Opinió

Massa interrogants a la jove República.

Laia Altarriba, directora de la Jornada, signa aquest article en què repassa els fets des de la proclamació de la República catalana i alerta que hi ha massa interrogants oberts.

LAIA ALTARRIBA, directora de la Jornada   I   2 DE NOVEMBRE DE 2017

Plaça de la Vila de Gràcia, Barcelona. Diumenge al vespre. Fa dos dies que som República. Fa un dia que Mariano Rajoy ha destituït el govern de la Generalitat i ha convocat eleccions autonòmiques. Més de dues-centes persones s’apleguen a l’assemblea que ha convocat el CDR del barri (Comitè de Defensa del Referèndum, «ara de la República», anuncia una noia entre aplaudiments). Els uneix la voluntat de continuar defensant conjuntament els drets col·lectius, com ho van fer l’1 d’octubre als col·legis electorals. Però avui sobretot hi han acudit amb interrogants.

Un jove agafa el micròfon i pregunta què cal fer de cara al 21 de desembre, si s’han de boicotejar les eleccions o muntar algun tipus de candidatura unitària. Ningú té massa certeses avui. Una dona proposa que es parli amb altres CDR que saben com bloquejar les comunicacions per quan calgui aturar el país. Un home reclama que es posi una pancarta al balcó de l’Ajuntament del Districte reclamant la llibertat dels Jordis, que a més són veïns del barri.

Fa quatre dies que vivim en una muntanya russa emocional. Després d’un dijous d’infart en què els mitjans ens van avisar que Carles Puigdemont estava a punt de dissoldre el Parlament i convocar eleccions autonòmiques, divendres 27 d’octubre al migdia el Parlament de Catalunya va proclamar la República Catalana amb els vots favorables de 70 diputats (més 10 vots en contra i dues abstencions; els diputats de Ciutadans, PSC i PP van abandonar l’hemicicle abans de la votació).

Moltes places del país es van omplir la mateixa nit per donar la benvinguda a la jove República. També la plaça de la Vila d’un barri que fa anys que és un dels feus de l’independentisme a la capital i que ara té dos veïns empresonats a Soto del Real. Es van destapar ampolles de cava, abraçades aquí i allà, i molta música. Però hi havia certa incredulitat barrejada amb l’alegria. La incredulitat se sostenia sobre el poc convenciment que ha mostrat Puigdemont d’ençà del referèndum a l’hora de complir amb el mandat sorgit de les urnes i en la sospita que existeix un joc amagat als despatxos en què pesen més interessos polítics i econòmics que no pas 2.286.217 vots defensats amb els cossos. I també sobre la constatació que de moment només es tracta d’una proclamació simbòlica, i que fer-la efectiva serà molt més complex. Però tocava celebrar, no pas posar aigua al vi.

Dissabte al matí els carrers tornaven a ser plens de gent; gent que treballava, gent que anava a comprar al mercat, canalla gronxant-se a les places, vermuts sota el sol de tardor. A mig matí vam saber com volia aplicar l’executiu espanyol l’article 155 de la Constitució, amb un to menys dur del que es podria haver esperat davant de la declaració d’independència. I a migdia van anunciar que Puigdemont faria una declaració institucional. Expectació, seguida de perplexitat: una crida a la calma, cap anunci de mesura empresa pel nou govern republicà, cap tipus de consigna per defensar el nou estat independent. Compartia amb Rajoy un to menys exultant del que seria previsible després de la proclamació de divendres.

I diumenge el vicepresident Oriol Junqueras fa créixer els interrogants amb un llarg article en què avisa de decisions que «no sempre seran fàcils d’entendre» i «contradiccions entre allò que volem i el camí que escollim en cada fase per arribar-hi». Hores més tard, qui ha estat puntal del govern de JxSí aquesta legislatura, la CUP, emplaça l’executiu a que faci públic el paquet de mesures per fer efectiva la República. En paral·lel, des de les files dels comuns, anuncien que estan disposats a acudir als comicis del 21 de desembre amb candidatura pròpia. Però els seus actuals socis a CSQEP, Podem Catalunya, no ho veuen de la mateixa manera: «aquestes eleccions no es poden considerar normals i cal, per tant, una resposta a l’altura». Amb la intenció de forçar una entesa de Podem amb Catalunya en Comú, a la nit, actuació fulminant des de Madrid: la direcció estatal de Podemos imposa als d’Albano Dante una consulta interna per fer coalició amb la formació d’Ada Colau. Desafortunada coincidència que l’equip de Pablo Iglesias intervingui Podem el mateix cap de setmana que Rajoy aplica el 155.

Mentrestant, nova manifestació massiva de l’espanyolisme pel centre de Barcelona convocada per Societat Civil Catalana, entitat amb vincles amb el feixisme i que té el suport de Ciutadans, PSC i PP. Les 300.000 persones que, segons la Guàrdia Urbana, secunden la crida signifiquen una xifra que no es pot menystenir. Però alhora mostren que l’unionisme manté un sostre que per ara ha estat incapaç de superar.

Conscients de l’agressivitat d’alguns dels manifestants unionistes, es munta un discret servei de seguretat durant la celebració del CDR a Gràcia amb l’objectiu d’alertar de possibles grups ultres durant l’assemblea. Aliens a aquest dispositiu, els assistents a la trobada avancen en els debats. Hi ha la voluntat de continuar sumant els qui no són independentistes però que van defensar col·legis i participen al comitè; el nou context ho pot fer més complex.

Però la principal dificultat que té l’assemblea aquest diumenge al vespre és prendre decisions sobre les accions immediates a fer, ja que ningú sap què succeirà aquest dilluns i quins escenaris es poden desencadenar. I això és una de les principals flaqueses d’aquests comitès que ja superen els 170 arreu de Catalunya però que encara no han guanyat prou potència ni autonomia per actuar al marge dels ritmes que es marquen des de les institucions i de les grans entitats sobiranistes. Puigdemont i els seus consellers aniran a treballar aquest dilluns desobeint la suspensió ordenada per Rajoy? A quina autoritat obeiran a partir d’ara els funcionaris? El Parlament continuarà funcionant sense fer cas de la dissolució ordenada des de Madrid? El cap de setmana no ha desvetllat cap d’aquests dubtes. Més: Hi ha algun tipus de converses entre Generalitat i Moncloa per redreçar el procés amb les eleccions del 21D? Les querelles que la Fiscalia General de l’Estat presenta aquest dilluns, enviaran el govern i la mesa del Parlament a la presó? Fins on es pot estendre la repressió? I el principal dubte que els interpel·la per poder continuar mobilitzant-se en defensa de les decisions col·lectives: què es pot fer des dels carrers per impedir l’aplicació del 155 i fer efectiva la República?

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-11-02T13:50:42+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X