Itàlia camina cap a la repetició dels comicisItàlia camina cap a la repetició dels comicis

Les forces polítiques no aconsegueixen arribar a un acord i es preparen per a unes segones eleccions

Itàlia camina cap a la repetició dels comicis

Les forces polítiques no aconsegueixen arribar a un acord i es preparen per a unes segones eleccions

Itàlia camina cap a la repetició dels comicis

  • GIACOMO PEVARELLO (Madrid)

  • | 09 de maig, 2018 - 01:43

Les eleccions italianes del 4 de març van delinear un escenari polític fragmentat i incapaç de construir un executiu estable, un fet que no sorprèn aquells qui coneixen la història d’Itàlia. En un context sense pactes per a la formació de govern, el president Sergio Mattarella va convocar els líders dels diferents partits i els va demanar claredat: o hi ha acord de govern o es convoquen unes segones eleccions. La seva proposta és la d’un govern «de treva» que es faci càrrec dels assumptes més urgents des d’ara i fins al desembre, però el Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga són partidaris de convocar noves eleccions, que possiblement se celebrarien al juliol, amb el risc de tornar a un punt mort. 

El temps límit per formar govern s’acaba i la sensació és que cada força política està jugant el seu propi partit sense pensar massa en la situació del país, amb la idea de tornar a convocar eleccions. Mentrestant, sobretot en l’àmbit europeu, augmenta cada dia la idea que un govern tècnic és l’única solució per assegurar l’estabilitat política. 

La necessitat de buscar un acord 

Tradicionalment, el sistema polític italià s’ha caracteritzat per la necessitat d’establir acords entre les diferents forces polítiques, fins i tot les forces adversàries. Aquesta és una dinàmica que s’ha mantingut fins al dia d’avui, en un escenari internacional diferent i en un context intern d’estancament econòmic i desgast dels partits. 

De fet, la tendència electoral mostra una abstenció ja consolidada i un suport generalitzat a partits que, durant la campanya, es van col·locar en una posició crítica de cara a les institucions europees. Tant Matteo Renzi com Silvio Berlusconi van quedar debilitats per la volta electoral i van impossibilitar una aliança de centredreta que pogués governar sense les forces de centreesquerra. Aquestes últimes, la Lliga i l’M5E, que ja no es mostren partidàries d’un trencament amb Europa, van aconseguir millorar els seus resultats electorals, amb una forta localització territorial. Mentre que la Lliga de Matteo Salvini (enquadrada dins la coalició de dretes amb Força Itàlia i Germans d’Itàlia) va guanyar al nord i dins la seva pròpia coalició, l’M5E va arrasar al sud d’Itàlia i es va convertir en el primer partit pel que fa als vots. No obstant això, ningú està en condicions de governar sol. 

A la divisió política i geogràfica, s’hi ha de sumar una llei electoral complexa que impedeix formar un executiu estable sense que hi hagi aliances, ja que el sistema de govern italià preveu una composició mixta que afavoreix les coalicions, no atorga premi de majoria i preveu un vot diferent entre el líder de la coalició i els partits. Això implica que, actualment, un govern estable hauria de formar-se per una aliança entre forces molt diferents i que habitualment s’han considerat adversàries, com el Partit Democràtic i l’M5E, o aquests dos últims i la coalició de la dreta. En un primer moment, la hipòtesi que va agafar més força va ser la de la possibilitat d’una aliança entre la Lliga Nord i l’M5E; no obstant això, va decaure, en primer lloc, per la negativa de Luigi Di Maio a donar suport a un executiu amb Berlusconi, i en segon, per la negativa de Salvini a trencar la coalició. Els països de la Unió Europea també es van oposar a aquesta coalició, així que l’M5E va temptejar la possibilitat d’un executiu amb el Partit Democràtic, una opció que va ser vetada per Renzi. En una cursa contra rellotge, s’haurà d’esperar al moviment dels diferents partits. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu