Bany de sang a GazaBany de sang a Gaza
Un manifestant palestí ferit durant les protestes a Gaza (EFE)

Les protestes pel trasllat de l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem i els 70 anys d’ocupació israeliana deixen un mínim de 55 morts i 2.700 ferits als territoris palestins

Bany de sang a Gaza

Les protestes pel trasllat de l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem i els 70 anys d’ocupació israeliana deixen un mínim de 55 morts i 2.700 ferits als territoris palestins

Bany de sang a Gaza

Un manifestant palestí ferit durant les protestes a Gaza (EFE)

  • ZAHIDA MEMBRADO (Jerusalem, Palestina)

  • | 15 de maig, 2018 - 00:21

L’escenificació del controvertit trasllat de l’ambaixada dels EUA a la ciutat santa de Jerusalem va culminar ahir amb una jornada sagnant. Les forces israelianes van obrir foc contra els més de 40.000 palestins que van concentrar-se a la línia fronterera entre la franja de Gaza i Israel, van abatre a trets més de 55 manifestants (dels quals set eren menors) i en van ferir més de 2.700, segons van confirmar les autoritats sanitàries palestines. Dies enrere, els líders de Hamas, que governa la Franja de Gaza, havien demanat a la població que es anés a la frontera amb Israel per protestar contra la decisió dels EUA de traslladar la seu diplomàtica a Jerusalem, ciutat que tant israelians com palestins reclamen com a capital. A més a més, els EUA, en un gest explícit de suport al govern d’Israel, van fer coincidir el canvi de l’ambaixada amb el 70è aniversari de la creació de l’estat hebreu (1948), una efemèride que per al poble palestí suposa set dècades d’ocupació del seu territori. És per això que avui els palestins celebren la Nakba, un dia de dol nacional en què es recorda l’expulsió de 700.000 palestins de les seves terres.

Convocada una vaga general

Arran del bany de sang causat ahir a Gaza per les forces israelianes, el president palestí, Mahmud Abbas, ha convocat per a avui una jornada de vaga general i es preveuen més protestes en tot el territori de Gaza i Cisjordània. El portaveu de l’Autoritat Nacional Palestina, Yussuf al-Mahmud, va exigir ahir, a través d’un comunicat, una «intervenció internacional immediata per frenar l’horrible massacre a Gaza». Les càrregues de soldats israelians contra manifestants palestins es van produir també a diversos punts de Cisjordània. Des de primera hora del matí, una extensa marxa de manifestants va recórrer el centre de la ciutat de Ramallah, seu del govern palestí, en protesta pel que considen un gest que desacredita completament els EUA com a interlocutor vàlid en el procés de pau entre Israel i Palestina.

La decisió del president nordamericà, Donald Trump, de moure l’ambaixada va provocar el rebuig frontal de la majoria de països. El desembre passat, 128 estats membre de les Nacions Unides van votar en contra de la decisió de Trump, i només 9 van votar-hi a favor, entre els quals Guatemala, que va voler satisfer els desitjos de Washington i Tel Aviv, i traslladarà l’ambaixada a Jerusalem aquest dimecres. El nombre de palestins morts a causa de l’actuació de les forces israelianes té el precedent del 30 de març, quan 17 manifestants palestins van morir víctimes del foc israelià durant la primera jornada de la Gran Marxa del Retorn.

La seguretat al voltant del consolat dels EUA, on ahir van oficiar la inauguració de la missió Ivanka Trump i el seu marit, Jared Kushner, era màxima. El transport públic va quedar suspès i l’accés al perímetre de l’edifici va quedar totalment blindat. Els ànims de la població palestina, violentats davant d’una nova vulneració dels drets humans més elementals, eren ahir molt baixos. Al petit autobús que fa el recorregut entre Ramallah i Jerusalem, els passatgers observaven els enfrontaments al punt de control amb una mirada entre desconcertada i abatuda. «Sempre estem igual. Avui la presència de soldats és molt alta, però la submissió és diària». Un pneumàtic incendiat roda sobre l’asfalt a vora de la carretera tallada, mentre un grup de palestins de no més de 15 anys arrenca a córrer en sentit contrari. «Amb les protestes volem dir al món que no podem quedar-nos callats davant d’aquesta humiliació», explica una dona palestina».

Eufòria israeliana

Des de la part contrària, les coses es veuen de manera molt diferent. Ahir un jove empleat del govern no podia contenir l'eufòria. «T’ho pots creure? Aquest cap de setmana hem guanyat Eurovisió i avui els EUA responen a una de les demandes històriques més importants d’Israel. Cap president nord-americà s’havia atrevit a fer-ho, però Donald Trump té paraula. No podem estar més contents», afirmava mentre conduïa per una carretera engalanada per una comunió de banderes nord-americanes i israelianes, més unides que mai per a l’ocasió.

L’eufòria del jove israelià davant la concatenació de bones notícies no era intrascendent. El triomf d’Israel a Eurovisió ha suposat un rentat de cara magnífic, una campanya de relacions públiques inesperada que ha permès maquillar la imatge d’un estat que reprimeix des de fa 70 anys. La sortida dels EUA de l’acord nuclear amb l’Iran, en el qual es mantenen els signataris europeus, va ser una altra bona nova per als israelians que donen suport a la política de l’executiu de Benjamin Netanyahu.

El canvi d’ambaixada ha estat molt criticat per la comunitat internacional, que considera la decisió un impediment per aconseguir la pau a l’Orient Mitjà. L’estatut de Jerusalem és clau en les negociacions entre ambues parts i una línea vermella per als palestins. Nabil Chaath, un alt conseller del president palestí, va assenyalar quan va saber la decisió de Trump que «ja no acceptarem mai més la mediació dels EUA. Això suposa el final del paper que han tingut els EUA en el procés de pau». La Unió Europea, favorable a la solució dels dos estats, que suposa la creació d’un estat palestí, ja havia advertit que el canvi d’ambaixada soscavaria el procés de pau. Però a Trump les advertències que arriben des del vell continent no el preocupen i sembla decidit a dirigir la seva política exterior a l’Orient Mitjà a complaure el seu màxim aliat per evitar l’expansió de l’hegemonia iraniana a la zona, una estratègia vista per molts analistes com a incendiària i desestabilitzadora de la pau a la sempre convulsa i fràgil regió de l’Orient Mitjà.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu