Eleccions 21D

Mapa polític immediat de Catalunya

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

Moviments i lluites socials a debat. Foto: Jornada

ANDER ZURIMENDI / ANDREU MERINO / LAIA ALTARRIBA, Barcelona I 15 DE DESEMBRE DE 2017

@anderzurimendi@andreumerino , @laiaaltarriba

Quins són els camins que es poden desencadenar a partir del resultat de les eleccions imposades per Rajoy del proper 21-D? Analitzem els quatre escenaris possibles després d’una tardor marcada per esperances de majors llibertats i una repressió d’un abast inaudit les darreres quatre dècades.

01. L’esperança de la República i el mur del 155

Si el 21 de desembre hi ha majoria d’escons (i encara més de vots) per als partits favorables a la independència, tant Junts per Catalunya, com ERC i la CUP aposten (tot i que algun més clarament que els altres) per avançar en la concreció de la República proclamada (però no desplegada) el 27 d’octubre pel Parlament de Catalunya. Però dir-ho i fer-ho són qüestions molt diferents.

Com es pot posar en marxa la República i activar el procés constituent amb l’amenaça de mantenir el 155 si el nou govern que es conformi no agrada a l’executiu de Rajoy? Si s’intenta tirar endavant unilateralment el camí independentista, tot indica (tenint en compte tant les declaracions com la dinàmica de tota la tardor) que Madrid intensificarà la repressió. Precisament, aquesta mateixa setmana el Tribunal Suprem ha anunciat que amplia a més persones la causa contra l’independentisme.

Repensar l’estratègia

Davant d’aquesta constatació, del fet que no es va superar el 50% de participació l’1-O i conscients que la facilitat amb què alguns esperaven que s’assolís la independència no s’ha acomplert, dins del moviment sobiranista alguns es replantegen l’estratègia seguida fins a la celebració del referèndum l’1-O.

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, considera que «hi ha tàctiques que es poden repensar, com per exemple fixar terminis, ja que és una qüestió que ens ha encotillat». La seva proposta és «passar a treballar per objectius, i si pot ser, objectius de futur àmpliament compartits». Hi coincideix el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberrro: «Jo vull un govern clarament partidari de la República, però no espero una solució màgica que marqui terminis de 18 o 24 mesos».

«Com impulsar qualsevol mesura republicana tenint davant un govern disposat a mantenir el 155 i a eixamplar la repressió?»

El professor de Dret Constitucional Marco Aparicio considera que en un context en què els números no sumen prou per fer la ruptura i que «l’Estat ha demostrat les eines que té a l’abast per impedir- ho», el que haurien de fer les formacions independentistes és «renunciar a la immediatesa i tornar al plantejament del 27-S d’eixamplar la base sobiranista, on hi havia certs sectors del PSC».

Des dels partits són conscients que s’obre una nova etapa, però no volen posar el fre de mà i aposten per mesures concretes per començar a avançar. Maria Sirvent, candidata de la CUP, proposa “implementar la república desenvolupant la llei de transitorietat, convocant l’Assemblea Constituent i impulsant els decrets de la dignitat”. Des d’ERC, el seu portaveu, Sergi Sabrià, aposta per “desplegar la República a través de les mesures republicanes, com la llei anti-desonaments o la de renda garantida”.

Però com impulsar qualsevol mesura que avanci cap a la independència tenint davant un govern i un poder judicial que han desfermat coordinadament una repressió que ha comportat 1.066 ferits l’1-O, centenars d’alcaldes encausats, noves investigacions obertes i presó i exili per part dels qui han encapçalat el procés aquesta tardor?

Si la força i legitimitat que va donar la resistència de l’1 d’octubre en la defensa dels col·legis no es va aprofitar per fer el salt cap a la ruptura, quines possibilitats hi ha de fer-ho després del 21D? Més enllà del Parlament que surti de les urnes, hi ha actors que seran claus, com els CDR, les bases sobiranistes i aliances amb els que, sense ser independentistes, van defensar els col·legis l’1-O. Però sembla molt difícil que el desplegament de la República sigui una possibilitat immediata.

02. El perill del bucle de la ingovernabilitat

Diversos dels escenaris que dibuixen les enquestes de cara al 21D mostren una governabilitat molt complexa que faria difícil avançar cap a la independència, però que tampoc ho posaria fàcil a les formacions unionistes. Algun d’aquests escenaris podria desembocar novament en eleccions per la impossibilitat d’investir president i formar govern. I això ens situaria en un bucle on l’acció política continuaria atrapada a les institucions.

Una de les possibilitats és que les forces independentistes assoleixin la majoria d’escons, però que no siguin capaces d’arribar a un acord per formar govern per desavinences en el full de ruta i per si l’ha d’encapçalar la força més votada (previsiblement ERC) o el president legítim a l’exili. En aquest cas, i per evitar tornar a eleccions, es podria configurar un govern amb un sol partit. Però això també comportaria un escenari molt inestable per impulsar la ruptura i la política podria quedar novament atrapada en un bucle processista.

Encara serà més difícil la constitució d’un nou govern si les tres formacions que volen posar en marxa de la República no sumen 68 escons. Aleshores Catalunya en Comú Podem adquirirà un paper decisiu. Els comuns han fet bandera de l’equidistància amb l’eslògan «ni 155 ni DUI», així que és poc probable que puguin facilitar, ni que sigui a través de l’abstenció, que governi un dels dos blocs. El que sí que han fet ha estat estendre la mà a una aliança amb ERC i PSC. Es fa difícil de preveure la materialització d’aquest tripartit, així que uns Comuns amb capacitat de desempat pot abocar també a un carreró sense sortida. Tot i que en política res està escrit i es poden desencadenar pactes d’entrada poc imaginables.

