Erdogan, amo de Turquia fins l’any 2023Erdogan, amo de Turquia fins l’any 2023
Recep Tayyip Erdogan durant un discurs / EFE

Erdogan, amo de Turquia fins l’any 2023

Erdogan, amo de Turquia fins l’any 2023

Recep Tayyip Erdogan durant un discurs / EFE

  • Albert Naya (Turquia)

  • | 25 de juny, 2018 - 08:52

Turquia va reelegir diumenge a Recep Tayyip Erdogan com a president fins a l'any 2023. Amb un 52% dels vots va vèncer al seu principal rival, Muharrem Ince, qui va ser votat pel 30% de l'electorat. Per la seva part, el pro-kurd i empresonat Selahattin Demirtas, va obtenir el 8,4% del suport. La candidata Meral Aksener, en un resultat poc esperat des de les files nacionalistes anti-Erdogan, va ser votada pel 7,3% de l'electorat.

La participació del 87%, la més alta dels últims anys, revelava que la població turca va entendre la importància d'uns comicis que podien decidir el començament d'una nova etapa. «Esperança» era la paraula més escoltada als carrers de Çankaya, barri d’Ankara força favorable a les diferents forces opositores: «Som els fills d’Atatürk, no tenim opció», destacava un ciutadà d’avançada edat. Un altre grup es reunia a les afores d’un col·legi electoral. Parlaven de política obertament, tant desclosos que s’hi anaven sumant partidaris d’Erdogan i ho feien sense discutir, amb paraules amables: La batalla dels darrers mesos va donar una treva de poques hores. «Les coses han de canviar. Quan parlo amb la gent tothom diu que perdrà», afirma un d’ells. Els turcs, ben acostumats a l’èpica, creien en una victòria opositora. Tot i la il·lusió inicial, els primers resultats de mitja tarda eren premonitoris: Erdogan comptava amb un marge que, tot i escurçar-se mentre l'escrutini avançava, finalitzava amb la victòria d'Uzun Adam. El president mai ha perdut unes eleccions en 16 anys.

El parlament, per la seva part, també va ser conquerit per l'Aliança del Poble, coalició formada per l'AKP d'Erdogan i l'MHP de Devlet Bahçeli, amb el 53% del suport. Ambdós socis seguiran treballant en coalició, ja que es necessiten mútuament per formar majoria a l'hemicicle. Tot i que s'especulava que l'ultranacionalista MHP perdria suport, els resultats a les seves files van ser de l'11%. Erdogan, en canvi, tot i ser el candidat més votat, va perdre suport respecte les eleccions de 2015, en què va obtenir el 49,5% dels vots, ja que va baixar a un 42,5%. D'aquesta manera, l'AKP va obtenir un total de 293 diputats, mentre que els ultranacionalistes del MHP ocuparan 50 escons. L'opositora Aliança de la Nació, formada pel partit secular CHP, el centre-dretà IYI Parti i l'islamista Saadet va aconseguir un 34% dels vots. Finalment, el pro-kurd HDP, que se situa com a tercera força parlamentària, va aconseguir per segona vegada consecutiva entrar a la cambra dels diputats amb un 11,6%. «La vida és esperança, n’hem de tenir», deia una jove kurd des de la seva botiga d’un mercat proper al cèntric carrer de Tunali. Tot i els esforços, Erdogan seguirà controlant el parlament, ja que les forces opositores només sumen un 45% dels vots.
«Les eleccions no han estat justes»

Mentre Erdogan s'autoproclamava guanyador, el candidat opositor Ince no reconeixia la seva derrota a les urnes. El president, però, acceptava que els resultats no eren definitius: «Els resultats no oficials són clars, la nació em confia la tasca i el deure de la presidència». L'agència governamental Anadolu avançava uns resultats que els opositors no donaven per vàlids, però poques hores després l'esperança s'anava consumint. A la capital, Ankara, de l'alegria a la decepció hi havia pocs metres: Ambdós seus dels partits enfrontats, l'AKP i el CHP, estan gairebé a tocar. Mentre els seguidors del partit secular miraven amb resignació uns resultats que no els permetien lluitar en una hipotètica segona volta, els partidaris d'Erdogan celebraven una victòria que els situa al poder, tant al parlament, com a la presidència. Mentre la indignació per uns resultats inesperats s'apoderava dels principals opositors, els guanyadors defensaven la votació: «Turquia és un estat legal, qüestionar el sistema electoral farà mal a la nostra unitat. L'AKP està protegint els vots, no només els nostres, també els dels altres», afirmava el portaveu del partit d'Erdogan, Mahir Ünal. Tot i acabar acceptant la derrota a través de WhatsApp a un periodista, Muharrem Ince afirmava que els resultats de les eleccions «no són justos». Ahir, mentre acceptava la seva derrota davant les càmeres, va expulsar a diversos periodistes de la televisió pública TRT: «No heu vingut a cap dels meus mítings. Ni un minut en antena. Què feu aquí? Marxeu».


