Actualitat

«El mallorquinisme necessita ampliar el ‘nosaltres’»

Joan Colom, Joan Pau Jordà i Biel Mayol reflexionen sobre la identitat mallorquina i el mallorquinisme polític en el llibre Somnis compartits

Joan Colom, Joan Pau Jordà i Biel Mayol, autors del llibre Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat. FOTO: Marc Ferrà

NEUS TUR, Palma I 31 de DESEMBRE del 2017

@NeusTB_

Joan Colom (Sencelles, 1988), Joan Pau Jordà (Palma, 1986) i Biel Mayol (Montuïri, 1986) es conegueren a la Universitat de les Illes Balears. Des de llavors han mantengut converses i reflexions que fa un any van materialitzar en el llibre Somnis compartits. La identitat mallorquina a debat, inspirant-se en la frase de Guillem d’Efak “un poble no serà mai un poble si no té somnis compartits”. El passat 29 de desembre van rebre el premi Miquel del Sants Oliver, dins els Premis 31 de desembre, de l’Obra Cultural Balear. Avui, Diada de Mallorca, la Jornada ha conversat amb ells sobre els reptes del mallorquinisme polític i sobre l’articulació d’una identitat compartida en una societat tan complexa i heterogènia com la mallorquina.

D’on sorgeix la idea d’escriure un llibre que reflexioni sobre la identitat mallorquina?

Biel Mayol: La pregunta principal que ens plantejàvem és per què després de 30 anys d’autonomisme la consciència autocentrada no és més generalitzada i en canvi hi ha una part significativa de la població que viu la mallorquinitat de forma únicament administrativa?

Mayol: S’ha d’eixamplar la mallorquinitat i hi haurà elements que s’hauran d’incorporar i també n’hi haurà d’altres més clàssics que s’hauran d’acceptar com a part important d’aquesta terra

Joan Pau Jordà: A banda, hi ha la qüestió generacional. Nosaltres, tenim una visió diferent a la de la generació que ara té entre 40 i 50 anys: la forma d’entendre les institucions, les preguntes que ens feim… I per a nosaltres hi ha un seguit de preguntes que la societat mallorquina no ha respost i trobàvem que era necessari posar-les damunt la taula: què oferim com a societat per a què el nouvingut s’integri? Per què els castellanoparlants no se senten mallorquins quan han nascut aquí?

Amb les dades analitzades, les veus que heu recollit… que és ser mallorquí avui?

B.M.: Existeix una forma molt clara i canònica de ser mallorquí en el que la gran part de la societat no es sent representada. Llengua catalana, tradicions d’un calendari cultural-cristià, símbols (en diferents graus) d’adscripció a una catalanitat cultural… Després de 30 anys d’autonomia, diverses arribades de migracions… no hi ha hagut una conversió de la majoria de la societat en aquesta visió de mallorquinitat. L’Estat tampoc hi ajuda, perquè qualsevol tipus d’autoreconeixement propi pot posar en dubte les estructures actuals. Si ser mallorquí és això hi ha molta part de la població que no hi entra. Eixamplem aquest “nosaltres”. Això vol dir renunciar al que fins ara havia estat la identitat canònica? No, vol dir afegir elements compartits d’uns amb els altres.

És possible construir aquesta identitat compartida que defensau?

B.M.: Si és possible o no, ho hem de veure. Que és imprescindible, segur. S’ha d’eixamplar la mallorquinitat i hi haurà elements que s’hauran d’incorporar i també n’hi haurà d’altres més clàssics que s’hauran d’acceptar com a part important d’aquesta terra.

Vosaltres veniu de la militància o de l’escola del catalanisme polític… quin paper hi juga aquesta corrent en la construcció de la identitat compartida?

Joan Colom: Hi juga un paper central i cabdal. El catalanisme polític és el moviment polític i social que ha aportat més per fer progressar aquesta terra i que s’ha preocupat més per la cohesió social. Ha estat sempre un element de reactivació contra l’statu quo espanyol. El catalanisme ha de seguir jugant el paper d’element modernitzador, dinamitzador o d’avantguarda.

Jordà: hi ha un seguit de preguntes que la societat mallorquina no ha respost i era necessari posar-les damunt la taula: què oferim com a societat per a què el nouvingut s’integri? Per què els castellanoparlants no se senten mallorquins quan han nascut aquí?

J.P.J.: A vegades, a través dels mitjans, s’ha plantejat el debat de si hem d’abandonar alguns elements i no es tracta d’això. No es tracta d’abandonar els elements del mallorquinisme canònic, es tracta d’incorporar-ne de nous. Perquè no només hi ha una forma d’entendre Mallorca.

Ara que parlau dels debats com els que s’han generat entre els periodistes Antoni Trobat i Antoni Riera o les reflexions aportades per Kike Oñate… Són aquests els debats que hem de tenir com a societat?

B.M.: En els fons en aquests debats es plantegen dues opcions. Per un costat hi ha la idea de Catalunya com a mirall i far i, per tant, la necessitat de ser escrupolosament fidels als elements tradicionals perquè com ha passat al Principat la població veurà que Espanya no té projecte i la majoria de la societat es convertirà. L’altra opció parteix de la idea de què la societat mallorquina és molt diversa i per tant hem de cercar els màxims consensos dins un bloc que sigui el catalanisme i a partir d’aquí podrem construir majories socials que ens permetin fer un bot endavant. Hi ha debats de fons també com: el catalanisme ha estat etnolingüístic? Clar. Que a la vegada també ha estat un projecte modernitzador? Segur. Però un projecte modernitzador protagonitzat només per una part de la població, d’origen i classe molt concrets.

Jordà: la part castellanoparlant de la nostra generació està esperant un relat que els interpel·li. El catalanisme a Mallorca s’ha sentit interpel·lat per Joan Fuster però no hem tengut referències pròpies de les tesis que plantejava Paco Candel o el PSUC a Catalunya

J.P.J.: Hi ha també el fet que la part castellanoparlant de la nostra generació està esperant també un relat que els interpel·li. El catalanisme a Mallorca s’ha sentit interpel·lat per Joan Fuster però no hem tengut referències pròpies de les tesis que plantejava Paco Candel o el PSUC a Catalunya. Els debats que han esclatat a la premsa a vegades contraposen models d’A contra B quan no es tracta d’això. Són visions estratègiques complementàries i del que es tracta és de sumar elements, no fer renúncies.

Des d’algunes tribunes s’ha acusat les tesis que defensau d’abandonar el catalanisme per passar als plantejaments que poden fer partits com Podem. Què en pensau d’aquestes acusacions?

B.M.: Pere Sampol als anys 90 xerrava per als castellanoparlants? Sí, segurament. Es sentien interpel·lats els castellanoparlants? Sí, potser la part més polititzada, però la majoria ni sabia qui era Pere Sampol. La societat que veim cada dia és a anys llum del que discuteixen Trobat i Riera. Anem a fer alguna cosa des del nostre moviment per treballar plegats i per esdevenir un moviment de majories. I Podem ha interpel·lat a part d’aquesta població amb la que MES no ha sabut interlocutar. Quin problema té Podem? Que és una sucursal d’un altre partit i que per tant no poden entrar en la lògica del catalanisme com a element modernitzador.

El llibre el construïu al 2015, en un context post-efervescència del conflicte educatiu i abans del canvi institucional. Explicau que el mallorquinisme s’ha trobat en un estadi de resistencialisme, que se n’ha sortit bé i que ara fa falta passar a l’estadi propositiu. Dos anys després com avaluau la situació actual?

B.M.: Tot el llegat del moviment educatiu que va conduir al canvi institucional s’ha perdut. Això no és nou, ja va passar al 2003, al 2011… MES no ha sabut gestionar els grans resultats del 2015 i s’ha passat de ser el guanyador a perdre la meitat dels seus líders per dimissions. Ha passat de tenir el tanc de benzina ple a anar amb reserva.

J.P.J.: Faig un incís. Mallorca està malament? Comparat amb què? La nostra cultura política ha estat de resistencialisme, de treure al Partit Popular de les institucions.

Colom: La construcció nacional s’ha de fer amb persones que no surtin dels nuclis tradicionals del catalanisme polític, sinó seguirem interpel·lant a la mateixa gent i el que necessitam és ampliar el “nosaltres”

J.C.: I les institucions han acabat per engolir a l’esquerra, quan hi ha accedit. No ens hem plantejat “què volem?” en un sentit que vagi més enllà de la gestió de departaments o conselleries.

J.P.J.: Exacte. No es pot tenir el discurs de “l’autonomia és una via esgotada però el nostre objectiu és gestionar-la”.

Com es construeix aquesta identitat compartida que defensau al llibre?

J.C.: Primer hem de ser conscients que partim d’una desavantatge molt grossa: la qüestió mediàtica. Les poques eines que tenim no les utilitzam bé – sobretot IB3 televisió – i les hauríem d’enfocar a no perpetuar uns estereotips que no sumen i que ens mantenen en continuar essent una minoria dins una illa. Sobretot però necessitam “persones pont”. La construcció nacional s’ha de fer amb persones que no surtin dels nuclis tradicionals del catalanisme polític, sinó seguirem interpel·lant a la mateixa gent i el que necessitam és ampliar el “nosaltres”.

En aquesta construcció d’identitat com encaixa Mallorca amb la resta del territori?

J.C.: Jo crec que existeix un cert consens amb què més enllà d’adscripcions supranacionals, el subjecte polític ha de ser Mallorca. El debat del què hem de ser com a poble no és incompatible amb el debat de com ha d’encaixar Mallorca amb la resta del territori. Són debats paral·lels, però necessitam poder tenir debats de tu a tu, i això només s’aconsegueix pensant primer qui som i qui volem ser.

Jordà: Si som capaços d’eliminar el nacionalisme (que per a mi és només espanyol, els altres en som només reacció) del debat, els Països Catalans emergiran com a única solució viable

J.P.J.:A més, si crees una societat autocentrada del primer que ens n’adonarem és que Alacant és a 80km d’Eivissa i Barcelona a 200km de Palma. Si som capaços d’eliminar el nacionalisme (que per a mi és només espanyol, els altres en som només reacció) del debat, els Països Catalans emergiran com a única solució viable.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2017-12-31T08:42:20+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X