03. L’aposta federalista continua buscant aliats

La sentència del Tribunal Constitucional el 2010 sobre l’Estatut va empènyer desenes de milers de persones cap al moviment independentista. Després d’anys defensant un Estat federal amb majors competències per Catalunya, aquella sentència va ser el certificat per a molts que no hi havia cap possibilitat per assolir majors quotes d’autonomia dins de l’Estat espanyol. Tot i això, al llarg dels anys de procés, sempre hi ha hagut mans esteses cap a l’Estat espanyol amb la voluntat de trobar una entesa i que es permetés la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

La irrupció de Podemos a l’escena política espanyola ha obert la possibilitat d’un escenari inaudit de diàleg. Per primera vegada un dels principals partits polítics espanyols defensa el dret de Catalunya a decidir el seu futur sense amenaces. Però els de Pablo Iglesias s’han quedat sols i no han aconseguit que el PSOE modifiqués el seu posicionament ja tradicional a favor de la unitat de la nació espanyola. És més, han vist com el partit de Pedro Sánchez s’alineava amb el de Rajoy per imposar la liquidació (temporal) de l’autogovern amb el 155. I el clima espanyolista hegemònic als grans mitjans de l’Estat fins i tot ha empès alguns dirigents dels morats a dures crítiques contra l’independentisme.

Canvi en els poder de l’Estat

Però pot arribar un punt en què l’Estat consideri que el cost de mantenir el pols (i la repressió en tots els àmbits) és massa elevat i que peces importants de les estructures de poder real (pressionades per una UE cansada d’un sud inestable) optin per concedir algunes de les demandes de major autonomia? En aquest camí, el PSOE tindria un paper central, i Podemos també hi jugaria amb comoditat. A Catalunya, els principals aliats serien el PSC i els Comuns. Possiblement també hi mostrarien predisposició sectors del PDECat que estan cansats de la dinàmica independentista del govern de Puigdemont, que consideren que és massa arriscada i genera massa incertesa.

De fet, tant el PSC com Catalunya en Comú Podem han anunciat els darrers dies propostes que se situen en el camí de major autogovern. Des del carrer Nicaragua, els de Miquel Iceta han llançat la idea de l’Hisenda Catalana, alhora que permeten que diputats com Ferran Pedret facin una passa més i defensin la Via Canadenca: “Enlloc de votar una resposta binària –quedar-te com estàs o trencar-, penso que val la pena negociar (a la comissió del Congrés dels Diputats que ha activat el PSOE) un acord per avançar cap a un model similar als dels lands alemanys i llavors portar-lo a refrendar en una votació a tot l’Estat».

«El principal problema de les opcions federalista continua sent la manca d’aliats a Madrid.»

Però el principal problema que tenen les opcions federalistes per esdevenir creïbles és que a l’Estat espanyol no hi ha ningú –amb influència real- que hagi mostrat símptomes de voler negociar el referèndum que l’independentisme fa anys que reclama: ni el govern actual, ni la majoria dels partits que pretenen ocupar el mainstream polític (C’s i PSOE), ni els poders econòmics (el trasllat de seus socials fora de Catalunya ho ha tornat a evidenciar), ni els grans mitjans de comunicació (entre els quals destaca la immensa bel·ligerància d’El País). I Brussel·les manté el discurs que és un “problema intern”. A més, el PP es troba molt còmode en la situació actual, que els darrers mesos li ha permès amagar la corrupció i el continuat empobriment de les classes populars sota dels titulars criminalitzadors contra l’independentisme.

04. Mantenir el 155 i enquistament del conflicte

El quart escenari que pot succeir després del 21D és que el Govern estatal mantingui el control de les institucions autonòmiques de Catalunya.

Una possibilitat és que ho aconsegueixi a través de les urnes gràcies a una majoria de les forces unionistes (C’s, PSC i PP), que per han mostrat múscul al carrer aquesta tardor. Però és un extrem que cap enquesta ho pronostica.

L’altre escenari possible és que el bloc independentista torni a guanyar i intenti aplicar mesures republicanes. Davant d’això, Xavier Garcia Albiol, president del PP de Catalunya, ja ha reconegut que es podria mantenir el 155. El periodista Guillem Martínez alerta que “el 155 ha vingut per quedar-se i la Generalitat porta molt temps intervinguda. L’autogovern és ara un miratge i la classe política no ho ha explicat”. Certament, ja abans del 155, Montoro tenia el control de les finances autonòmiques.

Des dels Comuns creuen que qui té més interès en mantenir aquest escenari és el PP. Jessica Albiach, candidata de Catalunya en Comú Podem, alerta que “el Govern espanyol vol seguir en el bucle amb un govern dels seus o amb un d’unilateralista per continuar subsistint en aquest fang”. Efectivament, al PP li va molt bé aquesta situació. Malgrat que tot apunta que mantindrà un suport baix a Catalunya, a l’Estat el seu lideratge és inequívoc.

Els dubtes d’aquest escenari són el grau d’intensitat amb què mantindrien el 155, quines possibilitats de resposta desobedient poden sorgir i si pot comportar l’enquistament del conflicte. Una opció, la darrera, que pot ser, precisament, la que estigui esperant el M.Rajoy dels papers de Bárcenas.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

2017-12-20T13:26:12+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X