Opinió

La mesura de l’atur

Quina és la xifra d’atur? L’autor recorda que hi ha almenys tres formes de calcular-lo i els resultats poden arribar a ser el doble segons un mecanisme o un altre

ANTONI SOY és economista, professor de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Editorial de la Jornada I 30 de GENER del 2018

@antonisoy

És convenient tenir clar com es mesura l’atur perquè les dades que se’ns ofereixen, i que poden ser utilitzades de la forma que més els hi convé pel govern, organitzacions empresarials o sindicats, no ens donin una imatge esbiaixada de la realitat.

Hi ha, d’una banda, l’atur registrat a les oficines del Servei Públic d’Ocupació (SPO) que fa públiques mensualment el Ministerio de Trabajo, o sigui els demandants de feina que s’hi inscriuen (no inclouen, per tant, els que perden l’ocupació però no s’hi inscriuen, ni els que s’incorporen per primera vegada al mercat de treball sense passar per les oficines d’ocupació, ni els inscrits a cursos de formació dels SPO). L’atur registrat no inclou, doncs, tots els aturats que hi ha en un moment determinat i, a més, no es pot comparar internacionalment. Al desembre 2017 es comptabilitzaven més de 3,4 milions d’aturats (més de 63.000 a les Balears, més de 418.000 a Catalunya i quasi 386.000 al País Valencià).

El 2016, la taxa d’atur ajustada espanyola s’enfilava fins al 30,6% (només per sota de Grècia) com a resultat d’una taxa d’atur del 19,6%, d’una taxa de desanimats del 4,8% i d’una taxa de subocupats del 6,2%.

La forma acceptada pels països de la Unió Europea (UE) per a mesurar i comparar els aturats (els que busquen feina) dels diferents països és la que ens proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA) que realitza l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Una enquesta trimestral que, entre altres, ens proporciona les dades de l’atur i la taxa d’atur que poden ser comparades amb les dels altres països de la UE a través de l’oficina estadística europea (Eurostat). Les darreres dades que corresponen al 4art trimestre de 2017 donen quasi 3,8 milions d’aturats a l’estat espanyol (amb una taxa d’atur del 16,65%), a les Illes Balears més de 75.000 aturats, a Catalunya més de 479.000 i al País Valencià uns 410.000 (amb unes taxes d’atur de 12,6%, 12,6% i 16,8% respectivament).

Tanmateix, per entendre la realitat de l’atur no n’hi ha prou amb considerar els aturats (els que busquen feina), sinó que també cal tenir en compte els desanimats (que voldrien treballar però no busquen feina perquè no tenen cap esperança de trobar-ne) i els subocupats (que voldrien treballar a temps complet però només poden fer-ho a temps parcial). Si es consideren totes aquestes dades, el que es pot anomenar la taxa d’atur ajustada és molt superior a la taxa d’atur com es mesura habitualment per l’EPA. Darrerament, l’Eurostat ens dóna dades sobre aquestes variables (malauradament les darreres són de 2016) i el mateix Banc Central Europeu s’hi ha referit en un dels seus darrers butlletins com a una mesura més apropiada de l’atur real. El 2016, la taxa d’atur ajustada espanyola s’enfilava fins al 30,6% (només per sota de Grècia) com a resultat d’una taxa d’atur del 19,6%, d’una taxa de desanimats del 4,8% i d’una taxa de subocupats del 6,2%.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

2018-02-01T12:34:25+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X