Vigilància de les urnes

Centenars de milers de voluntaris van estar als col·legis electorals de tot el país supervisant el procés de votació i el recompte. En aquest sentit, una voluntària del col·lectiu Oy Ve Ötesi, present a tot el país, no amagava la seva indignació pel resultat, tot i acceptar-lo: «És una de les eleccions en què he vist menys irregularitats». Els observadors internacionals presents –OSCE, OSCEPA, Parlament Europeu i Consell d’Europa– també van voler recalcar el seu punt de vista. Els organismes van convocar una roda de premsa a Ankara on van insistir en l’«avantatge» amb el qual Erdogan havia afrontat les eleccions. La polarització dels últims mesos, el trasllat de certs col·legis electorals del sud-est del país a kilòmetres de distància o el procés per escollir els membres de les meses van ser alguns dels elements citats pels observadors. Tot i les acusacions del candidat secular Ince sobre el possible frau –encara que hagi dit que no ha afectat en el resultat final de les eleccions– la delegació d’observadors va posar l’ull en la situació prèvia del país per celebrar uns comicis en igualtat de condicions: «L’atmosfera de por era visible». Aquest clima està propiciat per un Estat d’Emergència que la mateixa ONU va demanar derogar quan va veure que l’oposició no es podia expressar de forma lliure. A la difícil situació, titllada d' «incompatible amb un procés electoral creïble», se suma la purga de 150.000 treballadors, milers de detencions a tot l'Estat i la participació del candidat pro-kurd, Selahattin Demirtas, des d'una cel·la. «França té el mateix Estat d’Emergència per l’alerta terrorista i no passa com a Turquia», va destacar Ignacio Sánchez Amor, cap de delegació de la OSCE i actual Secretari d’Estat de Política Territorial a l’Estat espanyol. I va afegir, «el problema no és tenir un Estat d’Emergència, sinó quin ús en fas».


Els reptes del Govern
Erdogan torna a alçar-se president, però aquesta vegada ho farà amb poders absolutistes. El referèndum votat l'abril de l'any passat, on es va acceptar el canvi cap a un sistema presidencial, entra avui mateix en vigor: La figura del primer ministre serà història, podrà nomenar vice-presidents i també hi posarà la mà al sistema judicial mitjançant la designació de jutges. Amb tot el poder a les seves mans i una cambra legislativa totalment favorable, un dels reptes d'aquest Govern és derogar l'Estat d'Emergència, prorrogat des de l'intent de cop d'Estat de juliol de 2016. El mateix president ho va anunciar en campanya, a l'igual que els altres candidats. En l'àmbit econòmic, la devaluació de la lira, la inflació i el deute extern són una urgència a l'Anatòlia. Per altra banda, l'atur juvenil és del 17%.

En l'àmbit diplomàtic, Erdogan segueix sent un líder incòmode per a països com Alemanya, els Estats Units o Israel. La seva proximitat amb el Kremlin és vista amb recel als despatxos de l'OTAN i les incursions a Síria i l'Iraq l'estan situant com un actor important a l'Orient Mitjà. Lluny d'exercir com a figura servil per a Occident, Turquia vol tenir un pes a la regió i al món. «Erdogan hauria d’utilitzar el poder per apropar Turquia a Europa, no per allunyar-la», destaca un membre de la delegació de la OSCE. Abans d’un recompte que va donar la victòria incondicional als partidaris de l’AKP, Erdogan i, en bona part, l’extrema dreta, un partidari assenyala el cel: «El lema de l’AKP diu que no parem, que seguim endavant. Erdogan no és només un líder a Turquia, és un líder mundial. Guanyarem». Si res no canvia, Erdogan comandarà el vaixell turc fins a l'any 2023 amb el suport del 52% dels ciutadans de l'Anatòlia i ningú sap cap a on el dirigirà.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu