«No ens conformem que marxi Ortega: volem una transformació completa del sistema»«No ens conformem que marxi Ortega: volem una transformació completa del sistema»
(Pablo L. Orosa)

Jessica del Socorro Cisneros i Fidel Narváez. Activistes nicaragüencs

«No ens conformem que marxi Ortega: volem una transformació completa del sistema»

Jessica del Socorro Cisneros i Fidel Narváez. Activistes nicaragüencs

«No ens conformem que marxi Ortega: volem una transformació completa del sistema»

(Pablo L. Orosa)

  • PABLO L. OROSA (A Coruña)

  • | 12 de jul, 2018

Després de participar en la rebel·lió del 18 d’abril, Jessica del Socorro Cisneros i Fidel Narváez recorren Europa des del maig amb una caravana per cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la situació a Nicaragua

Encara que feia més d’una dècada que es forjava el descontentament social contra el binomi de la presidència Daniel Ortega - Rosario Murillo, aquest va explotar el mes d’abril. Les lluites feministes, estudiantils, de camperols i de pensionistes, fins llavors atomitzades i aïllades, van confluir per engegar una rebel·lió que ha deixat ja més de 300 morts. Jessica del Socorro Cisneros, fundadora del Movimiento Cívico de Joventudes (MCJ), i el professor de dret constitucional i filosofia a la Universitat Politècnica de Nicaragua (UPOLI), Fidel Ernesto Narváez, han visitat en les últimes setmanes diverses institucions i organitzacions civils a l’estat espanyol amb l’objectiu d’incrementar la pressió internacional sobre el govern d’Ortega i obligar-lo així a posar fi a la repressió.

L’objectiu de la caravana és el d’informar sobre la situació a Nicaragua però també forçar el posicionament de la comunitat internacional?
Jessica: La caravana té tres objectius. En primer lloc, trencar el cèrcol mediàtic imposat pel govern a través dels mitjans oficialistes. En segon, fer que les institucions pressionin els governs de cada país perquè les institucions, al seu torn, puguin influir sobre la família presidencial i que comenci a cedir. I finalment, articular plataformes de solidaritat als països europeus per donar continuïtat a les accions de la caravana i en el futur per ajudar a la reconstrucció del país.

Fidel: Es busca un pronunciament estatal principalment d’aquells països que tenen una vinculació comercial per a la venda d’armament a Nicaragua, com és el cas d’Espanya, que proveeix material antidisturbis i municions amb les quals s’estan violentant els drets humans al país.

«Nicaragua s’ha endarrerit fins a gairebé convertir-se en una monarquia a través d’un procés suposadament d’esquerres i revolucionari»

 

Us heu reunit amb el Govern espanyol?
J: Ens vam reunir amb el ministeri de Relacions Exteriors vint-i-quatre hores abans del canvi de govern per impulsar una investigació, juntament amb Amnistia Internacional (AI). El ministeri diu que des del 2016 no s’ha enviat armament a Nicaragua, però el que es va enviar fins llavors s’està utilitzant ara, en tenim proves. El govern és el responsable de verificar les finalitats d’aquest armament, per això estem impulsant la investigació.

Fa l’efecte que tot es va precipitar l’abril passat, però quan va començar realment a espatllar-se la revolució?
F: L’origen de la rebel·lió és múltiple. Hi havia problemes amb els drets socials, com el salari mínim que s’havia congelat, amb la seguretat social o la migració econòmica per falta d’oportunitats laborals. També hi havia problemes d’ordre polític per l’acord d’Ortega amb els partits minoritaris per crear una figura gairebé monàrquica amb ell de president, la seva esposa com a vicepresidenta i el seu fill com a ministre. A Nicaragua hi ha repressió dels moviments de dones, dels moviments LGBT+, a la població indígena i als camperols. A més, hi ha un descontentament d’aquelles persones que se senten traïdes per la involució neoconservadora del govern d’Ortega. Ens trobem amb un país intervingut, amb un govern que pensàvem que contribuiria a donar més sobirania al país, però que en realitat l’estava venent literalment a trossos: a Rússia en matèria militar, a la Xina en matèria econòmica i als Estats Units en política internacional. Nicaragua s’ha endarrerit fins a gairebé convertir-se en una monarquia de facto a través d’un procés suposadament d’esquerres i revolucionari. No ho podem permetre.

J: La lluita dels pensionistes secundada pels estudiants, la crema de la reserva Indio Maíz i l’ocupació de les terres d’indígenes, la reforma de la Seguretat Social... Tot va confluir el 18 d’abril i la repressió va anar en augment aquell dia. Els nivells de violència es van multiplicar i nou joves van perdre un ull per les bales de goma. Llavors va haver-hi un efecte cadena: la població es va enfervorir i la policia i els grups militars van començar a utilitzar bales de plom. Es van assassinar quatres joves, la qual cosa va provocar més manifestacions.

Tot i que van retirar algunes de les reformes, les protestes continuen.
J: Les protestes no només eren per la reforma de la Seguretat Social, sinó per tot el que s’havia acumulat i s’havia silenciat per la repressió. El poble s’ha alçat contra aquesta dictadura i ja no es farà cap pas enrere.

«La sortida que proposen els moviments socials evidencia la complicitat de l’Església, el COSEP i l’ambaixada dels Estats Units amb el poder»

 

L’oposició a Ortega, però, no és homogènia i tampoc hi ha una sortida clara del conflicte.
F: Hi ha dos grups ben configurats que proposen alternatives diferents. D’una banda, els moviments socials liderats per universitaris, les dones i la pagesia proposen una ruta cap a la democratització del país que té com a objectiu la renúncia immediata de la parella presidencial, un govern de transició que no podria presentar-se a les eleccions generals, la convocatòria d’una assemblea constituent que redacti una nova constitució i la convocatòria de noves eleccions una vegada s’hagi modificat l’estructura jurídica. D’altra banda, l’Alianza Cívica, liderada pel gran capital i pels grups de poder, inclosa l’Església, proposa convocar eleccions generals en nou mesos i aposta per fer canvis superficials a la Cort Suprema de Justícia i el Consell Electoral, però renuncia a fer canvis estructurals.

Tal com va passar durant la Transició espanyola?
J: Exactament. L’Alianza Cívica busca una sortida tèbia perquè tant l’Església com el Consejo Superior de la Empresa Privada (COSEP) saben que el que està passant és, en part, culpa seva. Sempre han viscut en connivència amb el poder i ara volen netejar la seva imatge.

F: La sortida que proposen els moviments socials deixa en evidència la complicitat de l’Església, el COSEP i l’ambaixada dels Estats Units amb el poder. De fet, el poder econòmic demana una transició suau, però no ens conformarem que marxi Ortega: volem una transformació completa del sistema.

L’Església ha perdut la legitimitat com a mediadora?
F: L’Església està fent tot el possible per legitimar-se a través de la protecció, però no acompanya els moviments socials. A més, no es pot oblidar la relació que té amb l’Alianza Cívica.

«No volem que hi hagi més morts, però no jugarem al joc de l’amnèsia política com pretén el govern»



És possible una sortida pacífica per a Nicaragua?
J: És el que es vol.

F: No obstant això, no pot haver-hi una sortida pacífica perquè hi ha ja més de 300 morts. Si això es normalitza, és possible que els oblidem, tal com vam fer amb els 50.000 assassinats dels anys 80. Volem justícia i reparació per a aquestes persones i els seus familiars i volem iniciar la ruta cap a la democratització del país. Ho farem de manera pacífica perquè no volem que hi hagi més morts, però no jugarem al joc de l’amnèsia política com pretén el govern.