterrani central provoquen la cerca de rutes alternatives.

Segons explica Salvament Marítim, fins al 30 de juliol els equips han coordinat la cerca de 26.062 persones en 1.214 pasteres. D'aquest total, Salvament Marítim n’ha rescatat 22.091, xifra que supera el valor de tot l’any 2017. Segons el ministeri de l’Interior, fins al 15 d’abril s’havia registrat l’arribada de 3.556 persones, prop d’un 20% més que durant el mateix període de l’any anterior.

L’Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA) va publicar un informe al mes de maig en què denunciava un augment del 150% de morts a la Frontera Sud. Des de l’APDHA es van denunciar també les conseqüències de l’absència de vies legals, que suposa una violació massiva de drets humans, i es va criticar l’incompliment de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que l’octubre del 2017 va determinar la il·legalitat de les devolucions en calent.

Des de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) neguen cap «efecte crida» i parlen d’un «efecte fugida davant un risc de mort»; a més, asseguren que l’estat espanyol té capacitat per assumir l’acollida d’aquestes persones, i lamenten que es propagui una sensació d’alarma injustificada.

A tot això, l'Estat ha demanat a la Comissió Europea ajuda d’emergència davant l’arribada de migrants. Mitjançant una carta a Junker, Pedro Sánchez ha reclamat assistència d’emergència addicional alhora que ha demanat lleialtat a Casado i Rivera davant el pic migratori. La portaveu comunitària d’Interior, Natasha Bertaud, ha confirmat la recepció de la sol·licitud i també que s’està examinant la qüestió. D’altra banda, des de la Unió Europea es mira amb recel el Marroc per, suposadament, haver relaxat el control de les sortides; descontent amb el suport financer i logístic, i altra vegada com a eina de negociació i pressió a l’estat espanyol, el país podria haver disminuït la seva presència a costes i mar. Com a resposta, Brussel·les ha aprovat durant les darreres setmanes un programa de 55 milions d’euros per a la gestió fronterera al Magreb, gestió que va ser criticada prèviament per CEAR i altres associacions contra l’externalització de les fronteres a països que no respecten els drets humans com Líbia o Turquia.

Les associacions en defensa dels drets humans de les persones migrants reclamen també un pla d’acció i un protocol unificat, no només de rescat, sinó d’acollida i integració de les persones que arriben a les costes de l’estat espanyol. A més, recorden que cal una responsabilitat del conjunt de la Unió Europea, ja que aquest país és l’entrada al continent.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu