Opinió

Jo mai mai… no he estat masclista!

Segona part de l’article de l’educador social Amat Molero Borràs, membre del projecte Ulleres per esquerrans, sobre el paper dels homes en la lluita contra les violències masclistes i a favor de la igualtat

Isabel Muntané. Foto: Anna Palou

AMAT MOLERO BORRÀS, educador social, investigador i formador en igualtat del projecte Ulleres per esquerrans

Ep! Si has entrat a aquesta segona part de l’article que vaig començar la setmana passada és perquè potser has decidit no tirar pilotes fora i preguntar-te «en què sóc masclista?», gràcies pel coratge de fer-ho. Et proposo que t’ho preguntis a través d’un joc que potser coneixes: el Jo mai mai. T’ho explico: agafa un gotet, una ampolla que et recomano que sigui d’aigua (ja que potser beuràs força) i omple’n el got. Ara llegiràs un seguit de frases i cada vegada que llegeixis una cosa que hagis fet, com a mínim, una vegada, beu i torna a omplir el gotet.

Estàs preparat? Doncs som-hi! En el «Jo mai mai… no he estat masclista», beu si creus que: has abusat del teu privilegi com a home, has generat violència cap a altres, te l’has pelada amb porno nociu i patriarcal, has fet bromes i acudits masclistes, has fet servir «marica» o «nenaza» com a insult, t’has escaquejat d’ajudar a casa amb les tasques domèstiques, has imposat el teu to de veu per fer callar, has parlat i parlat ocupant completament l’espai de paraula, has insistit a tenir relacions sexuals, has prioritzat la cosa productiva a la cura, has desautoritzat o desqualificat en públic una dona, has manipulat emocionalment per sortir-te amb la teva, has callat coses fins que ha esclatat amb un brot d’ira, l’has embolicada anant borratxo i tornant-te un bavós o un goril·la, t’has inventat justificacions teòriques per no assumir que havies actuat de manera masclista, t’has victimitzat parlant dels teus problemes per no haver de prendre responsabilitats, has arribat només tu a l’orgasme i adéu, has callat o passat per alt una agressió masclista, has mirat lascivament una dona pel carrer, has culpabilitzat l’altre de la teva violència, has minimitzat les dades estadístiques de violències masclistes amb mites o divagacions, etc. No vull posar més exemples, n’hi ha infinits i no deixaria de beure.

Potser ara et passen pel cap frases com «també ho fan elles», «els homes també rebem violència», «això no és masclisme», «no ens podem queixar, hi ha altres llocs que…», «és normal que passi» o «no cal exagerar». Però jo ara no em vull centrar en debats, dilemes, concrecions, altres violències o posar en el centre el patiment masculí. No m’hi vull centrar perquè la punta de l’iceberg de noranta feminicis (2017), 28.365 dones que han patit violències masclistes greus (2015) o un 24% de bretxa salarial (2016) són algunes de les moltes raons per centrar-nos ara en les violències que generem els homes contra les dones i començar a responsabilitzar-nos-en.

Prefereixo, i també t’hi convido, que en lloc de treure una cuirassa de defensa destinis forces a centrar-te en aquelles situacions en què has begut el gotet i plantejar-te: quin seria el primer pas que podria fer en la meva vida per transformar això? Ara, intentant que no sigui com els propòsits incomplibles de cap d’any i fer el primer pas sabent que el pots fer i, després, un altre i un altre.

Sé que és incòmode sentir que «he estat masclista i ho continuo sent en moltes coses». Però si l’únic que fas és posar-te un escut, mirar a una altra banda o centrar-te en els altres i no en tu, tot continuarà igual. És certament més valent i digne prendre’n consciència i començar a treballar-te per canviar-ho.

Homes, tenim molta feina a fer. I aquesta feina no és cap enfora (productiva o als carrers) sinó cap endins. Comencem d’una vegada?

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

El futur no serà un algoritme

19 febrer 2018 |

Ara que s'apropa el Mobile World Congress, l'autora ens fa recomanacions per posar una mica de fre al món algorítmic, amb tot allò que sembli incompatible, com els fogons de la cuina, la lectura en un sofà o una reunió a les places i carrers per a fer-hi política

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

2017-11-29T11:04:12+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X