Opinió

L’horta que podem salvar


[CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL EN PAPER DE L’1 D’OCTUBRE]

Foto: Lluïso llorens / Per l'Horta

ANNA GIMENO

Activista de Per l’Horta

L’horta de la Punta de València, per citar-ne una entre tantes, podria ser avui un enclavament assenyalat als mapes de bones pràctiques. Als mapes de ciutats afortunades de tenir sol agrícola d’altíssim valor i als mapes dels països que han fet servir la intel·ligència i el sentit comú en la pràctica política. Però, per desgracia, no hi és.

Des de fa vint anys l’autoritat portuària de València, les diferents administracions públiques i els diferents governs locals de torn, autonòmics i estatals, han passat per damunt de la Punta com una compactadora, aplanant-ho tot al seu pas: les persones, el territori, el paisatge, la memòria i la identitat no sols de les més de 100 famílies expulsades, sinó també la identitat col·lectiva de la nostra ciutat.

De nou les administracions es confabulen amb un projecte que torna a reservar la Punta per a polígon industrial

Aplanant perquè s’han passat per alt el compliment de les lleis —com els han recordat tant el TSJCV com el Tribunal Suprem. S’han passat per alt la ciutadania que va cridar en defensa de l’horta amb més de 116.000 signatures recollides en la primera iniciativa legislativa popular (ILP) del País Valencià. Han passat per damunt del criteri del Consell Valencià de Cultura, de les universitats valencianes, d’experts internacionals… quan van reclamar la defensa de l’horta. És tan greu que sembla mentida que tot el que va ocórrer a la Punta haja ocorregut de veritat i ací, a València. I per si no n’hi haguera prou, ara ens trobem de nou amb una altra escomesa.

Ara que el Tribunal Suprem ha fet necessari un nou pla i tenim una nova oportunitat de recuperar la Punta com a espai agrícola i ciutadà, de nou les administracions es confabulen per a vendre’ns el pop com a animal de companyia amb un projecte que torna a reservar la Punta per a polígon industrial. Afortunadament la ciutat de València tenia i té un motiu valuossíssim per a estar en un excel·lent mapa, el de les ciutats amb col·lectius que no es donen per vençuts i lluiten any rere any per salvar l’horta de la Punta —en aquest cas— dels depredadors que com les males herbes tornen i tornen. El mapa de l’horta que, com el Saler, el Botànic o el llit del Túria, salvarem.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-10-26T12:09:38+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X