«Les FARC donaven més oportunitats a les dones que la societat civil»«Les FARC donaven més oportunitats a les dones que la societat civil»

Mireya Andrade | Excomandant de les FARC

«Les FARC donaven més oportunitats a les dones que la societat civil»

Mireya Andrade | Excomandant de les FARC

«Les FARC donaven més oportunitats a les dones que la societat civil»

  • GERMÁN ARANDA (Barcelona)

  • | 17 de maig, 2018 - 00:12

Després de 30 anys a la guerrilla colombiana, treballa en la recerca de desapareguts i en l’aplicació sobre el terreny dels acords de pau que el govern no compleix.

Quan havia d’agafar l’avió cap a Barcelona des de Bogotà, l’excomandant de les FARC Mireya Andrade va ser retinguda a l’aeroport per un requeriment obsolet de la Interpol. L’anècdota, que es va resoldre al cap de poca estona però que li va fer perdre el vol i haver-ne de comprar un altre, reflecteix com d’embrionari és l’acord de pau amb el govern. Mireya, que després de 30 anys a la guerrilla va participar en les negociacions de l’Havana i ara treballa per l’aplicació dels acords, va visitar la fira Literal de Barcelona.

Vostè treballa als espais territorials on els excombatents s’integren a la societat civil. En quina situació es troben?
El que s’havia de complir no s’està complint per part de l’estat colombià. Es van entregar 14.000 guerrillers per a la reinserció i només 11.000 han estat acreditats. Molts ni tan sols no tenen resolts els seus problemes legals, i els 614 presos no han estat alliberats.

La seguretat està garantida contra possibles represàlies?
Als espais territorials la presència de forces militars i l’ONU eviten atacs, però aquesta no és la solució. Hi ha hagut assassinats de 250 líders socials i de més de 65 excombatents, alguns de relativament propers als territoris. Si no hi ha seguretat social per al poble i per als excombatents, és a dir, educació, accés a la producció i feina, no se solucionaran les causes estructurals de la violència que van portar a fundar les FARC.

«Si no hi ha seguretat social i feina, no es posarà fi a la violència»

  

Si hi ha problemes amb Santos, teniu por que empitjori la situació si guanya Duque, candidat de la dreta?
Bé, ells fa uns quants mesos que diuen que si accedeixen al poder l’acord es farà miques; esclar que ens preocupa. Si ara hi ha els problemes esmentats abans o l’amenaça d’extradició de Santrich [excomandant detingut per narcotràfic], que està en vaga de fam i contra el qual no hi ha proves, suposem que amb Duque podria ser pitjor.

A l’altra cara de la moneda hi ha Petro, de l’esquerra. Des de la FARC confia que ell sí que complirà els acords de pau?
Per ara, no s’ha manifestat; no té una posició clara i nosaltres, sobre ell, tampoc. La gent té esperança en ell perquè suposaria una manera que no governin les mateixes famílies que ho han fet durant els darrers 200 anys, però nosaltres no donem cap suport a cap candidat.

Com va entrar a les FARC?
Jo estudiava i formava part de les joventuts comunistes al departament del Cauca, a finals dels 80. Vaig entrar a Unión Patriótica i vaig sortir escollida com a regidora suplent. Però en aquella època, després del primer procés de pau, el partit va ser amenaçat i va patir assassinats. El meu nòvio va desaparèixer: un operatiu militar el va treure de casa i mai se’n va trobar el cos. Després d’aquella violència, teníem dues opcions: o sortíem del país o ens integràvem a les FARC.

La mort de civils us van fer perdre molta legitimitat i suports.
És cert. La policia i les bases militars es col·locaven molt a prop de la població civil i ens preocupava que quan atacàvem aquells llocs moltes vegades moria algun civil. Vam intentar corregir-ho, però sí, va morir gent que quedava al mig, i això ens sabia molt de greu.

I ha hagut de demanar mai perdó a una víctima?
Sí, hem tingut moltes reunions i explicant la nostra història ens hem trobat amb senyors i senyores que ens han dit que hem fet mal a les seves famílies. Algunes vegades hem plorat amb les nostres pròpies víctimes. Sí, ens ha tocat demanar perdó i ho hem fet.

Tot i els problemes amb el procés de pau, és optimista?
Els incompliments de l’estat m’ho fan difícil, perquè es pot perdre encara més la confiança en la institució. Però el meu optimisme es basa en el fet que estem disposats a ajudar i en la convicció que passi el que passi no reprendrem les armes.

Quina importància han tingut els punts sobre gènere dins els acords?
Es van incloure 166 propostes als acords que veiem que tampoc han estat aplicades. Nosaltres a les FARC des del 83 hem inclòs als nostres reglaments que teníem els mateixos drets i deures que els homes, i se’ns reconeixien uns drets sexuals pels quals la societat civil encara lluita.

Les FARC eren menys masclistes que la societat colombiana?
Sí; les FARC donaven més oportunitats a les dones que la societat civil. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu