L’extrema dreta amenaça amb un Brasil més violent - Diari Jornada
L’extrema dreta amenaça amb un Brasil més violentL’extrema dreta amenaça amb un Brasil més violent
Operació policial a una favela de Rio de Janeiro (Mauro Pimentel)

Els governs de Lula i Dilma no van lluitar prou per la seguretat en un país que va patir 60.000 homicidis l’any 2017; però si guanya Bolsonaro les eleccions de l’octubre la situació pot empitjorar

L’extrema dreta amenaça amb un Brasil més violent

Els governs de Lula i Dilma no van lluitar prou per la seguretat en un país que va patir 60.000 homicidis l’any 2017; però si guanya Bolsonaro les eleccions de l’octubre la situació pot empitjorar

L’extrema dreta amenaça amb un Brasil més violent

Operació policial a una favela de Rio de Janeiro (Mauro Pimentel)

  • GERMÁN ARANDA (Barcelona)

  • | 09 de juny, 2018

El segon posicionat en les enquestes preelectorals al Brasil, amb al voltant del 20% d’intenció de vot, és Jair Bolsonaro, un exmilitar d’extrema dreta amb un historial de declaracions homòfobes, masclistes i racistes que deixa Donald Trump com un moderat. Les opcions que presideixi el país, tenint en compte que el número u és Lula i és a la presó, augmenten. I les eleccions es faran a l’octubre.

Al setè país amb taxa més alta d’homicidis segons el Banc Mundial (30 cada 100.000), els negres tenen 2,5 probabilitats més de ser assassinats que els blancs, segons un estudi recentment elaborat pel col·lectiu Atlas de la Violencia amb dades del ministeri de Sanitat.

Els mateixos habitants negres de les perifèries, especialment els joves, que Bolsonaro menysprea i criminalitza, són els que pateixen a la pròpia pell la violència del narcotràfic, dels parapolicials i d’una de les policies més violentes del món: l’any 2017, 5.012 persones van ser assassinades per agents, un 19% més que l’any 2016, xifra que suposa un 8,3% de les més de 60.000 víctimes per mort violenta al país més gran i poblat de Sudamèrica.

A les faveles de Rio és ben habitual sentir: «Tenim més por de la policia que dels narcos». Els agents, a diferència dels traficants, no sempre coneixen les barriades i els veïns i obren foc a discreció. Una investigació de la Fundació Getúlio Vargas va traçar un perfil de policies condemnats per assassinat i va concloure que «els indueixen a pensar que són a la guerra»; alguns reconeixien que matar és un «vici» que els causa «plaer».

«Alguns diuen que vull donar carta blanca als policies per matar. És el que vull. La policia que no dispara a qui està armat no és policia», va dir Bolsonaro l’any passat. Ho repeteix quan cal; obvia les desenes de vídeos de policies matant innocents i la convicció dels experts que la impunitat policial és un dels causants de la violència.

La policia va cometre 5.000 dels 60.000 homicidis del 2017

Altres propostes de Bolsonaro —que ha arribat a defensar la dictadura militar i que té més de cinc milions de seguidors a Facebook— per millorar la seguretat són que sigui més fàcil per als que ell anomena «ciutadans de bé» adquirir una arma i rebaixar l’edat penal dels 18 als 16 anys, malgrat que se sap que la superpoblació dels presidis és un dels motius dels nombrosos motins i matances.

Experts com la sociòloga Julita Lemgruber qualifiquen les presons d’«escoles del crim», d’on molts delinqüents comuns surten com a veritables assassins perquè els obliguen a aliar-se amb les faccions de narcotraficants. Construir més presidis perquè disminueixi la superpoblació i millorar-ne les condicions, ara infrahumanes, són les propostes, als antípodes de Bolsonaro, dela majoria d’experts i activistes.

El sociòleg i expert en seguretat Luiz Eduardo Soares, que havia de ser secretari de Seguretat amb Lula i tenia un programa integral per combatre la violència que mai es va complir, critica que els governs de l’esquerra brasilera «mai van col·locar la seguretat al centre de l’agenda política». No van fer el que considera que és essencial: «desmilitaritzar la policia» i treure’n els tics dictatorials i la lògica de guerra, «acabar amb la impunitat i la corrupció» amb la qual treballa i que hi deixi d’haver a la presó preventiva durant mesos delinqüents per crims menors o innocents. També veu necessari «abordar la legalització de les drogues, l’única manera que el tràfic deixi d’estar relacionat amb l’ús d’armes». Amb Bolsonaro, és encara més difícil que això passi.

L’LGBTI-fòbia va matar 445 persones l’any 2017 al Brasil. «Als homosexuals no se’ls estima, se’ls aguanta», ha dit Bolsonaro en alguna ocasió. Els feminicidis van arribar a 4.473. Bolsonaro també té historial de declaracions masclistes. Menysprea igualment activistes i indígenes, que també pateixen agressions. Marielle Franco, política i activista negra, lesbiana i criada a la favela, lluitava contra la violència a Rio de Janeiro com a regidora, especialment la comesa per la policia. La van assassinar el 14 de març, molt probablement agents policials o expolicies incòmodes amb les seves lluites. Avui s’ha convertit en un símbol al Brasil, equiparable a Martin Luther King als Estats Units. Bolsonaro, candidat reaccionari, favorit a les presidencials, representa els valors oposats al Brasil i al llegat de Marielle.