Srebrenica: ferides obertes 23 anys desprésSrebrenica: ferides obertes 23 anys després
Diverses persones abans del funeral dels seus familiars al centre commemoratiu de Potocari (EFE)

Srebrenica: ferides obertes 23 anys després

Srebrenica: ferides obertes 23 anys després

Diverses persones abans del funeral dels seus familiars al centre commemoratiu de Potocari (EFE)

  • ABEL RIU (Barcelona)

  • | 12 de jul, 2018

Milers de bosnians musulmans es van concentrar ahir a Srebrenica per commemorar el 23è aniversari de la pitjor massacre d’Europa des de la Segona Guerra Mundial i assistir al funeral de 35 víctimes identificades recentment. Com cada 10 de juliol, els taüts van ser alineats al conegut com a Memorial del Genocidi de Srebrenica de la localitat de Potočari, a 6 km al nord-est de Srebrenica.

Les restes de les persones assassinades, en la seva majoria homes i nens, van ser enterrades a l’indret que ha esdevingut un símbol de la brutalitat de la guerra de Bòsnia dels anys 1992-1995.

Nous espais van ser habilitats a la gran fossa comú on estan enterrades 6.575 de les víctimes ja identificades prèviament, d’un total de 8.373 persones que es calcula van ser assassinades a Srebrenica o resten desaparegudes segons la llista elaborada per la Comissió Federal Bòsnia de Persones Desaparegudes.

Els experts encara estan excavant els cossos de més víctimes de fosses comunes amagades per diferents punts de Bòsnia. Moltes de les restes van ser separades les setmanes següents a les massacres. En molts casos els experts van haver d’utilitzar anàlisis d’ADN per ajuntar restes d’un mateix cos amb ossos trobats en localitzacions situades a kilòmetres les unes de les altres, ja que els autors intentaven amagar el crim de guerra.

La massacre de Srebrenica
Els fets es remunten a l’estiu de 1995, quan després de gairebé tres anys de setge, el general serbobosnià Ratko Mladic va ordenar l’atac final contra 40.000 civils musulmans de la ciutat situada a la Bòsnia Oriental. La meitat eren refugiats dels voltants en aquesta zona declarada «protegida» pel Consell de Seguretat de l’ONU, amb presència d’uns 200 cascos blaus holandesos. L’atac sobre Srebrenica va començar el 6 de juliol de 1995 i va acabar cinc dies després quan les forces serbobosinanes van entrar a l’enclavament.

La nit de l’11 de juliol, més de 10.000 homes musulmans van marxar de Srebrenica a través d’un dens bosc en un intent de fugir, però van ser trobats per soldats serbobosnians l’endemà. Milers van ser capturats, mentre que altres van ser expulsats a mesura que es transportaven dones i nens amb autobusos de tornada a territori controlat pels bosnians musulmans. Els homes i els nens forçats a quedar-se van ser executats en massa durant diversos dies, fins a un total de més de 8.000.

El Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia va sentenciar que els assassinats a Srebrenica constituïen un delicte de genocidi i requeia la responsabilitat principal sobre els oficials superiors en l’exèrcit serbi de Bòsnia. Mladic va ser condemnat el 2017 pel genocidi de Srebrenica i per crims de guerra i contra la humanitat comesos durant la guerra de Bòsnia, tot i que ha recorregut contra la sentència. Per la seva banda, les autoritats serbobosnianes no han admès mai que les seves tropes van cometre crims contra la humanitat.

Les línies ètniques internes segueixen dividint el país

Per la seva banda, el govern holandès va dimitir el 2002 després de reconèixer el seu fracàs a l’hora de protegir els refugiats. El juny del 2017 el Tribunal de la Haia va fer responsable els Països Baixos de la mort de 350 homes bosnians musulmans refugiats al recinte militar dels Cascos Blaus en el marc de les matances.

Als actes de commemoració d’ahir no van assistir delegacions oficials de serbis de Bòsnia o de Sèrbia. Es dona la circumstància que el territori de Srebrenica va quedar sota control de la República Srpska amb els Acords de Dayton del 1995. Per tant, són les autoritats serbobosnianes les que governen aquesta població, en un país que va quedar dividit per línies ètniques internes com a conseqüència de la guerra, amb una homogeneïtat als respectius territoris molt més gran en relació a la que existia abans del conflicte, quan les poblacions sèrbies, croates i musulmanes estaven molt més integrades.

Segons les paraules de Dunja Mijatovic, comissionada de Drets Humans del Consell d’Europa, d’origen serbobosnià, «al llarg de tota la regió el 10 de juliol hauria de ser un dia de commemoració i record de les víctimes del genocidi de Srebrenica. Malauradament, aquest no és el cas». Vint-i-tres anys d’ençà de la fi del conflicte les divisions ètniques encara perviuen, cadascuna amb la seva pròpia història oficial, la seva memòria i la seva percepció de la guerra i les seves tragèdies.