«Lula i el seu partit no abandonaran les responsabilitats amb el Brasil»«Lula i el seu partit no abandonaran les responsabilitats amb el Brasil»
Gleisi Hoffmann (Arxiu)

Gleisi Hoffmann | Presidenta del Partit dels Treballadors (PT)

«Lula i el seu partit no abandonaran les responsabilitats amb el Brasil»

Gleisi Hoffmann | Presidenta del Partit dels Treballadors (PT)

«Lula i el seu partit no abandonaran les responsabilitats amb el Brasil»

Gleisi Hoffmann (Arxiu)

  • MERITXELL FREIXAS MARTORELL (Santiago de Xile)

  • | 30 de maig, 2018 - 23:53

La líder del PT assegura que si la justícia impedeix que l’expresident Lula sigui candidat presidencial, la formació «buscarà un altre camí»

Diumenge el Partit dels Treballadors (PT) del Brasil va llençar la precandidatura electoral de Luiz Inácio Lula da Silva en diversos actes polítics que se celebraran arreu del país. L’expresident, que el 7 d’abril va ingressar a la presó de Curitiba acusat de corrupció, tindrà fins al 15 d’agost per inscriure’s com a candidat presidencial. A partir d’aleshores serà el Tribunal Superior Electoral que decidirà si pot participar als comicis o no. Una de les figures clau de les decisions que els petistes (com s’anomenen les persones relacionades amb el PT) hauran de prendre els propers mesos és la presidenta del partit i senadora, Gleisi Hoffmann, que ha parlat amb la Jornada en una entrevista feta per telèfon.

Ha vist el president? Com està?
Està bé físicament i emocionalment, però preocupat i indignat per la situació política i econòmica que vivim. No entén per què l’economia del país està decaient i em va preguntar si el seu empresonament ha empitjorat la vida del poble brasiler.

Quin és el pla del Partit dels Treballadors (PT) per assegurar la participació de l’expresident a les eleccions presidencials?
Lula té els seus drets polítics resguardats. La Constitució del Brasil determina la suspensió dels drets polítics després de l’anomenat «trànsit en jutjat» de la sentència condemnatòria, que vol dir que fins que totes les instàncies judicials no confirmin la sentència, es mantenen els drets polítics. Tot i que estigui empresonat, Lula es pot registrar com a candidat. A més, l’anomenada llei de fitxa neta, aprovada el 2010, determina que si una persona té un recurs de la seva sentència en altres instàncies pot disputar unes eleccions. Als últims comicis municipals hi va haver 145 alcaldes que van ser escollits en aquestes condicions.

«Els sondejos tenen Lula com a favorit»

 

Durant les últimes setmanes hem vist l’expresidenta Dilma Rousseff a Europa i els Estats Units buscant suports internacionals. Què n’esperen, de la campanya internacional?
N’esperem suport i solidaritat. La presó de Lula evidencia el deteriorament de la democràcia al Brasil. Va ser el pacte constitucional del 1988 el que va assegurar la democràcia que avui està en risc. El fet que Lula sigui a la presó nega la possibilitat de votar a una part molt representativa del poble brasiler, però tot i això la gent manté la intenció de votar-lo. De fet, els últims sondejos el situen amb el doble de vots que el candidat que està en segon lloc. Per això, volem que el món miri al Brasil i ens ajudi a salvar la democràcia jove que hem construït des del 1988.

Si finalment Lula no pot ser candidat, algú el substituirà per representar el PT? S’ha pensat a donar suport a cap altre partit de l’esquerra brasilera?
Ara no és aquesta, la discussió. Estem convençuts de la candidatura de Lula; aquest procés s’anul·larà per les il·legalitats que conté. De totes maneres, és obvi que si més endavant això resulta totalment inviable, el PT i Lula no abandonaran les responsabilitats amb el país: buscarem un altre camí.

«La persecució al PT i a l’esquerra és sistemàtica»

Quin és el propòsit de la fiscalia i del jutge Sérgio Moro per voler fer caure les figures del PT? La setmana passada la policia va arrestar i condemnar a 30 anys de presó José Dirceu, mà dreta de l’expresident. Pocs dies abans, s’havia conegut una nova denúncia per corrupció que també l’assenyala a vostè.
És una persecució sistemàtica al PT i als lideratges de l’esquerra, però el partit no té cap implicació amb res del que se l’acusa, són acusacions sense cap fonament. El jutge Sérgio Moro assumeix una posició política principalment amb relació al president Lula i es col·loca al costat dels partits de dreta. Estem vivint un procés en el qual la justícia camina molt a prop de la política i la llei s’utilitza per perseguir.

Quina és l’autocrítica que fa el PT avui?

El partit va governar al Brasil durant quasi 13 anys, durant el quals va millorar molt la vida del poble brasiler. Com qualsevol organització, ha comès els seus errors. El més gran va ser no esforçar-se per fer una reforma política i canviar el model de finançament i realització de les campanyes electorals. No sé si ho hauríem aconseguit, però va faltar esforç.

Com explica que, tot i que el suport al president Temer es va fent més baix (5%), la intenció de vot de l’extrema dreta de Bolsonaro no para de créixer?
Això demostra el caràcter d’aquest cop d’estat. Han utilitzat Temer per fer la feina bruta: retallar ajudes del pressupost social, impulsar la reforma laboral i intentar reformar les pensions. És un govern clarament antipopular. El cop contra la Dilma, que es va fer per criminalitzar l’esquerra, va fer sortir l’extrema dreta de l’armari, li va fer perdre la vergonya.

«Al Brasil la justícia camina molt a prop de la política i la llei s’utilitza per perseguir»

Poc abans que Lula ingressés a la presó, va ser notícia l’assassinat de Marielle Franco, regidora municipal del PSOL. Una de les assignatures pendents del país és la violència; com pensa abordar aquesta qüestió, el PT?
Aquesta és una vella ferida del Brasil. Durant el govern de Lula vam millorar els resultats en aquest sentit i la realitat social va començar a canviar. Però amb 13 anys no n’hi ha prou per canviar l’estructura d’un país. Des del cop d’estat, hem vist un augment en la violència. Necessitem canvis estructurals en educació, serveis socials, treball i una política de seguretat que no es basi en la repressió, i això amb el govern actual no passarà.

Com observa el canvi polític a Llatinoamèrica en els últims anys, amb Macri a l’Argentina, Piñera a Xile i Temer al Brasil?
Estem seguint els canvis amb molta preocupació. Hem vist els avanços del neoliberalisme a l’Amèrica Llatina i els retrocessos dels drets dels pobles i de les estructures democràtiques. L’estat ha tornat a ser per a uns pocs i els guanys aconseguits amb els governs progressistes s’estan perdent. L’onada de neoliberalisme es pot fer més gran encara si no reprenem un procés democràtic i de drets. Hi ha d’haver una resistència llatinoamericana per afrontar-ho.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu