Opinió

Per un 8 de Març curull d’ideologia

L’autora s’adreça a Inés Arrimadas i reivindica que «la lluita per la vida en igualtat està amarada d’ideologia, o si es prefereix, de lluita per una utopia a la que ens anem acostant vaga rere vaga, lluita rere lluita, de 8 de març en 8 de març»

ÀNGELS MARTÍNEZ CASTELLS, economista i membre Consell Editorial de la JornadaI 14 de FEBRER del 2018

@angelsmcastells

Anirem a un 8 de març de vagues de dones per la plena igualtat, però la cap de llista del partit més votat a Catalunya no. Arrimadas està farta d’ideologia, i vol “fer coses” (també per les dones) però les seves propostes planes i mecàniques no omplen l’abisme obert als nostres peus: el fan més gran. Ignora la ideologia amagada darrera de les malalties no diagnosticades, ignorades pels seus “costos” també socials i que pateixen sobretot les dones. I que la ideologia acompanya la manca d’humanitat quan es deixa sense ajuda les persones dependents, o es nega la desnutrició infantil, o es retrocedeix en els drets humans més bàsics. No faran vaga les dones africanes ofegades a la mar, les que estiguin patint violència de gènere, les desateses per les institucions de salut mental, les que vetllaran en la nit oberta, sense sostre… Arrimadas no sembla conscient que quan es segueixen les consignes de l’IBEX35 s’apropa de nou el bressol a la tomba. I la majoria, la immensa majoria, ho patim molt de prop, acompanyant el gran trànsit de la despossessió i l’engany, o essent-ne les primeres víctimes.

Difícilment cap mare creu avui que les seves filles viuran millor demà, més segures, en un món millor. El capitalisme, ens diu Arrimadas, no té res a veure amb el 8 de març (tot i que commemora amb el Dia Internacional de les Dones la mort d’unes obreres a Nova York el 25 de març del 1911), però imposa avui la feminització de la pobresa, les treballadores pobres, la marginació que rau en l’explotació amb biaix de classe i de gènere, i una major i creixent desigualtat en el repartiment de la renda i de la riquesa entre pobles i estrats socials… entre homes i dones.

Com ens ho hem de fer per no parlar de capitalisme el 8 de març, si és el que dicta les normes d’admissió a la vida i estratifica les identitats? Som les dones les que suportem les majors tensions per la maca d’equitat i de golafreria del capitalisme. I, tot i així, ens vol recloses en una persistent invisibilitat que només es trenca amb el nostre crit d’empoderament.

No ens enganyem nosaltres mateixes cedint a la proposta de l’IBEX-35 d’un 8 de març sense fil roig i violeta, edulcorat i trampós, i molt conscient de que el capitalisme no pot ser, ni ha estat mai, amic de les dones

Sempre ha estat la dona la que ha rebut la pitjor part en els canvis de model productiu: des dels inicis, quan la industrialització va anar prenent el relleu d’una economia predominantment agrària, es relega a les dones, si es deixen, a una funció d’amortidor dels ajustos entre les necessitats de la producció i l’oferta de mà d’obra. Fins avui, que a occident hem aconseguit irrompre i igualar o millorar capacitats en l’ensenyament superior i ser part creixent de la població activa més qualificada, tot i no poder trencar encara el sostre de vidre. Seguim reivindicant –amb èxit escàs– que pel mateix treball, el mateix al salari, i ser en més llocs de direcció i/o representació.

Arrimadas es deleix per deixar-se d’ideologies i ocupar-se de les necessitats de la gent. Doncs li convé recordar quan s’acosta el 8 de març que les conquestes de les dones també són responsables d’una part important del creixement de la inversió social que provoca dèficit i deute. El capitalisme considera l’augment de recursos per la igualtat social (també entre dones i homes), una “despesa” que es pot ben estalviar. I no cal que busquin bancs que facin fallida perquè s’emportin els nostres estalvis, ni corruptes i corruptors, saquejadors tots ells de la cosa pública: les dones som molt més irresponsables perquè no acceptem les llistes d’espera; haver d’estar més de 24 hores a urgències ens sembla imperdonable; volem un sou igual pel mateix treball i pensions dignes; volem compartir els temps i els treballs per la millor de les convivències; una societat més equitativa i amable, i sobretot, sobretot, ens volem vives.

Aquesta lluita per la vida en igualtat està amarada d’ideologia, o si es prefereix, de lluita per una utopia a la que ens anem acostant vaga rere vaga, lluita rere lluita, de 8 de març en 8 de març. En doble o triple jornada les dones aconseguim també ser companyes, filles o mares quan els models i les sexualitats tradicionals han esclatat i han abocat a un buit identitari la dona treballadora del segle XXI, que alhora és conscient de la seva vàlua. Una dona que supera els vertígens i inseguretats a mesura que es va enfortint el sentiment positiu de creació col·lectiva i contradictòria, i neixen mil models propis i a la vegada compartits, de dones empoderades.

No hi hauria 8 de març, com el commemorem ara, sense el capitalisme. No ens enganyem nosaltres mateixes cedint a la proposta de l’IBEX-35 d’un 8 de març sense fil roig i violeta, edulcorat i trampós, i molt conscient de que el capitalisme no pot ser, ni ha estat mai, amic de les dones.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2018-02-14T10:30:53+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X