L’Argentina vota sobre la despenalització de l’avortament - Diari Jornada
L’Argentina vota sobre la despenalització de l’avortamentL’Argentina vota sobre la despenalització de l’avortament
Manifestació del 4 de juny a favor de la despenalització de l’avortament (EFE)

Els col·lectius es mostren optimistes, però el país és conservador i el paper de l’Església encara hi és determinant

L’Argentina vota sobre la despenalització de l’avortament

Els col·lectius es mostren optimistes, però el país és conservador i el paper de l’Església encara hi és determinant

L’Argentina vota sobre la despenalització de l’avortament

Manifestació del 4 de juny a favor de la despenalització de l’avortament (EFE)

  • ANDREA ROMANOS (Buenos Aires)

  • | 12 de juny, 2018

El color verd abandera en els darrers mesos la causa més forta del moviment feminista argentí, amb l’esperança de donar aviat una passa de gegant en la demanda de drets i llibertats per a les dones del país. El Congrés votarà demà el projecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, que es discuteix per primera vegada al plenari després d’anys de bloqueig. A pocs dies d’un sessió parlamentària que serà històrica, la mobilització és quasi diària a tot el país per pressionar els diputats encara indecisos.

El debat ha estat portat des del carrer i les assemblees fins a la cambra amb un impuls que ve de lluny. Si bé el reclam de diferents entitats de la societat civil argentina per legalitzar l’avortament s’arrossega des de fa dècades, fa 13 anys que s’intenta aconseguir activament. El 2005 va néixer la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït, que ja havia presentat fins a sis vegades abans projectes de llei similars i que és l’entitat autora de la proposta que s’està considerant.
En cas d’aprovar-se, l’Argentina es convertiria en el tercer territori de l’Amèrica Llatina a permetre la interrupció voluntària de l’embaràs en totes les circumstàncies, cosa que únicament és legal a Cuba i l’Uruguai.

L’actual llei argentina permet interrompre un embaràs en cas de violació o de perill per a la vida i la salut de la dona. Més enllà d’aquests dos supòsits, si una dona desitja no continuar amb la gestació es veu obligada a fer-ho de manera clandestina, amb tots els riscos que això suposa. Amnistia Internacional estima que a l’Argentina es fan cada any 450.000 avortaments clandestins, i, segons les últimes dades oficials recollides a l’anuari del ministeri de Salut de la nació, l’any 2016 van morir 43 dones en l’intent d’interrompre l’embaràs. Això situa l’avortament com a primera causa de la mortalitat materna al país.

Procés complicat

«Nosaltres sempre diem que aquest és un dret que hem guanyat als carrers, amb militància, lluita i molts anys de construcció de context social», explica a la Jornada la sociòloga Lucila Szwarc, portaveu de la campanya. Malgrat que alguns diputats han posat sobre la taula la modificació d’una sèrie d’articles per facilitar-ne l’aprovació, l’actual projecte de llei és fruit de consensos, discussions en plenàries nacionals i consideracions d’especialistes en tots els àmbits, i és per això que les impulsores no volen negociar-lo. «El reclam dels carrers és absolutament unànime; el projecte està validat socialment i té molta força, i per això entenem que ha de sortir tal com està», reivindica Szwarc. 

El Congrés votarà sobre el projecte de llei d’interrupció voluntària de l’embaràs, després d’anys de bloqueig

El procés, però, presenta unes quantes adversitats. En un país on el pes de sectors molt conservadors i de l’Església encara és determinant, la pressió perquè la llei no tiri endavant o quedi minvada és molt forta.
Alguns dels canvis més polèmics que s’estan intentant dur a terme tenen a veure amb la restricció de l’accés a l’avortament de les menors d’entre 13 i 16 anys o la possibilitat d’introduir l’objecció de consciència per part dels professionals de la salut. «Són batalles simbòliques, però que hem de guanyar perquè si prosperen facilitarien molt que l’eventual llei no es compleixi», assegura Laura Belli, presidenta del col·lectiu Economia Feminista.

És difícil emetre pronòstics. En la setmana final del debat, el diari La Nación recollia les posicions dels 112 diputats que han anunciat que hi votaran a favor, els 114 que ho faran en contra i 30 indecisos que encara no han fet saber el sentit del seu vot i que tenen a les mans fer decantar la balança. Més enllà dels números, el clam popular és tan fort que els col·lectius se senten optimistes i conclouen que és molt probable que surti endavant. En cas que sigui així, el següent pas serà que la llei s’aprovi al Senat, on la batalla es preveu molt més àrdua: «Allà els senadors són gairebé tots homes grans, de províncies, que veuen aquestes reivindicacions com una amenaça cap a ells. Però ja veurem què passa», diu Belli.

Una victòria de l’activisme feminista

La discussió al Congrés es va iniciar el 10 d’abril, un mes després de la multitudinària reivindicació del Dia de la Dona, i el seu tram final ha coincidit amb el tercer aniversari de la primera manifestació a l’Argentina sota el lema Ni una menos, que el 4 de juny va agrupar milers de persones arreu del país. Així doncs, el transcurs del debat ha estat acompanyat de mobilitzacions constants i massives per traslladar a la cambra el que diuen totes les enquestes publicades: que entre el 51% i el 60% de la població argentina està a favor que es permeti l’avortament. 

Si s’aprova, l’Argentina seria el tercer país de l’Amèrica Llatina a permetre la interrupció voluntària de l’embaràs en totes les circumstàncies

Tot i que el sol fet que el debat hagi sortit de la penombra per situar-se en el si de l’espai públic es considera un gran avenç, si finalment prospera serà un nou èxit fruit de l’embranzida que va agafar l’activisme feminista del país amb el sorgiment del moviment Ni una Menos, el 2015.

Des de les primeres mobilitzacions espontànies d’aquell any per exigir la fi dels feminicidis, la lluita ha anat ampliant progressivament la base social i enguany ha pres un caràcter públic molt fort als mitjans de comunicació. «De sortir a cridar que no ens matin ens vam adonar que calia fer trontollar tota una estructura patriarcal que ens perjudica en molts aspectes», afirma Belli.

Les exigències del moviment més enllà de l’avortament són nombroses i transversals i han estat molt presents en els últims anys. Mentre l’Argentina es troba en una conjuntura política molt particular, el debat mira cap a qüestions al voltant de l’economia feminista i l’autonomia política de les dones.

Una de les consignes que s’han incorporat darrerament és el rebuig a l’acord anunciat fa poc amb el Fons Monetari Internacional (FMI), ja que s’entén que l’endeutament del país empobreix especialment les dones, les lesbianes i les transexuals. «Les nostres reclamacions van de bracet de les demandes socials», conclou Szwarc.