Corrupció, Estat Islàmic i sectarisme planen sobre les eleccions a l’IraqCorrupció, Estat Islàmic i sectarisme planen sobre les eleccions a l’Iraq
Un operari preparant un pòster d’una candidata de cara a les eleccions parlamentàries de dissabte (EFE)

Superar el sistema polític sectari que ha permès que la corrupció mini les estructures del fràgil estat és el gran repte d’uns iraquians que anhelen millores en economia i seguretat

Corrupció, Estat Islàmic i sectarisme planen sobre les eleccions a l’Iraq

Superar el sistema polític sectari que ha permès que la corrupció mini les estructures del fràgil estat és el gran repte d’uns iraquians que anhelen millores en economia i seguretat

Corrupció, Estat Islàmic i sectarisme planen sobre les eleccions a l’Iraq

Un operari preparant un pòster d’una candidata de cara a les eleccions parlamentàries de dissabte (EFE)

  • MARC ESPAÑOL (Kurdistan iraquià)

  • | 10 de maig, 2018 - 00:20

Cinc mesos després d’haver anunciat la victòria contra l’Estat Islàmic (EI), l’Iraq celebrarà aquest dissabte unes eleccions parlamentàries clau que li brindaran una nova oportunitat per corregir els errors del passat i intentar assolir la fins ara elusiva missió de construir un estat funcional i inclusiu. Evitar l’emergència de nous grups gihadistes constitueix encara un dels grans reptes que haurà d’afrontar la nova administració per mirar de garantir l’estabilitat a llarg termini. Ara que aquests desafiaments han deixat de suposar una amenaça existencial, Bagdad torna a tenir marge per anar a l’arrel del problema i intentar superar el sistema polític sectari instaurat al país després del derrocament de Saddam Hussein, l’any 2003.

Corrupció i sectarisme

Una de les principals conseqüències d’aquest sistema sectari és la corrupció rampant que corca tots els estrats de l’administració. Segons l’organització Transparència Internacional, l’Iraq és el dotzè estat més corrupte del món, i les males pràctiques, el nepotisme i el clientelisme s’estenen fins a institucions tan estratègiques com l’exèrcit, la policia i el sector petroler.

«Aquesta serà la gran lluita [del futur executiu], ja que necessiten combatre la corrupció de manera ambiciosa i conduir l’administració [cap a una forma de govern] transparent, eficient i amb rendició de comptes», pronostica al diari Jornada Randa Slim, investigadora al Middle East Institute especialitzada en l’Iraq. Reduir la corrupció dotaria el govern de millors recursos per incidir de manera molt més efectiva sobre uns serveis públics precaris (sobretot pel que fa a les infraestructures i a l’accés a la sanitat i l’aigua potable) i una dura situació econòmica que causa estralls entre la població i que ha desencadenat protestes cícliques arreu del país des del 2015.

Per Renad Mansour, investigador de Chatham House, abordar tots aquests problemes és la millor manera que té Bagdad de garantir la seguretat al país i evitar l’emergència de nous grups com l’EI: «Si l’Iraq s’enforteix i és capaç de respondre a les necessitats de tots els seus ciutadans fins a poder al·legar legítimament que els representa, l’EI es convertiria en una organització criminal incapaç d’assolir poder en zones del país». Les opcions de superar aquests reptes, però, dependran en bona mesura de la distribució final d’escons i de la capacitat del nou executiu de bastir un veritable projecte nacional.

Evitar l’emergència de nous grups gihadistes i garantir l’estabilitat a llarg termini seran els grans reptes de la nova administració

 

Fragmentació interna

Encara que les principals coalicions electorals s’esforcen a defensar una certa transversalitat de grups ètnics i religiosos dins les pròpies files, la majoria d’aliances s’han articulat en base sectària. La inèdita fragmentació interna dels blocs xiïta, sunnita i kurd, però, és la que pot generar oportunitats a l’hora de constituir un govern més plural. En el cas dels xiïtes, el grup preponderant al país, són quatre les candidatures destacades, lluny de la unitat exhibida l’any 2005 en les primeres eleccions post-Saddam. D’entre aquestes, la coalició que arriba amb més números és la de l’actual primer ministre, Haider al-Abadi, que, en un intent de treure rèdit de la victòria contra l’EI i la mà dura mostrada contra els anhels sobiranistes kurds, ha optat per atiar el discurs nacionalista. Intentant torpedinar el seu presumible segon mandat hi haurà l’ex-primer ministre Nuri al-Maliki, que torna a encapçalar una candidatura pròpia.

Les grans novetats del quadre xiïta, però, arriben d’altra banda lligades a les controvertides figures de Hadi al-Ameri i Muqtada al-Sadr. Al-Ameri lidera una llista que integra les principals organitzacions de les Forces de Mobilització Popular, un paraigua de milícies —principalment xiïtes— que han estat a l’avantguarda de la lluita contra l’EI. Per la seva banda, Al-Sadr ha optat per aliar-se amb el Partit Comunista per intentar capitalitzar el vot de les protestes antisistema iniciades el 2015 i que ell va liderar. Malgrat haver estat la comunitat més castigada per les dantesques atrocitats de l’EI i la campanya militar contra el grup gihadista, les files sunnites tampoc no arribaran unides als comicis, sinó que ho faran en dues coalicions nacionals i múltiples aliances provincials que reforcen la seva aposta regionalista. Ibrahim al-Marashi, investigador a la Universitat San Marcos de Califòrnia, considera, en canvi, que la fractura dels blocs és un primer símptoma d’intrasectarisme. «[Aquestes divisions] Mantindran la manca de voluntat per comprometre’s en qüestions com la corrupció, les reformes del sector de la seguretat i la reconstrucció», alerta a aquest diari.

La clau kurda

Qui tampoc no s’escapa de l’onada de divisions són els partits del Kurdistan iraquià, on el ressentiment per les negatives conseqüències del referèndum d’independència celebrat el setembre passat se suma a la crisi econòmica i l’enorme corrupció que minen la regió. En aquest sentit, els kurds es presenten en dos grans blocs que reflecteixen tant la divisió política que va generar la celebració del referèndum com la divisió que existeix entre els partits tradicionals associats amb l’establishment i aquells que es mantenen a l’oposició.

«Malauradament, el perfil kurd en aquests comicis serà baix», lamenta a aquest diari Bilal Wahab, de l’Institut Washington per la política de l’Orient Mitjà, perquè «en comptes de centrar-se en els objectius kurds a Bagdad la campanya és més aviat una lluita interna». «Els kurds sempre han pogut obtenir concessions del govern central quan han estat un actor principal i el seu vot era necessari per decidir», assegura la investigadora Randa Slim, «però el fet que estiguin tan fragmentats significa que el vot kurd al Parlament no serà crític per aconseguir victòries. Això situarà els kurds en una nova posició de molta debilitat», conclou.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu