Asiem El Difraoui: «Entre l'extrema dreta europea i l'EI hi ha una coalició d'interessos: tots dos volen polaritzar la societat»Asiem El Difraoui: «Entre l'extrema dreta europea i l'EI hi ha una coalició d'interessos: tots dos volen polaritzar la societat»
L'analista Asiem El Difraoui (Claudia Frontino)

Asiem El Difraoui | Analista d'afers internacionals especialitzat en l'Orient Mitjà i la propaganda islamista

Asiem El Difraoui: «Entre l'extrema dreta europea i l'EI hi ha una coalició d'interessos: tots dos volen polaritzar la societat»

Asiem El Difraoui | Analista d'afers internacionals especialitzat en l'Orient Mitjà i la propaganda islamista

Asiem El Difraoui: «Entre l'extrema dreta europea i l'EI hi ha una coalició d'interessos: tots dos volen polaritzar la societat»

L'analista Asiem El Difraoui (Claudia Frontino)

  • QUERALT CASTILLO CEREZUELA (Barcelona)

  • | 25 de jul, 2018 - 08:17

Asiem El Difraoui és politòleg, economista i director de documentals especialitzat en l'Orient Mitjà. Actualment treballa com a investigador sènior a l'Institut Alemany d'Afers Internacionals i de Seguretat de Berlín. El seu llibre més aclamat, Al-Qaida par l'image. La prophétie du martyre (Al-Qaeda per l'imatge. La profecia del màrtir) li va valer el reconeixement internacional com a analista polític. La recerca d'El Difraoui se centra en els mitjans de comunicació i el seu paper com a infraestructura política durant les revoltes àrabs. També ha estudiat en profunditat la propaganda jihadista, els mecanismes de radicalització i les estratègies de prevenció. Recentment ha estat al Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB) per parlar del repte de les ciutats europees davant l'extremisme violent i la 'Jornada' l'hem entrevistat.

Quina és la força de la propaganda de l'Estat Islàmic (EI)?
Si fem un pas enrere i ens fixem en el naixement dels grups jihadistes dels anys 80, ens adonarem que els grups terroristes sempre han utilitzat la propaganda, n'ha estat un element clau. Tota la propaganda de l'EI està basada en el que Al-Qaeda i altres grups similars havien fet anteriorment. El gran avantatge de l'EI ha estat que ha pogut construir una base comunicativa a partir del que ja s'havia fet: llenguatge visual, narratives basades en la misologia [concepte filosòfic introduït per Plató que es basa en el rebuig envers els raonaments; posteriorment, Kant va considerar que es tractava de la creença errònia que la raó condueix a la felicitat, quan en realitat ha de portar a la moralitat]. L'EI ha desenvolupat aquesta misologia i ha construït el discurs de la salvació, ha explotat la narrativa anterior i l'ha posada a les xarxes socials. Quan l'EI va començar a créixer, ja se sabien els efectes de les xarxes socials: els havíem vist durant les Primaveres Àrabs a Tunísia o a Egipte. Els que lluiten amb el grup terrorista són nadius digitals, gairebé tots. Entre el 2003 i el 2007, Al-Qaeda a l'Iraq, el que més tard esdevindria l'EI, va utilitzar la propaganda habitual: els vídeos amb missatges. Entre el 2011 i el 2012 tot això va començar a circular per les xarxes i va tenir molta acceptació entre el jovent. Es van trencar els límits del llenguatge i es va començar a fer propaganda en noruec, anglès, francès, etc. Facebook, YouTube i altres xarxes socials van trencar les barreres i la propaganda es va descentralitzar. S'hi van gastar molts diners. Pensa que el logo de l'EI, en aquests moments és tan conegut com el logo d'Apple o el de Coca-Cola. I ho han aconseguit en només un parell d'anys!

En el cas que ens ocupa, com es combinen la propaganda i l'antipropaganda, tenint en compte que l'EI ha estat pràcticament derrotat?
És complicat. Els terroristes han aconseguit fer un canvi de narrativa i el que els mitjans occidentals presenten com una derrota total, l'EI ho presenta com la derrota d'una batalla, com un impàs. La seva propaganda continua present.

Com contribueixen l'extrema dreta europea i la islamofòbia a la popularitat de les narratives de l'EI?
Entre l'extrema dreta europea i l'EI hi ha una coalició d'interessos: tots dos volen polaritzar la societat. Quan els de Marie Le Pen llancen vídeos i ensenyen les barbaritats de l'EI, contribueix a la captació de combatents. Els grups d'extrema dreta i els grups antiislàmics fomenten el radicalisme islàmic. És l'excusa perfecta per dir: «Mireu què fan aquesta gent en contra de l'islam, veniu amb nosaltres i us defensarem»; s'alimenten els uns als altres.

Hem parlat de les narratives de l'EI; quina és la narrativa de la Unió Europea cap a aquest grup?
És la gran pregunta. Tenim una narrativa? No ho sé. Què els diem, als joves europeus procedents de les minories? Quin missatge reben?

Que no els volem aquí?
Exactament. I què els hauríem de dir?

No ho sé. Jo els diria que això és casa seva.
No només hauríem de fer contrapropaganda i dir que la jihad no serveix per a res, sinó que hauríem de treballar per desenvolupar una societat que fos inclusiva de veritat.

Això és molt bonic en la teoria, però com es porta a la pràctica?
Hem de dir a aquesta gent que, tot i que la nostra democràcia no és perfecta i el nostre sistema no és el millor, aquí podran viure en bones condicions, millor que als seus països. Hem de deixar de banda les polítiques exclusives, perquè si la gent que ha vingut decideix marxar, perdrem gran part de les nostres poblacions. L'extrema dreta els diu: «Marxeu perquè no formeu part de la nostra societat»; per la seva banda, l'esquerra només es limita a desenvolupar contranarratives i a dir-los que immolar-se i matar gent està malament. En aquest segon cas, la tècnica podria funcionar si estiguéssim segurs dels nostres valors.

Però no ho estem.
Aparentment no, i això ens fa febles com a societat. No tenim propostes, a diferència de l'EI, que ofereix paradisos o heroïcitat. L'EI envia un missatge de sentit de la vida. Com volem contrarestar la narrativa i la propaganda de l'EI si no som capaços de tenir una narrativa pròpia? És un tema de visions i valors. De veritat tenim societats democràtiques i inclusives? Què volem vendre?

Té raó.
Macron té molta raó en una cosa: quan diu que hem de reinventar la nostra pròpia història. És l'únic que m'agrada del president francès. Penso que entén que s'ha de fer una proposta que vagi més enllà, una proposta com a comunitat de valors. Això es veu clar en els atemptats que hi ha hagut a Europa: els terroristes maten els seus alter ego, maten l'alter ego d'una societat consumista, egoista i hedonista. És el missatge que volen donar. Com contrarestem això? No podrem fer front mai a aquestes narratives si no hi ha una visió comuna.

I a Europa no hi és.
N'hi ha un romanent, però no tenim una visió comuna com a societat democràtica.

Què proposa?
Totes aquestes qüestions s'han de discutir públicament. Per descomptat, s'han de fer polítiques de prevenció per integrar les minories i frenar la discriminació. Això es pot fer de manera local, però falta una iniciativa global. L'EI sí que té una estratègia conjunta i uns valors compartits que li donen força; nosaltres, no. Hem de desenvolupar una visió macro; si no, no podrem contrarestar el missatge d'aquesta gent.

Potser no tenim les eines per desenvolupar aquesta estratègia global.
No es tracta d'una estratègia, sinó d'una visió. A la Unió Europea estem més centrats en què passa amb la independència de Catalunya, amb el Brexit, amb l'economia alemanya, i així sempre. Al-Shabab, l'EI i Al-Qaeda, entre d'altres, són tot el mateix i sempre els hem subestimat, des del seu naixement. No ens adonem que l'EI té estratègia per a cent o dos-cents anys. Teòricament nosaltres som més forts, però la pregunta que ens hem de fer és: fins quan?


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu