El Pakistan, unes eleccions marcades per la violència i els rumors d'ingerència militarEl Pakistan, unes eleccions marcades per la violència i els rumors d'ingerència militar
Dos homes llegeixen les instruccions sobre com rebre el material electoral en un centre de distribució la vigília de les eleccions, a Peshawar (EFE)

El candidat del PTI, Imran Khan encapçala la victòria, però tot sembla indicar que necessitarà formar coalició per governar

El Pakistan, unes eleccions marcades per la violència i els rumors d'ingerència militar

El candidat del PTI, Imran Khan encapçala la victòria, però tot sembla indicar que necessitarà formar coalició per governar

El Pakistan, unes eleccions marcades per la violència i els rumors d'ingerència militar

Dos homes llegeixen les instruccions sobre com rebre el material electoral en un centre de distribució la vigília de les eleccions, a Peshawar (EFE)

  • QUERALT CASTILLO CEREZUELA (Barcelona)

  • | 26 de jul, 2018 - 10:45

Després d'una campanya electoral que ha deixat més de 200 morts en diversos atemptats, tot sembla indicar que Imran Khan és el guanyador de les eleccions generals que es van celebrar ahir al Pakistan. Els resultats encara no s'han fet oficials, però Khan encapçala el recompte. No obstant això, sembla que necessitarà formar una coalició, ja que no tindria majoria absoluta. La jornada va estar marcada per un atemptat suïcida a la ciutat de Quetta (Balutxistan) que va causar 31 morts en un dels col·legis electorals i petits enfrontaments amb diversos ferits.

El partit electoral es jugava entre Shahbaz Sharif, líder de la Lliga Musulmana del Paqkstan (PML-N), i l'exjugador de criquet i llegenda nacional Imran Khan, del Pakistan Tehreej-i-Insad (PTI), que va fer èmfasi, durant tota la campanya electoral, en la necessitat de lluitar contra la corrupció i la promesa d'un «nou Pakistan».

Khan va assenyalar en diversos mítings els nombrosos casos de corrupció que afecten la família Sharif. El germà de Shabaz Sharif, Nawaz Sharif, ex-primer ministre del Pakistan en tres ocasions (1990-1993, 1997-1999 i des del 2013 fins ara), va ser condemnat el 6 de juliol a 10 anys de presó després que el seu nom sortís als Papers de Panamà i el relacionessin amb diverses empreses offshore. Nawaz Sharif tampoc no va poder explicar d'on havia tret els diners per comprar quatre immobles a Londres. L'ex-primer ministre assegura que l'acusació i la condemna responen a una conspiració en contra de la seva persona i el seu partit per haver portat als tribunals l'exdictador militar Pervez Musharraf, que va protagonitzar un cop d'estat el 1999. A pesar de la condemna, la popularitat de Sharif no s'ha vist gaire afectada (va ser condemnat mentre era amb la seva dona malalta de càncer a Londres i va tornar per ser empresonat, en lloc de quedar-se al Regne Unit i esperar una extradició que hauria trigat mesos o anys a arribar).

Imran Khan també ha estat qüestionat durant la campanya. En el seu cas, pels rumors que el relacionen amb els serveis militars, segons han destacat mitjans locals i internacionals.

El tercer candidat en discòrdia era Bilawal Bhutto, al capdavant del Partit Popular del Pakistan (PPP) i fill de l'ex-primera ministra Benazir Bhutto, assassinada el 2007 mentre participava en un acte electoral.

Cent-cinc milions de pakistanesos cridats a les urnes
Prop de 105 milions de ciutadans estaven registrats per votar en el sisè país més poblat del món. Uns 11.000 candidats, entre ells 171 dones (nombre rècord), per escollir 272 escons al Parlament.

Des de l'any de la independència, el 1948, el Pakistan només ha viscut dues eleccions, comptant aquestes, en les quals un govern ha acabat un mandat complet i ha donat pas a un nou executiu. La democràcia s'ha anat alternant amb cops d'estatmilitars i cap governant no ha pogut acabar el mandat sense haver estat jutjat o haver sofert un cop d'estat.

Una campanya convulsa

El PML-N, que va guanyar amb majoria absoluta el 2013 liderat per Nawaz Sharif, ha denunciat durant la campanya casos judicials contra els seus membres i pressions perquè alguns dels candidats abandonin la contesa. També els mitjans de comunicació han denunciat una forta censura i intimidació per part de l'exèrcit i els serveis secrets pakistanesos, que té molt poder en una societat que ha tocat la democràcia intermitentment amb la punta dels dits.

A més, aquestes eleccions també han posat un nou jugador sobre la taula: els grups extremistes que a poc a poc entren en l'arena política.

La Comissió de Drets Humans del Pakistan ha fet èmfasi en els múltiples intents que hi ha hagut per manipular les eleccions, començant pels diversos atemptats reivindicats per l'Estat Islàmic i els assassinats de candidats electorals. Algunes veus afirmen que darrere els enfrontaments violents i els atemptats hi podria haver l'exèrcit. Que la campanya hagi estat sagnant i condicionada per la violència fa que es qüestionin els resultats de les eleccions.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu