Recels a Xipre del Nord davant la visita d’ErdoganRecels a Xipre del Nord davant la visita d’Erdogan
Erdogan inicia la seva presidència executiva amb més poders (EFE)

La deriva islamista del president turc és percebuda com una amenaça a les tradicions seculars de la població turcoxipriota

Recels a Xipre del Nord davant la visita d’Erdogan

La deriva islamista del president turc és percebuda com una amenaça a les tradicions seculars de la població turcoxipriota

Recels a Xipre del Nord davant la visita d’Erdogan

Erdogan inicia la seva presidència executiva amb més poders (EFE)

  • ABEL RIU (Barcelona)

  • | 11 de jul, 2018

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, amb els seus poders presidencials que fa poc ha ampliat, va visitar ahir el nord de Xipre en un viatge oficial. La visita ha aixecat una certa preocupació entre els turcs xipriotes, orgullosos del seu estil de vida situat als antípodes de l’islamisme que propugna el líder turc.

Un dels moments centrals de la visita d’Erdogan va ser la inauguració de la monumental mesquita de Hala Sultan. Construïda per donar cabuda a 6.000 fidels, és, amb diferència, la més gran de l’autoproclamada República Turca de Xipre del Nord. La seva controvertida construcció als afores del nord de Nicòsia simbolitza l’aposta d’Erdogan per l’islam polític, un projecte faraònic que s’uneix a les desenes d’escoles religioses i mesquites que han proliferat durat els darrers anys al nord de l’illa sota l’impuls del Partit de la Justícia i el Desenvolupament del president turc.

Hi ha temor que l’autoritarisme d’Erdogan afecti l’autonomia de l’autoproclamada república

 

Els xipriotes turcs s’enorgulleixen d’estar entre els musulmans més liberals de l’oest, una herència de l’època colonial britànica. És per això que la proliferació islamista és percebuda amb temor per la població local, que veu com les seves pròpies tradicions de caràcter secular es podrien veure amenaçades pel lideratge cada cop més autocràtic del president turc, per al qual l’islam juga un paper fonamental com a element legitimador del seu creixent poder.

Precisament fa dos anys va tenir lloc una gran manifestació contra la islamització de la vida quotidiana i la creixent influència religiosa que viuen els turcs xipriotes, en un territori sota la tutela de Turquia des de la divisió de l’illa el 1974 arran de la invasió turca.

En paral·lel, també existeix el temor que el creixent autoritarisme d’Erdogan afecti l’autonomia de l’autoproclamada república i les possibilitats d’unificació amb la República de Xipre, de majoria grega. Les converses d’unificació poden perillar si el president Erdogan continua utilitzant la influència històrica de Turquia al nord de Xipre per reforçar el seu control de la regió.

Des de la invasió turca de l’illa el 1974, fins a 45.000 tropes turques han estat estacionades al territori del nord, amb Ankara gargaritzant les finances públiques i proporcionant infraestructures i ajudes vitals per a la subsistència de la població. El paper de Turquia com a garant de la independència de facto del territori continua essent essencial.

El viatge d’Erdogan d’ahir segueix la tradició de la política exterior turca, amb visites a la veïna Azerbaidjan i a la República Turca de Xipre del Nord en el seu primer dia efectiu d’exercici del càrrec del president. La visita es produeix un dia després de jurar el càrrec i de nomenar un nou gabinet de 16 membres, un descens substancial respecte dels 25 que hi havia fins ara. Un d’ells és el del gendre d’Erdogan, Berat Albayrak, com a ministre d’Hisenda i Finances.

Deriva autoritària creixent
Sota el nou sistema polític turc, aprovat amb la reforma constitucional del 2017 i en vigor des de fa unes setmanes, la figura i l’oficina del primer ministre queden suprimides. A partir d’ara el president Erdogan assumeix totes les funcions executives i podrà dictar decrets, nomenar i destituir ministres i alts càrrecs, preparar el pressupost i tenir el poder per imposar l’estat d’emergència.

Partits opositors turcs critiquen la deriva autocràtica

 

Els serveis d’intel·ligència, el ministeri de Defensa i el d’Assumptes Religiosos passen a dependre també directament del president. Partits opositors com el socialdemòcrata CHP han criticat el nou sistema i han afirmat que dilueix la separació de poders i que posa les bases d’un model autoritari.

A la presa de possessió d’Erdogan de diumenge hi van assistir 22 caps d’estat i 28 caps de govern, entre els quals el president de Veneçuela, Nicolás Maduro i el primer ministre rus, Dmitri Medvédev. Va destacar l’absència de líders occidentals de primera línia, conseqüència de les creixents tensions de Turquia amb la Unió Europea i els EUA.

Erdogan va consolidar la seva deriva autoritària arran del fallit cop d’estat contra seu del juliol del 2016. Està previst que en les pròximes hores s’aixequi l’estat d’emergència en vigor des de llavors. Més de 130.000 funcionaris han estat acomiadats des d’aleshores per sospites de vincles amb els copistes —18.500 dels quals, diumenge—, una decisió administrativa contra la qual no es pot recórrer davant la justícia. D’altra banda, 50.000 més es troben a la presó en espera de judici.

Les destitucions s’emmarquen dins d’una purga en l’administració pública contra persones acusades de simpatitzar amb el clergue exiliat Fethullah Gülen, a qui Ankara acusa d’haver instigat el cop fallit.