Actualitat

És el moment del País Valencià?

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

Tancada a l'escola l'Univers (Gràcia, Barcelona) per garantir poder votar l'1 d'octubre. Foto: Clàudia Frontino
FOTO: David Linuesa

HÈCTOR SERRA, València I 15 DE DESEMBRE DE 2017

@hectorserra_

L’autogovern afronta una conjuntura incerta amb la recentralització i un problema greu de finançament

Quaranta anys després de la primera gran manifestació autonomista i trenta-cinc de l’aprovació del primer Estatut, l’autogovern valencià fa passes tímides en l’exploració de noves posicions de força a escala estatal. La manifestació per la millora de l’actual sistema de finançament del passat 18 de novembre, protagonitzada per milers de persones, planteja per a alguns sectors una recuperació d’un relat nacional que ha de portar al replantejament del procés autonomista.

Amb tot, ara per ara, el País Valencià segueix sense obtenir resposta a les demandes financeres i el territori valencià encara no protagonitza cap pacte polític estatal, malgrat que el Consell batalla per encapçalar una reforma constitucional que abraça la visió federalista. L’ínfim ressò mediàtic de les reivindicacions valencianes i la dificultat d’establir un vertader influx polític dels problemes dels valencians en les prioritats estatals tornen a evidenciar els pregons desequilibris en el model territorial espanyol.

«La capacitat que hem tingut els valencians per a fixar una agenda valenciana en la política estatal ha estat escassa. No hem generat una mobilització de país forta ni una consciència social suficientment estesa com per a propiciar això», reconeix Ferran Martínez, senador per València amb la coalició A la valenciana i secretari d’Anàlisi Política de Podem.

Canvi de cicle

No debades, amb el canvi polític del passat 2015, el País Valencià va obrir una nova etapa que podia afavorir un canvi de mentalitat després de dues dècades de submissió. Per a Joan Baldoví, diputat al Congrés espanyol per Compromís, en aquests dos anys «s’ha creat una certa consciència de valencianitat que no és encara gaire forta, però estem aconseguint que el problema valencià es visualitze». I afegeix: «Si bé la manifestació del dia 18 m’haguera agradat més alta quantitativament, qualitativament tenia un immens valor perquè estàvem junts universitats, empresaris, sindicats i tots els partits polítics excepte el Partit Popular». L’onada recentralitzadora Les demandes valencianes actuals s’emmarquen en una conjuntura política amb el procés a Catalunya impregnant-ho tot. Amb els sistemes educatius de les nacionalitats històriques en el punt de mira, les desavinences per a la revisió i modernització del model territorial (que podria encaminar-se cap a la recentralització) i els condicionaments en forma de xantatge per a l’assistència financera d’aquelles autonomies que, com la valenciana, depenen del Fons de liquiditat autonòmica (recentment ha passat amb l’adquisició de fàrmacs que beneficien la patronal farmacèutica), confirmen un temps d’ingerències que podria deixar molt tocades les aspiracions de l’autogovern valencià.

«Hi ha qui pensa que els marges autonòmics estan obsolets i que esperar una relació justa amb Espanya i la Unió Europea és una via que no té recorregut.»

«No crec tant que el que ha passat a Catalunya genere una onada recentralitzadora com que una onada recentralitzadora ha generat el que ha passat a Catalunya», opina Martínez. El senador remarca que el País Valencià no és territori exempt de les fuetades de Madrid i no és casualitat que “el govern central i el Tribunal Constitucional tinguen una gran capacitat d’intervenció sobre les autonomies i ara ho estem veient amb les sentències del TC que afecten no només lleis catalanes sinó també lleis valencianes, com la de pobresa energètica”.

Al seu torn, el diputat Baldoví és conscient de l’existència d’aquest discurs nacionalista espanyol en clau conservadora que podria frenar els avenços de la precària estructura pública valenciana: «Tenim un govern a Espanya que està en mans d’un partit que ha maltractat constantment els interessos del poble valencià. Ens està asfixiant a través de l’aplicació del 135. Si una autonomia com la nostra ha de dedicar el 25% del seu pressupost a pagar els préstecs en gran mesura producte d’aquell infrafinançament, vol dir que estem dedicant recursos a pagar un deute que al nostre entendre és il·legítim. Si ens hem d’endeutar per a prestar serveis bàsics dels ciutadans, això significa que és un sistema absolutament inviable i que no pot tenir futur».

Perilla, per tant, l’autogovern? Des de l’esquerra independentista, Aquil·les Rubio (militant d’Endavant-OSAN i del Casal Tio Cuc d’Alacant) alerta que «la tendència actual és la limitació de la poca capacitat d’autonomia que es tenia». Davant d’aquesta situació, Rubio apunta cap a la necessitat de major sobirania institucional i econòmica que passa, al seu parer, per «una visió política no submisa als dictats de la recentralització».

Els deures i els reptes futurs

«Un nou sistema de finançament és absolutament imprescindible», rebla Baldoví. I és per aquestes coordenades que les formacions polítiques del Pacte del Botànic travessen, amb incertesa encara, el segon hemisferi de la legislatura. Amb la reobertura de la radiotelevisió pública en camí i amb un debat quasi estèril entorn de la baixada del topall electoral al 3%, el finançament s’ha convertit en l’autèntic cavall de batalla. La decisió de la coalició Compromís de rebutjar l’actualització de la quota basca -per a sorpresa generalitzada- així ho corrobora. Hi ha, però, qui pensa que els marges autonòmics estan obsolets. «Reclamar unes millors condicions financeres és mantenir la visió que algú ens ha de donar alguna cosa. I això no és així», argumenta Aquil·les Rubio. Per al militant anticapitalista, «la lògica de mantenir una relació justa amb Espanya i la Unió Europea és una via sense recorregut perquè Espanya i Europa no tendeixen cap a això».

A hores d’ara, el País Valencià se situa en una cruïlla incerta. El seu estat de benestar i el seu model productiu, encara sense canvi perceptible, estan en joc. Les prioritats s’acumulen a la casella d’eixida. Quaranta anys després, el País Valencià autonòmic busca encara el seu lloc dins d’un estat que ha fet bandera triple de l’infra. Els valencians segueixen patint l’infrafinançament, la infrainversió i la infrarepresentació.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

« Només podem dir que, avui en dia, depenem únicament i exclusiva dels nostres socis i subscriptors»

23 abril 2018 |

Seguim amb les entrevistes creuades per presentar l’equip de la Jornada. Avui és el torn d’Andreu Merino i Laia Farrera, responsables de l’actualitat a la redacció de Barcelona

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

2017-12-21T10:55:35+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X