«Israel fa servir l’antisemitisme per justificar la militarització»«Israel fa servir l’antisemitisme per justificar la militarització»
(Borja Alegría)

Sahar Vardi. Activista antimilitarista

«Israel fa servir l’antisemitisme per justificar la militarització»

Sahar Vardi. Activista antimilitarista

«Israel fa servir l’antisemitisme per justificar la militarització»

(Borja Alegría)

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 16 de maig, 2018 - 00:48

Sahar Vardi va passar dos mesos a la presó després de negar-se a fer el servei militar a Israel, i és una de les veus més crítiques respecte a la militarització d’aquest país

La teva insubmissió al servei militar obligatori t’ha convertit en una dissident. Ets una excepció a Israel?

No soc l’única, i cada cop hi ha més gent que es pot considerar dissident. Ara bé, és cert que la societat israeliana cada cop es mou més cap a la dreta. La principal conseqüència d’això és que no hi ha gaire gent que s’atreveixi a fer públiques les seves opinions.

Per què?

Perquè la legislació cada cop és més dura i s’ha ampliat la definició de dissident. Per exemple, cada cop hi ha més rebuig al fet que Breaking the Silence [organització que agrupa millitars veterans crítics amb l’exèrcit] pugui exposar els seus arguments al Kenésset [Parlament israelià]. Per a gran part de la societat aquestes persones s’han convertit en dissidents, fins i tot en traïdors. Les seves opinions han deixat de tenir legitimitat per a moltes persones.

A l’altra banda de la balança hi ha el fet que poca gent es declara insubmisa al servei militar.

A Israel el servei militar és obligatori per a homes i dones als 18 anys. Històricament hi ha gent que ha rebutjat fer-lo sota l’al·legació de tenir una ideologia pacifista o comunista; s’han convertit en refuseniks. El problema és que a dia d’avui moltes de les persones que fan aquest pas no ho diuen públicament, i hi ha pocs israelians que diguin obertament que prenen la decisió per motius polítics, com en el meu cas. Tot i això, coneixem casos concrets. Recentment un noi ha passat 70 dies a la presó després de declarar-se insubmís per raons polítiques, per haver rebutjat l’ocupació militar de territoris palestins.

Per quins motius concrets et vas declarar insubmisa?

Per a mi va ser una decisió fàcil. Jo veia el que feien els soldats en territori palestí i el rol de l’exèrcit. Estic en contra de l’ocupació, i la meva insubmissió em va suposar passar dos mesos a la presó.

Quines conseqüències més vas haver d’afrontar?

En el meu cas, poques, perquè treballo en l’àmbit dels drets humans. Però altres persones han de fer front a represàlies socials, més enllà de les conseqüències legals. Has de pagar un preu alt si rebutges fer el servei militar obligatori.

L’alt grau de militarització de l’estat d’Israel és la causa d’aquest rebuig social cap als insubmisos?

Sí; vivim en un sistema en què des de petits dibuixem soldats a les llibretes quan som a l’escola. Des que som infants normalitzem molt ràpid la militarització del nostre país i el servei militar obligatori. De fet, a les escoles organitzen excursions en què els nens i nenes fan simulacres d’entrenaments militars. Creixem amb això, i és part de la nostra socialització. L’estat fa servir l’argument de l’antisemitisme.

Per justificar la militarització?

Sí. Defensa el discurs que els jueus ens hem de protegir constantment i, per tant, si tu no fas el servei militar obligatori, es considera que no estàs complint amb la part que et toca a l’hora de protegir el teu poble. En definitiva, s’interpreta que has posat en risc el teu país.

Així doncs, com es poden fer créixer les insubmissions?

És difícil, perquè molta gent ni es planteja la possibilitat de no fer el servei obligatori. Per fer créixer el nombre de refuseniks cal combatre el discurs que emet l’estat.

Es pot comptar amb alguna complicitat en les institucions?

Mirant el mapa polític, veus que l’esquerra sionista està en contra de l’ocupació però no defensa la insubmissió. El mateix passa amb els mitjans d’esquerres. A Israel, la militarització és un tabú.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu