Actualitat

Llei de canvi climàtic sense condicions per a la transició energètica

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

Tancada a l'escola l'Univers (Gràcia, Barcelona) per garantir poder votar l'1 d'octubre. Foto: Clàudia Frontino
Central tèrmica d’Es Murterar, al Parc Natural de S’Albufera d’Alcúdia,

KIKE OÑATE, Calvià I 15 DE DESEMBRE DE 2017

Les energies renovables s’han convertit en un element estratègic per Mallorca, una illa totalment dependent de fonts externes, cares i inestables

El consum energètic insular s’ha basat sempre en un model subordinat als combustibles fòssils, altament nocius pel medi ambient i la salut de les persones. Ara, però, el Govern balear vol anar substituint aquest model pel de les energies renovables, mitjançant la Llei de Canvi Climàtic, pionera a l’Estat. Mallorca, és cert, és l’illa més gran de l’arxipèlag i encara no pateix els conflictes més extrems, com la veïnada Eivissa, però tampoc pot presumir de tenir el litoral i el sòl rústic preservat de Menorca. El procés de degradació social, territorial i econòmic s’ha anat desenvolupant progressivament des del boom turístic dels anys 60 i, de forma especialment intensa, els darrers estius. La intrínseca necessitat del capital per créixer i no estancar-se ha portat noves lògiques d’expansió econòmiques que, sumades a les ja existents, posen al límit el territori, el model de ciutat i els seus residents.

Balears és un territori separat i independent en termes físics, però extremadament dependent en tots els aspectes, també l’energètic. El 96% de l’energia primària ve importada de fora, un 32,5% de la bruta prové del carbó —a Mallorca es produeix principalment a la central d’Es Murterar— i un 13,3% de l’electricitat i el gas natural arriba per la connexió amb la península. Tot això contamina, i molt. La petjada ecològica —absorció CO2— del consum energètic equival a 11,4 vegades la superfície terrestre de l’arxipèlag. Un context, el del model energètic, al qual cal sumar-hi la importació d’energies fòssils, que ha generat guerres arreu del planeta per acaparar els últims recursos, com passa a l’Orient Mitjà amb el petroli o amb la violació de dret humans a Algèria, amb el fracking. Les energies renovables, doncs, es plantegen també com una alternativa en aquest sentit.

La central d’Es Murterar, situada al Parc Natural de S’Albufera d’Alcúdia, està entre les deu instal·lacions més contaminants de tot l’Estat

La central d’Es Murterar, situada al Parc Natural de S’Albufera d’Alcúdia, està entre les deu instal·lacions més contaminants de tot l’Estat. Un estudi elaborat per Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente (IIDMA) afirma que la central causa 54 morts prematures cada any. La institució recorda que els quatre grups tèrmics són causants del 68,5% de les emissions de diòxid de carboni per producció d’electricitat de tot Balears.

Marc Pons, conseller de Territori, Energia i Mobilitat, juntament amb el Director d’Energia i Canvi Climàtic Joan Groizard, va presentar a mitjans de novembre un pla per tancar progressivament la central alcudienca, però va ser rebutjat pel govern espanyol.

El sistema prioritza els costos, i cremar carbó és més barat que fer-ho amb gas natural. Per això, paral·lelament al tancament de les centrals i a una substitució transitòria pel gas, s’afegiria una important producció de renovables. L’increment de costos es compensa amb l’estalvi de l’altre i no suposaria cap impacte econòmic, que és el que preocupa més al govern central. Tanmateix, segons Groizard, “va quedar clar que no era només una qüestió de si podíem o no, sinó que políticament no interessa”.

El sistema prioritza els costos, i cremar carbó és més barat que fer-ho amb gas natural.

L’executiu balear s’enfronta a diferents conflictes. El Ministerio de Industria no confia que es puguin instal·lar suficients renovables a causa de les tensions que es generen amb l’ecologisme a l’hora de construir-les a sòl rústic —Santa Cirga— o zones d’especial interès ambiental com Marina de Llucmajor. “Renovables sí, però no a qualsevol preu”, defensa Margalida Ramis, portaveu del GOB. A més, els sindicats han tallat relacions. “El fet de no planificar un tancament progressiu i potenciar I+D —com a alternativa al monocultiu turístic— ens preocupa perquè el futur serà més dramàtic per als treballadors”, afirma Groizard.

Normativa de l’Estat contra tractats europeus

La Llei del canvi climàtic suposaria incrementar renovables i reduir consum energètic. En 5 anys, tot l’enllumenat públic de Balears hauria de ser de baix consum. A partir de 2020 tots els rent a car estarien obligats a incorporar un 10% de cotxes elèctrics i augmentar-ne la xifra cada any perquè el 2030 tots ho siguin. Es potenciaria la promoció de renovables damunt edificis i espais urbanitzats. A més de fer desaparèixer les centrals més contaminants, mitjançant l’ús del gas temporalment, mentre s’avança en renovables. La part més important de la Llei és que tots els sectors de l’administració incorporin la perspectiva energètica i climàtica, de manera que cada projecte tingui en compte quins impactes suposa el canvi climàtic. La Directiva Europea d’Emissions Industrials entrarà en vigor l’1 de gener de 2020 i no permetrà que centrals com Es Murterar segueixin funcionant amb el seu estat actual. D’una banda, l’Estat pretén subvencionar a Endesa perquè la central pugui seguir funcionant, amb una inversió de 100 milions d’euros. D’altra banda, Europa ha obert una investigació sota la màxima “qui contamina, paga”. “L’Estat no pot, amb diners públics, rescatar les empreses per poder complir amb la normativa ambiental, quan el que demanen el Govern balear i els tractats europeus és un canvi de model”, conclou Groizard.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

« Només podem dir que, avui en dia, depenem únicament i exclusiva dels nostres socis i subscriptors»

23 abril 2018 |

Seguim amb les entrevistes creuades per presentar l’equip de la Jornada. Avui és el torn d’Andreu Merino i Laia Farrera, responsables de l’actualitat a la redacció de Barcelona

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

2017-12-22T11:12:47+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X