Opinió

Llibertat d’expressió i llibertat de presó

El 2017 s’han superat tots els records de judicis per enaltiment del terrorisme i també és l’any en què el primera persona ha entrat a presó pel contingut dels seus tuits

AURA RUANO, periodista i membre de No Callarem I 31 de GENER del 2018

@auraruano

 

Ens podem referir al 2017 com l’any dels delictes d’opinió. El Tribunal Suprem donava el tret de sortida amb la sentència de Cesar Strawberry. El conegut cantant de Def con Dos era condemnat a un any i mig de presó per un delicte d’enaltiment del terrorisme o humiliació de les víctimes per comentaris publicats a Twitter.

També li va tocar el torn al raper balear Valtonyc. L’Audiència Nacional el va condemnar a dos anys i mig de presó per calúmnies i injúries greus contra la Corona i d’enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes a les seves cançons.

La tuitaire Cassandra Vera no va ser una excepció i va ser condemnada per l’Audiència Nacional a un any de presó i 7 anys d’inhabilitació absoluta per humiliació de les víctimes del terrorisme per la publicació a Twitter de tretze comentaris sobre Carrero Blanco. Cassandra, de qui la filla de l’expresident franquista va demanar l’absolució, va declarar que aquesta sentència li ha arruïnat la vida perquè «m’han tret el dret a la beca -la jove és estudiant d’història- i destrossat el meu projecte de ser docent».

I vam acabar l’any amb un altre cas ben sonat: el de La Insurgencia. Els dotze membres d’aquest col·lectiu de rap van ser condemnats per l’Audiència Nacional a un any i un dia de presó per enaltir de forma sistemàtica el terrorisme a les lletres de les cançons.

Les xifres són contundents: el mes de març l’Audiència Nacional va batre el rècord de judicis per enaltiment del terrorisme en xarxes socials. En només una setmana es van fer set judicis


A més, no hem d’oblidar que 2017 va ser l’any en què l’Alfredo Ramírez es va convertir en el primer tuitaire que va entrar a la presó per opinar a les xarxes socials.

Però més enllà dels casos més mediàtics i mediatitzats, la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información (PDLI) ratifica que el 2017 ha estat l’any dels delictes d’opinió. Les xifres són contundents: el mes de març l’Audiència Nacional va batre el rècord de judicis per enaltiment del terrorisme en xarxes socials. En només una setmana es van fer set judicis.

Després que ETA va renunciar definitivament a les armes l’any 2011 amb el PP al Govern, els judicis de l’Audiència Nacional contra delictes relacionats amb la llibertat d’expressió s’han multiplicat per cinc. El 2011 es van produir cinc sentències per aquest tipus de delicte; el 2012, deu; el 2013, quinze; el 2014 hi va haver un lleu descens (catorze) i el 2016 van ascendir a 25.

Veiem, per tant, que no es tracta d’una relació causal. Des que ETA va deixar de matar, l’Audiència Nacional ha esdevingut una màquina de castigar aquells qui escriuen o canten el que no els agrada. Han convertit la llibertat d’expressió en la seva llibertat per portar a la presó qui no escriu o no diu el que volen. I davant d’això, ni músiques, ni periodistes, ni ningú callarem.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-31T09:53:02+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X