Opinió

El malson de Kine en una societat suposadament democràtica

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

PAPA BALLA, Activista pels Drets Humans I 15 de DESEMBRE del 2017

Va eixir del seu país per ­evitar casar-se per obligació als 14 ­anys. El seu itinerari la va empènyer­ a viatjar cap a la muntanya Gurugú, al Marroc. Ho va ­fer contribuint en la nova configuració de les migracions en què les dones que vénen a Europa ja no es limiten sols a buscar el reagrupament familiar amb els seus marits sinó que hi ha dones solteres que fan les rutes trencant les desigualtats de gènere. Després de diversos intents, al final va aconseguir saltar la tanca de ­Melilla. Ferida per l’arriscada acció, la van portar al CETI (Centre d’Estada Temporal d’Immigrants) i com que no va poder superar la prova del canell de l’Atles de Greulich i Pyle —ja que la ­mesura del canell és molt reduïda i no correspon amb la fisonomia general dels subsaharians— se la va considerar com a major d’edat sense ser-ho. En conseqüència, la van obligar a quedar-se al CETI. Sobre aquestes proves, diverses recerques han destacat la vulneració dels drets dels menors, en considerar que estan adaptades a la morfologia occidental i no universal. Al que se li suma que al sistema de benestar no li interessa l’acolliment d’aquests menors per la càrrega que comporta, ja que els menors estrangers no acompanyats es consideren, com qualsevol altre menor, sota l’empara total de l’Estat.

Quan la Kine va arribar a la península Ibèrica va ser detinguda durant una batuda policial per perfil ètnic i enviada al CIE.

Allí va viure la falta d’intèrprets­ i traductors que feien impossible una comunicació efectiva en aspectes tan bàsics i essencials com és la prestació de l’assistència sanitària. Li van vulnerar el dret a la integritat que suposa compartir una habitació de dimensions reduïdes amb nombroses persones. No obstant açò, allò que més li ha dolgut és que se li haja privat del dret fonamental a la lliure circulació quan no ha comès cap delicte. De l’única cosa que l’acusen és d’estar en situació administrativa irregular. Sobre el CIE on va estar, la Kine critica la barreja entre homes i dones i haver de fer les seues necessitats a la nit dins de les cel·les.

Mentre la UE paga 30 euros al dia de despeses de manteniment per intern, segons els testimonis d’antics interns, el que es dóna de menjar i sopar en aquestes presons encobertes no arriba ni tan sols als sis euros.

Per casualitat vaig conèixer la Kine durant la concentració del passat 24 de setembre a la ciutat de València contra el racisme institucional. Ens va estar comentant la seua desorientació davant la necessitat d’empadronar-se i la dificultat de no tenir encara un domicili fix. Li vam suggerir que podria empadronar-se a València pel procediment dels casos especials.

La irregularitat en la que ha de viure la Kine no té res a veure amb el seu projecte migratori; més aviat, s’explica per la falta de mecanismes legals ­d’entrada, per la política de visats practicada, per la rigidesa dels procediments per sol·licitar les autoritzacions de treball i per la incompatibilitat profunda que hi ha entre els procediments administratius per regularitzar les situacions i el funcionament del mercat de treball. És un problema estructural, permanent, crònic, provocat per la mateixa Llei d’estrangeria.

Quan el racisme està integrat en la institució, es nodreix d’estereotips negatius i apareix com l’acció col·lectiva de la població, i com a conseqüència, empara al mateix temps el racisme social.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Els canvis urgents

21 febrer 2018 |

El Govern Balear ha posat damunt de la taula una Llei de canvi climàtic i transició energètica que planifica un canvi de model radical, concretament de producció energètica. Però les resistències no s’han fet esperar

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

2017-12-28T09:23:00+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X