Actualitat

«És molt difícil demostrar la corrupció, així que al final acaben caient per l’evasió d’impostos, com Al Capone»

Entrevista a Sergi Castillo, periodista i escriptor especialitzat en corrupció i autor del llibre Terra de saqueig. La trama valenciana de Gürtel

FOTO: Joan Canela

JOAN CANELA, València I 1 de FEBRER del 2018

@JoanCanela

Quines conclusions es poden extreure del que s’ha sabut fins ara pel judici sobre la branca valenciana de la trama Gürtel?

La principal novetat és que no hi ha novetats més enllà de veure la cara dura d’aquells que durant anys ens han perseguit, insultat i humiliat als qui dèiem el mateix que ara ells estan dient: que hi ha un finançament il·legal del Partit Popular. I ells ho han dit on han volgut i quan els ha interessat personalment pels seus pactes amb Fiscalia. Jo vaig publicar el llibre el 2013 en base a un informe de la unitat de blanqueig de la policia que es va fer públic el setembre del 2009, i allí ja està tot explicat! El paper de cadascú, el sistema de funcionament, etc. Vuit anys després s’ha confirmat. És cert que calen confessions per a arribar als protagonistes principals en els casos de corrupció, però fa ràbia que gent com Ricardo Costa o el ‘Bigotes’ isquen com a penedits quan en realitat ja no tenen més remei que reconèixer uns fets que els informes de la policia i la Fiscalia tenien perfectament nugats i demostrats.

En aquests vuit anys que comenta, el PP ha guanyat diverses eleccions, tant al País Valencià com a l’Estat. Aquesta dilació judicial és una forma d’impunitat?

Significa que continuen aprofitant tots els mecanismes d’un sistema judicial, que és molt garantista, en el seu benefici. Renuncien a l’aforament just quan més els interessa, juguen a presentar recursos per dilatar el procés… Ací hi ha moltes coses que s’haurien de revisar, no s’hauria de permetre que es puga jugar així amb el sistema judicial. I ho veiem no només amb la Gürtel, sinó amb més casos, com el de Milagrosa Martínez, que va ser condemnada després d’anys de jugar amb l’aforament, o Carlos Fabra, que va aconseguir aturar el cas durant deu anys. És desesperant.

I al final no sembla que les penes efectives siguen tan dures. El mateix Carlos Fabra va passar només dos anys i cinc mesos a la presó.

És que fa ràbia veure com molts delictes acaben prescrivint o altres no poden condemnar-se per manca de proves. A la mateixa sentència de Fabra es reconeix que hi ha tres milions d’euros que no s’havia pogut demostrar d’on venien. I encara sort dels tècnics de l’agència tributària que van poder demostrar el frau fiscal. Al final tota aquesta gent són com Al Capone, acaben caient per l’evasió d’impostos perquè és molt difícil condemnar els acusats de casos de corrupció, molt difícil.

Tornant a Costa. Al final sí que és la primera vegada que un alt càrrec del PP reconeix que es finançaven il·legalment. Ja no és un informe policial o un article periodístic sinó que és un reconeixement explícit d’algú que no fa tant assegurava que li haurien de demanar perdó per les acusacions contra ell.

I esperem que no siga l’últim!

Però canviarà alguna cosa açò?

Almenys canviarà per a tots els periodistes, polítics, jutges, policies que han estat assenyalats com a mentiders i han patit en les seues carns la persecució i la humiliació. Vull tenir un reconeixement per gent com Baltasar Garzón o pel mateix José Luis Peñas, un regidor del PP a Majadahonda que va patir la persecució ell i la seua família per haver traït en el seu dia Correa gravant les converses que han estat determinants en tota la investigació. Ací a València ho vam viure amb Ángel Luna, que va patir un muntatge per part de Sonia Castedo i es va asseure dues vegades a la banqueta dels acusats per a desacreditar-lo quan anava a presentar la querella que va obrir la investigació. Cal fer justícia amb tota aquesta gent que sense el seu testimoni mai haguérem pogut arribar fins ací.

Ara molta més gent s’apunta al carro de denunciar aquestes pràctiques.

Sí clar, però ara és molt fàcil dir-ho. L’altre dia vèiem al president dels empresaris de Castelló denunciant que els exigien comissions; ara és molt fàcil dir-ho, però s’havia d’haver dit molt abans. Cal fer autocrítica de tots els sectors que van col·laborar per activa o per passiva amb aquest sistema de funcionament. Sempre hi va haver minories que van alçar la veu i van denunciar aquestes pràctiques, però la majoria de la societat valenciana va mirar sempre a un altre costat i va continuar votant el PP. Cal fer autocrítica i mirar les coses que no van anar bé i canviar-les.

I s’estan fent aquests canvis?

Algunes coses sí, com les mesures de transparència i control, l’agència antifrau… Tot açò no existia i ha de garantir que no torne a passar.

És evident que aquestes coses estan molt bé i s’han de fer, però sempre queda la por que aquests mecanismes funcionen mentre hi haja una vigilància ciutadana. Són desmuntables des de dins aquests mecanismes institucionals?

No podem abaixar la guàrdia. Però també tenim elements per a l’esperança. El poble valencià –i abans he parlat de l’autocrítica i ara vull remarcar les coses bones- va forçar un canvi electoral i en canvi a altres comunitats tan corruptes com la nostra, com la de Madrid, açò no ha passat i continuen manant els mateixos. Jo sóc molt crític perquè no hi ha cap altra regió avançada al món amb tants alts càrrecs imputats (ací tenim 14 exconsellers condemnats o investigats per corrupció), però sí que en un moment donat la societat valenciana va dir prou i això és important.

Ara és possible imputar Camps?

Sí, perquè hi ha altres investigacions obertes com el cas Taula o la Fórmula 1 que poden ampliar la causa i incloure el testimoni de Costa i imputar Camps. En el cas Gürtel en concret, la Fiscalia ha anunciat que segons com acabe el judici –perquè cal tenir en compte que encara queden moltes declaracions per fer i poden esclatar noves bombes- determinarà si obre una peça a banda per jutjar Francisco Camps per malversació. Hi ha altres delictes com suborn que haurien prescrit.

Vist des de fora és fàcil pensar que certs poders de l’Estat –des d’estaments judicials fins a institucions com Hisenda o el Tribunal de Comptes- ajuden a encobrir el PP. Quan se segueix el cas més de prop, es confirma la sensació?

Sí que és cert que el PP ha tingut molts aliats a la judicatura, com per exemple el jutge De la Rua, que des del TSJ valencià va ajudar molt a Camps. O el president de l’Audiència de Castelló, que era amic de Fabra. En bona mesura se sentien impunes perquè els seus tentacles arribaven a tot arreu. Açò ha fet molt difícil arribar fins ací, però tot i aquests aliats s’hi ha arribat.

Com explicaria en format breu aquesta cultura de la corrupció?

Doncs el més senzill és pensar amb la màfia siciliana. Ja des de Zaplana van anar creant una estructura molt sòlida a base de xicotets canvis que en el seu moment van semblar anècdotes però que els van garantir el control de tots els estaments de la societat valenciana i els assegurava la seua impunitat. Des del control de les caixes, que els van servir per a usar els diners de tots els valencians per a comprar els empresaris i finançar la seua política de grans esdeveniments, fins a una autèntica administració paral·lela –Ciegsa, Epsar, Emarsa, etc- que els permetia tenir uns empleats servils i una agència de col·locació. I tot això passant per unes xarxes clientelars que arribaven a tots els sectors socials, des de les mestresses de casa fins als clubs esportius; així, quan algú s’atrevia a criticar el PP, no era el PP qui responia, sinó tota la societat, de forma que s’aïllava i es marginava la veu crítica.

Ideològicament aquesta trama va sustentar-se en explotar el sentiment valencianista, inflar l’orgull dels valencians i enrotllar-se amb la bandera, de tal forma que si atacaves el PP, estaves atacant tots els valencians, copiant el que havia fet Pujol durant el cas de Banca Catalana.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Els canvis urgents

21 febrer 2018 |

El Govern Balear ha posat damunt de la taula una Llei de canvi climàtic i transició energètica que planifica un canvi de model radical, concretament de producció energètica. Però les resistències no s’han fet esperar

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

2018-02-01T13:36:11+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X