La xacra de la violència policial a l’Índia - Diari Jornada

Les pallisses, tortures i, fins i tot, assassinats de les forces de seguretat a l’Índia alarmen defensors de drets humans; no hi ha hagut condemna per cap de les 638 morts que s’han produït sota custòdia entre el 2010 i el 2016

La xacra de la violència policial a l’Índia

  • VICTOR M. OLAZÁBAL (Nova Delhi, Índia)

  • | 16 de maig, 2018

Una persona que entra detinguda en una comissaria índia té tres sortides possibles: el jutjat, el carrer o la tomba. Les denúncies per abusos policials són una constant en aquest país asiàtic, com també ho és el baix nombre de condemnes contra els agents implicats.

Narendra Nagar, de 34 anys i d’Uttar Pradesh, va ser detingut a l’abril acusat d’haver matat dues vaques, animals sagrats de l’hinduisme. Va morir després de dos dies sota custòdia policial. Tota la seva comunitat, els gujars, es van alçar en peu de guerra i la seva família va fer vaga de fam. Es va aconseguir així forçar que s’iniciés una investigació, i l’autòpsia de Nagar va concloure que havia mort asfixiat.

Les esperances dels gujars topen amb la realitat: cap policia ha estat condemnat per cap de les 683 morts que hi ha hagut sota custòdia policial entre el 2010 i el 2016, segons les darreres dades oficials. La majoria de les causes de les morts es registren com a suïcidis, malaltia o causes naturals. De fet, el 2016 només es va documentar un cas de tortura en tot el país.

Algunes organitzacions com Human Rights Watch (HRW) denuncien que darrere d’aquestes morts hi ha pallisses i tortures que queden impunes. Segons HRW, els agents recorren habitualment als maltractaments per arrencar declaracions. «Les formes de tortura inclouen cops amb botes i cinturons», especifica el document, que atribueix aquestes pràctiques a una falta de formació, supervisió i recursos i a una sensació d’impunitat absoluta.

No cal oblidar el silenci còmplice dels qui fan difícil que es retin comptes. «La majoria dels agents han estat testimoni de tortures i assassinats a les comissaries. Però obtenir-ne proves és molt difícil, sobretot perquè els qui testifiquen i els qui investiguen protegeixen els seus col·legues», explica Jayshree Bajoria, autora de l’informe de HRW. «Les investigacions forenses sovint donen suport a la versió policial», afirma.

Les pràctiques policials també són controvertides fora de les comissaries. A Manipur, hi ha en curs una investigació ordenada pel Tribunal Suprem per aclarir si més de 1.500 morts van ser execucions extrajudicials comeses per la policia. Activistes, advocats i familiars de víctimes denuncien l’assetjament i les amenaces que pateixen per reclamar justícia.

Una menció a part mereixen les polèmiques trobades, suposats intercanvis de trets entre policies i presumptes delinqüents que habitualment acaben amb morts sobre l’asfalt. Els agents diuen que actuen en defensa pròpia, però en moltes ocasions s’ha descobert que els sospitosos ni tan sols anaven armats o bé es rendien quan la policia els disparava; tot fa pensar que són assassinats a sang freda.

En un sol any de mandat, el govern d’Uttar Pradesh ha implantat una política de gallet fàcil amb mig centenar de morts i mig miler de ferits, xifres que han alarmat la Comissió Nacional de Drets Humans: «Fins i tot si la situació és greu, l’estat no pot recórrer a uns mecanismes que donin lloc a assassinats extrajudicials dels presumptes delinqüents», diuen des de la Comissió.

El conflicte amb la guerrilla maoista també ha deixat episodis foscos. El darrer va tenir lloc a Maharashtra a l’abril, quan la policia va abatre una trentena de persones, inclosos infants, en una operació al bosc. Dies després es van trobar alguns cossos amb orificis de bala que suraven al riu. Poca gent s’ha atrevit a preguntar què va passar en aquella ribera.

De vegades, però, els jutges sorprenen. Fa poc un tribunal de Delhi, després de condemnar a cadena perpètua set policies per haver matat un estudiant, va afirmar que les forces de seguretat «són propenses a actuar sense tenir en compte l’estat de dret […] La policia actua com a demandant, com a fiscal, com a jutge i com a botxí». Els activistes esperen que resolucions com aquesta ajudin a fer que altres agents també retin comptes.