Opinió

#MeToo: lluitant contra l’assetjament sexual

La psicòloga Alba Alfageme explica la potència de la campanya #JoTambé per donar visibilitat a la violència sexual, ajudar les supervivents i eradicar-la.

Concentració a Palma per la llibertat dels presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. FOTO: Neus Tur

ALBA ALFAGEME I CASANOVA, Girona I   13 DE NOVEMBRE DE 2017

@alba_a_c 

La campanya #MeToo, o en el seu format català #JoTambé, ha aconseguit viralitzar un problema massa conegut per les dones, però encara poc visible per la major part de la societat.

La campanya neix arran de la denúncia de diferents situacions d’assetjament sexual que han saltat a l’escena pública i s’ha amplificat a partir de casos com el cas Weinstein, un dels principals productors de Hollywood, que ha estat denunciat per assetjament sexual, per un gran nombre de dones, moltes d’elles actrius consolidades, que van fer públic que elles també van patir assetjament sexual per part d’aquest personatge.

Aquest va ser un dels punts d’inici que va facilitar la viralització d’un missatge clar, curt i ras: “A mi també m’ha passat, jo també he patit una situació d’assetjament sexual”.

Un missatge clar, curt i ras en va facilitar la viralització: “A mi també m’ha passat, jo també he patit una situació d’assetjament sexual”

I és que aquest moviment que ha esdevingut viral ha permès difondre i evidenciar arreu un dels principals problemes que colpegen la vida de les dones: l’assetjament sexual, una violència que desgraciadament quasi la totalitat de dones hem patit en algun moment de les nostres vides.

Les dades d’una violència estructural

Les dades són extremadament preocupants. Segons l’ONU (Organització de les Nacions Unides), una de cada tres dones ha patit violència física o sexual al llarg de la seva vida i una de cada deu dones serà agredida sexualment. Per tant, no parlem de casos puntuals sinó d’una pandèmia de la que encara, dissortadament, es coneix tan només una petita part dels casos existents. Segons diferents estudis, la denúncia en els casos de violència sexual, no arriba ni al 10%.

Les violències masclistes, i en aquest cas concret la violència sexual, ataquen les dones al llarg de la nostra vida, restant-nos llibertat i benestar, esdevenint una autèntica guerra contra les dones que troba empara en un sistema de poder que encara ens considera ciutadania de segona. Aquesta violència estructural és el resultat d’un sistema patriarcal que encara intenta preservar els privilegis masculins en detriment del benestar i els drets de les dones.

Segons l’única enquesta que s’ha elaborat sobre violències masclistes a Europa una de cada dues europees ha patit assetjament sexual a la feina

Hi ha moltes situacions que es visibilitzen en la campanya #MeToo, des d’assetjament sexual a l’espai públic, en entorns universitaris o, com no, en l’entorn laboral. En relació a aquest darrer, segons l’única enquesta europea que s’ha elaborat sobre violències masclistes a Europa (és del 2014) una de cada dues dones europees ha patit assetjament sexual a la feina. El 50% de les europees, doncs, han viscut l’experiència de la coacció, l’amenaça i l’abús de poder, i segons la mateixa enquesta una de cada vint dones europees ha estat violada.

La realitat és aberrant i, per tant, és urgent despertar consciències per a fer evident aquest atac constant a les dones i lluitar contra aquesta desigualtat.

El silenci encara embolcalla massa sovint les situacions d’assetjament sexual que viuen les dones. En aquest cas, aquest silenci esdevé en moltes ocasions el perfecte còmplice d’aquestes situacions, tant per aquelles persones que formen part de l’entorn més proper (tant de la dona com de l’assetjador), com en l’entorn social, amb el menysteniment i ocultació d’aquest problema en una societat que encara li costa acceptar aquesta realitat com a tret propi.

Un dels objectius d’aquesta campanya és conscienciar la societat trencant aquest silencis còmplices que alimenten les situacions d’assetjament

Així doncs, un dels objectius d’aquesta campanya és conscienciar la societat trencant aquest silencis còmplices que alimenten les situacions d’assetjament i que alimenten la impunitat d’aquells assetjadors que actuen de manera reiterada amb aquests comportaments; dona rere dona, assetjament rere assetjament… Perquè els assetjadors no ho són puntualment, sinó que es converteixen en depredadors que utilitzen l’assetjament com a instrument per aconseguir reafirmar el seu poder sobre l’altre, per a sotmetre les dones que finalment tan sols veuen com a cossos.

Revertir la dificultat de parlar-ne

I les dones no ho tenim gens fàcil perquè parlar-ne no és senzill, perquè encara són massa vius els enemics de la recuperació: els prejudicis. Aquests pesen com una llosa sobre moltes de les dones que pateixen situacions d’assetjament. Encara torpedinen molts processos de recuperació elements com els dubtes sobre el relat de les dones, la seva responsabilitat en el que ha passat, la culpa i també la imatge de debilitat que s’ha projectat intencionadament sobre el que representa patir una situació de violència masclista.

Davant les pressions i les amenaces, moltes d’elles viuen de manera aïllada aquesta experiència, aquest infern (definit així per a moltes) en solitari. En algunes ocasions per por, per evitar la resposta de l’entorn, per vergonya o per desconfiança en un sistema judicial o institucional, que en moltes ocasions deixa sense resposta la denúncia d’aquestes situacions criminals.

La campanya #MeToo evidencia que les dones estem preparades, que l’empoderament femení és imparable

La campanya #MeToo evidencia que les dones estem preparades, que l’empoderament femení és imparable i que cada cop tenim menys por de parlar sobre el que vivim i les agressions que patim, perquè cada cop tenim més clar que la culpa i la responsabilitat d’aquests actes criminals només sols són de l’assetjador.

De nou, el marc legal va per darrera de les necessitats i realitats socials que reclama el feminisme, i és que en moltes ocasions falta un clar posicionament contra aquests assetjadors, cosa que es tradueix en manca de respostes efectives davant aquests casos. Estic segura però que la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents d’aquestes situacions, farà que aquesta realitat canviï i que l’assetjament sexual deixi de ser un tema pandèmic, invisible i resguardat en la impunitat.

Alertar, tal com fa aquesta campanya, del problema social que tenim davant nostre i alhora reconèixer la valentia i el coratge de les dones que han viscut situacions d’assetjament sexual com a autèntiques supervivents i referents de la resiliència, serà clau per continuar en el camí per a la eradicació de la violència sexual.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-11-13T11:56:22+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X