El Líban espera els resultats oficials de les eleccions parlamentàriesEl Líban espera els resultats oficials de les eleccions parlamentàries
Dones libaneses fan cua per votar a Cheyah, al sud de Beirut (EFE)

Encara no hi ha resultats oficials de les eleccions legislatives que es van celebrar ahir al Líban, però tot sembla indicar que el partit de l’actual primer ministre Saad Hariri, hauria obtingut 21 ascons 12 menys que els 33 que tenia fins ara

El Líban espera els resultats oficials de les eleccions parlamentàries

Encara no hi ha resultats oficials de les eleccions legislatives que es van celebrar ahir al Líban, però tot sembla indicar que el partit de l’actual primer ministre Saad Hariri, hauria obtingut 21 ascons 12 menys que els 33 que tenia fins ara

El Líban espera els resultats oficials de les eleccions parlamentàries

Dones libaneses fan cua per votar a Cheyah, al sud de Beirut (EFE)

  • Carlos Girona / Agències

  • | 07 de maig, 2018 - 16:53

Encara no hi ha resultats oficials de les eleccions legislatives que es van celebrar ahir al Líban, però tot sembla indicar que el partit de l’actual primer ministre Saad Hariri, hauria obtingut 21 ascons, 12 menys que els 33 que tenia fins ara. En roda de premsa, Hariri ha admès que esperava millors resultats, però que «no és la fi del món». A l’espera dels resultats oficials, tot apunta que Hezbolà, aliat de Teheran i Damasc, hauria aconseguit millors resultats.

Un dels protagonistes principals d’aquestes eleccions va ser la baixa participació, ja que només va votar el 49,2% de la població, mentre que a les darreres eleccions, les del 2009, la participació va ser del 54%. Amb la nova llei electoral, aprovada el 2017, en aquestes eleccions han pogut votar per primer cop 80.000 residents a l’estranger.
La baixa participació es podria deure a una sèrie de factors que han provocat el desencís dels electors: la inestabilitat i la inacció del govern des de les últimes eleccions, el conflicte a Síria, la irrupció de nous candidats independents o les mobilitzacions per la crisi dels residus que va tenir lloc el 2015. Acabat el mandat constitucional el 2013, el Parlament va prorrogar les seves funcions fins a tres vegades, a causa de la debilitat del govern. Cal recordar que el Parlament libanès, compost per 128 diputats, està repartit entre musulmans i cristians: 64 diputats per a cada confessió, que a la vegada estan subdividits en les diverses comunitats religioses del país. El poder legislatiu, a més, ha d’estar encapçalat per un musulmà xiïta (presidència del Parlament); l’executiu, per un musulmà sunnita (primer ministre), i la presidència del país l’ha d’ocupar un cristià maronita.

L’onada d’inestabilitat que viu el Líban es deu, en gran mesura, a la guerra de Síria. L’últim episodi de desestabilització va tenir lloc l’any passat, quan l’actual primer ministre, Saad Hariri, va anunciar que dimitiria, després de sofrir un intent d’assassinat per part d’ Hezbolà, encara que finalment no va dimitir. L’anunci de la dimissió la va fer el mateix Hariri des de l’Aràbia Saudita, la qual cosa va fer pensar que era un intent dels saudites de desestabilitzar el govern libanès, que inclou Hezbolà, el grup polític i paramilitar que rep el suport de l’Iran.

Des del 2016, al Líban hi ha hagut un govern d’unitat nacional amb participació dels dos blocs electorals principals, enemistats per les seves relacions amb Síria: l’Aliança del 8 de Març, liderada pel president maronita i els grups xiïtes Amal i Hezbolà, i l’Aliança del 14 de Març, liderada pel Moviment Futur, de Hariri, que es mostra contrària al règim d’Al Assad. Tot i que el Líban es regeix per un règim semi presidencialista, l’arrelament de la política sectària en l’àmbit institucional ha relegat la presidència a un rol gairebé testimonial, mentre que la figura del primer ministre i el Parlament tenen capacitat d’iniciativa i de bloqueig, gràcies a un complex entramat d’aliances polítiques i electorals a diversos nivells.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu