Opinió

Menys AVE i més regionals i rodalies

L’autor denuncia com innecessari el nou servei d’AVE entre València i Castelló mentre els serveis ferroviaris més demandats són cada volta més precaris

JUAN RAMON FERRANDIS BRESÓ, Coordinador de la plataforma de defensa del ferrocarril de CGT I 31 de GENER del 2018

Després de gairebé un any de proves el ministeri de Foment, va posar en marxa fa només uns dies l’AVE entre València i Castelló, una infraestructura que el mateix ministeri sap que és innecessària.

Aquest és un servei que ja venia realitzant-se de forma similar en qualitat i temps, per trens Alvia i Intercity. De fet, gràcies a l’intercanviador d’eixos de l’estació de Joaquim Sorolla, aquests trens poden fer el transbordament sense gairebé penalització de temps i sense incomoditats per a les usuàries -ja que la tecnologia permet fer-ho en marxa- amb el valor afegit, que a l’estiu, aquests trens continuaven a Orpesa i Vinaròs, cosa que l’AVE no farà. A més, cenyint-nos només al trajecte València-Castelló, el temps de viatge dels nous AVE s’incrementa en cinc o sis minuts, respecte a l’Euromed i Talgo. Fins i tot la diferència amb els Rodalies i Regionals, i tenint en compte les parades intermèdies que es realitzen, no és tan significativa.

Tercer carril i Corredor Mediterrani
Aquesta infraestructura és part del Corredor Mediterrani, aquesta nova clau que obre totes les portes, i que garanteix amb el seu conjur que no hi haurà problemes de consens en demanar més finançament.

La seua construcció es deu sols a la pressió dels empresaris valencians i FERRMED sobre el Govern espanyol, sabent que és totalment innecessària tal com s’ha concebut i que té una despesa estimada d’entre 178 i 620 milions d’euros. El tercer carril servirà exclusivament per als escassos AVE. Ni tan sols per als trens de mercaderies, tal com va intentar-se vendre quan es va projectar, ja que aquests seguiran passant exactament per les mateixes vies per les quals ho fan des de fa dècades.

La gran mentida d’aquest Corredor Mediterrani és que els trens de mercaderies circularan per ample internacional des d’Algesires fins a la frontera francesa.

La gran mentida d’aquest Corredor Mediterrani és que els trens de mercaderies circularan per ample internacional des d’Algesires fins a la frontera francesa. La majoria de línies que s’estan construint són d’ús exclusiu per a AVE i incompatibles amb les mercaderies, unes vegades pel seu disseny i el pes per eix que poden suportar i altres, pel gran deteriorament que implicaria, amb el seu sobrecost de manteniment per tal que l’AVE poguera mantenir les velocitats màximes.

Entre 2015 i 2016 la construcció del tercer carril entre Castelló i València, va suposar la reducció de les rodalies en un 65%, així com retards en tots els serveis de llarga distància, regionals, mercaderies i les mateixes rodalies. Els serveis pal·liatius d’autobusos van empitjorar considerablement la qualitat, fent perdre el 57% de les usuàries de la línia, de les quals gairebé la meitat, el 47,5%, ja no van tornar mai.

El fet de disposar del tercer carril -o siga, només per una de les dues vies- converteix a la pràctica una via doble en dues vies úniques paral·leles, el que impossibilita que certs vehicles puguen circular per les dues vies, a més de la incompatibilitat dels sistemes de seguretat. Açò provoca més retards i augmenta la possibilitat d’incidències, tal com ja s’ha demostrat en els primers dies de funcionament.

Però, no acaba ací el despropòsit de la gestió. La immediata construcció del tercer carril per la via contigua implicarà tornar a desmantellar una via amb tot just un any d’ús i tornar a canviar els 74 km de travesses i desviaments i altres modificacions pertinents en els sistemes de seguretat. Depenent de com es plantegen les obres, l’afectació a les circulacions de rodalies i regionals, i en les usuàries, suposarà novament la pèrdua de freqüències, retards i qualitat, condemnant aquesta línia a l’ostracisme social.

També es veuran perjudicades, de forma col·lateral, les línies València-Caudiel, i València-Alcoi, per la incompatibilitat dels sistemes de seguretat de certs vehicles que fins ara eren a la línia C5 de rodalies i que seran traslladats a la línia d’Alcoi. Aquests tenen el doble inconvenient que assoleixen menys velocitat i a més són menys confortables, ja que no estan pensats per un trajecte de més dues com el que hi ha entre València i Alcoi.

El despropòsit, però, continua: els vehicles que ara realitzaran el servei a Caudiel, no podran transportar bicicletes, tal com ha anunciat Renfe, deixant de prestar un servei molt demandat, ja que aquesta línia circula paral·lela a la via verda “Ojos negros“, i l’activitat ciclista la sostenia en gran mesura.

No calen grans pressupostos. Amb voluntat política, i xicotetes actuacions puntuals i estratègiques, la millora de la seguretat i la qualitat seria evident.

Les principals necessitats del transport al País Valencià, no són l’arribada de dos superflus AVE a Castelló, sinó la potenciació de les xarxes de rodalies i regionals; adequant el servei d’una manera més racional i coherent; amb una freqüència d’acord amb la demanda; amb horaris que veritablement donen servei a les persones que utilitzen el servei i que tinga una especial sensibilitat amb les persones amb mobilitat reduïda; potenciant la intermodalitat, sobretot amb la bicicleta; una inversió en la modernització de vehicles i l’eficiència energètica, i tot això, amb un correcte manteniment de la infraestructura de les línies i la seua ampliació a nuclis que ara queden despenjats, com Utiel – Camporrobles – Conca, Xàtiva – Ontinyent – Alcoi, Xàtiva – Moixent, o Castelló-Vinaròs.

No calen grans pressupostos. Amb voluntat política, i xicotetes actuacions puntuals i estratègiques, la millora de la seguretat i la qualitat seria evident. Al contrari, la classe política aposta per les grans infraestructures, que deixen ingents beneficis a les multinacionals de la construcció i, de pas, la desitjada foto de l’arribada de l’AVE a Castelló.

Potser els nostres polítics tinguen les mires tan curtes que una sola foto ja fos el seu propòsit, però, encara queda un nou capítol: la construcció de la doble plataforma AVE, entre Castelló i València, per a la qual hi ha pressupostats 1.170 milions d’euros, i que si la societat sensibilitzada no hi posa remei, enterrarà més d’un milió de metres quadrats d’horta sota un altre gran atemptat econòmic, ecològic i social. El futur de l’Horta Nord, pendent d’un fil i una altra foto.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2018-01-31T14:38:23+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X