Secció aquí

Massificació Crítica, models i alternatives per Mallorca

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

FOTO: Tomeu Coll

NEUS TUR, Palma I 15, de DESEMBRE del 2017

@NeusTB_

En només 10 anys Mallorca ha passat de 5,9 milions de turistes anuals el 2006 a gairebé el doble, 10,9 milions de visitants l’any el 2016. Des del 2000 l’illa ha vist com el seu parc d’automòbils s’ha disparat en un 35%, sense sumar-hi els 100.000 cotxes de lloguer que es calculen com a no censats. Al mateix temps, però, el salari mitjà anual a les Illes ha passat de 28.163 euros a no arribar als 25.000.

El malestar per les conseqüències d’aquesta massificació turística que s’ha instal·lat a l’illa en pocs anys s’ha fet evident, i el turisme i la política econòmica insular que l’acompanyen han centrat el debat dins la societat illenca dels darrers mesos. La massificació turística, de fet, s’ha convertit en el principal focus de conflicte entre el Govern i els moviments socials, entre les pròpies esquerres i, òbviament, també amb el sector hoteler. En aquest context, les veus que defensen la necessitat de plantejar un canvi de model comencen a fer-se escoltar, però el cert és que les alternatives i propostes per encarar el problema són encara escasses o poc clares.

El portaveu de MES –la formació eco-sobiranista al càrrec de la Conselleria de Turisme del Govern Balear–, David Abril, reconeix el malestar social que hi ha, però recorda que “per primera vegada un Govern ha dit que vol menys turistes, a l’estiu i globalment. Hem creat l’impost, hem aprovat la llei de lloguer i ara regularem els negocis turístics com les party boats, els beach clubs i el tot inclòs».

Des de la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme asseguren que el Govern aposta per una política turística que incorpori factors de sostenibilitat, com ara la introducció de l’impost turístic, aprofitant part del recaptat per transitar cap a un altre model econòmic, “i per mitigar els efectes de la massificació turística que es produeix a l’estiu, deixant de fer promoció del turisme de sol i platja i apostant per un turisme d’hivern, vinculat a l’esport, la gastronomia, el patrimoni…”.

INFOGRAFIA: MilVietnams

Alternatives turístiques o alternatives al turisme?

Tanmateix, veus de l’ecologisme polític, com la d’Ernest Cañada, de l’associació Alba-Sud, s’han mostrat crítiques amb el plantejament de l’executiu autonòmic. Aquest investigador, coordinador de l’associació especialitzada en la investigació i comunicació d’un turisme responsable, alerta que centrar el debat en la desestacionalització i en models alternatius del negoci turístic en contextos de sobrepressió turística, com és el cas de les Illes, pot arribar a ser contraproduent. “Posar més capes al negoci turístic és una trampa perquè el mercat les acaba assimilant –tal i com ha passat amb el lloguer turístic. Apostar per la Turisme desestacionalització pot suposar entrar en un procés de colonització a tot arreu, que és el problema amb el qual s’enfronta ara la ciutat de Barcelona.”

El 2016 hi va haver 10,9 milions de turistes a Mallorca, gairebé el doble dels 5,9 milions que van visitar l’illa el 2006

En aquest sentit, i davant la situació actual de massificació turística, són nombroses les veus que clamen per un replantejament global de la política econòmica insular, proposant alternatives que vagin més enllà de la indústria turística i no hi estiguin lligades. “Ja no es tracta de quines mesures concretes aplicam per fer front a la massificació turística, és una qüestió de redefinir quina política econòmica volem, des d’una visió estratègica no lligada al turisme i des de lògiques de sobirania”, afirma la portaveu del GOB, Margalida Ramis. “El debat cal centrar-lo en com aconseguim recursos a través de la dependència que tenim del turisme per permetre el trànsit cap a una política econòmica de diversificació. El turisme no és dolent en sí mateix, ho és la seva dependència”, defensa Cañada.

Si bé existeix una coincidència en reconèixer que la transició econòmica no serà fàcil ni d’avui per demà, com s’admet des de col·lectius com el GOB o Alba-Sud i des de tribunes acadèmiques com la d’Ivan Murray o Carles Manera, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), les veus de l’ecologisme polític defensen que l’estratègia, en una primera etapa, hauria de passar per no donar facilitats o doblers públics per al creixement de l’activitat turística. “I això vol dir no anar a més fires de promoció, no seguir invertint en propaganda i en l’expansió del sector, perquè tanmateix els turistes no deixaran de venir!”, rebla l’investigador en turisme i també membre d’Alba-Sud, Joan Buades.

A banda, veus com les de Margalida Ramis, Ivan Murray o Ernest Cañada defensen la necessitat d’enfrontar el debat del retorn social que genera el turisme. “I com es fa això? Un dels mecanismes és el salari, és a dir, que la distribució de beneficis afavoreixi molt més als treballadors. L’altre és la gravació fiscal de l’activitat i que els recursos extrets no es destinin a pal·liar els efectes negatius del turisme o a potenciar un turisme més sostenible, sinó a disposar de recursos públics per facilitar la transició econòmica”, defensa Cañada.

En el punt de la gravació fiscal de l’activitat, però, altres veus, com la del professor en Economia Aplicada de la UIB, ex-conseller socialista d’Economia, Hisenda i Innovació i actual president del Consell Econòmic i Social del Govern, Carles Manera, consideren que no s’ha de gravar més l’activitat turística, “sinó que es necessita també de la implicació de l’empresariat i de la societat, la sintonia entre el sector públic i el sector privat.”

FOTO: Tomeu Coll

Potencials sectors alternatius

El cert és que amb les dades a la mà, el 80% del PIB de les Illes el constitueix el sector terciari i que el turisme suposa gairebé el 45% del total. Així les closes, quines alternatives econòmiques existeixen? Quins serien els sectors estratègics per a l’economia insular?

La conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme aposta per la potenciació del pol nàutic i les ciències i tecnologies marines, les indústries culturals i l’economia circular. Tanmateix, veus de l’ecologisme polític s’han mostrat crítiques amb algunes de les apostes, en considerar-les lligades encara a l’activitat turística. “D’entrada, el problema és que les polítiques sectorials han anat sempre lligades al turisme. Que l’actual Govern aposti –entre d’altres– per la potenciació del pol nàutic no deixa de ser un plantejament econòmic lligat novament al turisme. Necessitam plantejar alternatives que vagin més enllà.”

«Davant la massificació de visitants, moltes veus clamen per un replantejament global de la política econòmica proposant alternatives que vagin més enllà de la indústria turística»

Per contra, entitats com el GOB o Alba-Sud coincideixen en assenyalar el sector primari i l’agricultura ecològica com un dels sectors estratègics deslligats del turisme a potenciar, “no només des de l’òptica de rejovenir o comercialitzar l’activitat, sinó també pel paper cabdal que té en la gestió del territori”, assegura Buades. En aquest sentit, Nofre Fullana de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica (APAEMA) assegura que tenen un 50% de demanda interna a la qual no poden donar sortida. “És evident que si es potenciàs l’agricultura es generarien nous llocs de feina”, assevera Fullana. La potència del sector agrícola, en especial el de les experiències cooperatives, és defensada també pel president del Consell Econòmic i Social del Govern.

Manera apunta també la necessitat de mantenir les indústries resilients com la del calçat o el disseny i fa èmfasi en la necessitat de diversificar el sector terciari, potenciant enginyeries com l’ambiental o la informàtica. “No es tracta d’apostes teòriques. Es tracta de realitats que ja existeixen a l’illa – amb laboratoris molt importants com el Parc Bit–, i que cal potenciar”. L’anàlisi és compartit també per les entitats de l’ecologisme polític, que defensen, en concret, l’aposta per les energies renovables des d’una òptica de sobirania energètica al voltant del concepte de solarització. “La solarització és la reconversió a usos sostenibles de l’energia, l’aigua, el transport, la gestió dels residus… Als països del nord d’Europa hi ha moltíssimes empreses que fan negoci amb la solarització i que donen molts llocs de feina. Per què no crear-les a les illes?”, es demana Buades.

Finalment, diverses veus apunten també més enllà i assenyalen la necessitat de potenciar formes empresarials alternatives al sistema econòmic capitalista, com el cooperativisme i l’economia social i solidària. De fet, l’investigador i professor de ciències de la terra de la UIB Ivan Murray, recorden que per deixar enrere el monocultiu turístic actual cal també un replantejament global com a societat. “És evident que l’actual model és insostenible, però les nostres pautes de consum també. Si volem un altre model, també ens haurem de plantejar com actuam nosaltres.”

De la crítica a la proposta

Amb tot, els plantejaments d’alternatives econòmiques al monocultiu turístic insular tot just comencen a caminar. Si bé les entitats de l’ecologisme polític s’han mostrat crítiques amb l’actual Govern, majoritàriament també reconeixen que durant els darrers anys s’han focalitzat en la crítica i la defensa, però no han estat propositives. “És la nostra assignatura pendent, com a moviments socials, com a societat i com a esquerres. Necessitam enfrontar el debat de quina política econòmica volem i això passa també per pensar en clau de sobirania. Hem de poder decidir quin model energètic volem, com controlam les portes d’entrades i sortides -i no que ens hagin de dir des de Madrid si s’amplia el nostre aeroport o si podem tancar o no la central d’Es Murterar– o quines són les nostres apostes estratègiques”, afirma Margalida Ramis.

Habitatge i (de)creixement

L’adveniment del lloguer turístic accelerat des del 2012, a partir de la irrupció dels portals comercialitzadors, ha contribuït a l’encariment de l’habitatge en un 40% en els darrers tres anys, segons el col·lectiu ecologista Terraferida. L’entitat Dins AirBnB també va denunciar, al maig del 2017, que el 17% del lloguer turístic a Mallorca és controlat per 20 propietaris. En aquest sentit, el passat 12 de desembre, la conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme anunciava multes de més de 400.000 euros als portals AirBnB i Home Away, per incompliment de la llei del lloguer turístic. L’habitatge, doncs, és també al centre del debat turístic a les Illes Balears. I algunes veus denuncien la necessitat imperant d’un canvi de model global que deixi de plantejar aquesta qüestió en termes d’especulació i font de riquesa. “L’habitatge sempre ha estat entès pel seu valor de canvi i no pel seu valor d’ús. I la seva mercantilització no s’ha produït per generació espontània sinó que s’ha potenciat mitjançant polítiques públiques en temps del Franquisme, però també als anys 90 i en l’actualitat basades en la propietat i el creixement capitalista sostingut”, denuncia Sònia Vives, investigadora en habitatge i sostenibilitat de la UIB. En aquest sentit, Vives considera que els canvis en el model econòmic que no passin per un qüestionament de les lògiques de creixement com a valor absolut no suposaran un canvi real. “Cal fer una política d’habitatge forta basada en l’accés a l’habitatge i l’interès general que limiti el lloguer turístic i la constitució de grans conglomerats o l’acumulació de propietats, com passa a Dinamarca o a les Illes Friesland”, afegeix el professor de la UIB, Ivan Murray. En opinió de Sònia Vives, les alternatives passarien per les cooperatives d’habitatge, la masoveria urbana o els espais neorurals, entre d’altres.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

2017-12-22T13:41:40+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X