Actualitat

«L’empresariat va perdent la por de la llibertat i ha dit que prou amb el finançament»

Entrevista a Toni Mayor, president de l’Hosbec, la patronal hotelera de la Costa Blanca

Concentració a Palma per la llibertat dels presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. FOTO: Neus Tur
Foto: Paco Francés

JOAN CANELA, Benidorm I   15 DE NOVEMBRE DE 2017

@JoanCanela

Toni Mayor és una rara avis dins el panorama empresarial valencià, dominat pel conservadorisme, l’extrema prudència i un compromís amb el país més aviat feble. Propietari de gairebé el 10% de les places hoteleres de Benidorm i president, des del 2008, de la patronal del sector a la Costa Blanca, acostuma a parlar clarament encara que açò supose nedar a contracorrent.

El 18 de novembre hi haurà la manifestació a València contra l’infrafinançament que, després d’alguns dubtes, comptarà amb el suport de les organitzacions patronals. Com s’ha pres aquesta decisió?

Sí, nosaltres el 18 serem a València. També hem signat diversos manifestos per tal de donar suport a una causa justa. Hi ha un greuge objectiu –demostrat per economistes, universitats, etc.– que és que nosaltres representem el que representem a Espanya i som una comunitat de cinc milions d’habitants i rebem molt menys de l’Estat del que hi aportem, i aquest problema de finançament hi és des de fa molts anys, dècades.

Però hi ha hagut vacil·lacions. En un principi, no semblava tan clar que el conjunt d’organitzacions empresarials secundaren la convocatòria.

És cert que l’entramat empresarial sol ser molt conservador i un poquet massa prudent, però els arguments són molt forts i la realitat és que anem perdent competitivitat per culpa que l’Estat no ens dóna allò que ens pertoca. Ha obert els ulls. Més bé que ara no ho tindran, els polítics, per rebre el suport de tota la societat civil valenciana.

Foto: Paco FrancésAmb tot, no es veu un objectiu fàcil. Madrid no sembla oberta a negociar ni tampoc que escolte les reivindicacions.

Ací hi ha un consens de la societat civil en el qual denunciem l’estat de les coses, i el dia 18 això es veurà al carrer. Hi ha hagut reunions del govern amb el suport de tot l’empresariat. Tota la societat està unida excepte el PP, que no sé si al final s’hi sumarà, perquè a vegades també ha signat documents en aquesta línia. I quan tot un poble demana que es resolga una injustícia, al final hi ha conseqüències. El principal problema que tenim és que el tap de Catalunya pot fer inviable aquesta reivindicació, si és que no hi ha una voluntat de Madrid. Si deixen Catalunya a pa i aigua, els altres ens deixaran igual. Mentre no es resolga el tema de Catalunya d’una manera objectiva i justa, els altres ens quedarem a la cua. El conflicte català és la batalla d’Almansa del segle XXI. I si allò no es resol, que les altres autonomies es posen a tremolar.

El conflicte català és la batalla d’Almansa del segle XXI. I si allò no es resol, que les altres autonomies es posen a tremolar.

Precisament, a Catalunya, en la prehistòria de l’actual conflicte, hi va haver unanimitat social i empresarial en temes com el finançament i la gestió d’infraestructures com l’aeroport del Prat, i aquelles reivindicacions no van aconseguir-se mai.

Realment, allà han tingut un no per resposta, des del no a l’Estatut, i açò ha anat calant en la societat catalana, que ha anat interioritzant que «aquests no ens volen i alguna cosa devem haver fet».

Quina ha de ser l’estratègia valenciana en aquest conflicte?

Explicar què és una justícia redistributiva. Per ací aniríem bé. L’Estat ha d’entendre que aquesta gent mereix vuit, i si només els dóna dos o tres, al final s’irritaran. Si som al 87% de la mitjana espanyola en renda per capita, com podem fer una aportació neta a l’Estat? Ara eixien les dades que diuen que la Comunitat Valenciana és la que creix més a Espanya, però açò s’ho emporta tot Madrid? Doncs anem bé! [Riu]

Ara mateix sembla que les dues principals reivindicacions empresarials són el corredor mediterrani i el finançament, dues banderes històriques del valencianisme i a les quals el PP s’ha oposat o, com a mínim, s’hi ha posat de costat. Creu que és un fet conjuntural o hi ha un moviment de fons en els alineaments polítics de la patronal?

L’empresariat va perdent la por de la llibertat, com deia el llibre aquell d’Erich Fromm, i ha dit «ja està bé!». Fins ara estava encotillat en allò que el PP deia, i ara que el PP ha passat a l’oposició i hi ha un govern que fomenta la participació i no té por de les crítiques, ha vist el camp obert per a expressar-se d’una manera lliure. Abans hi havia un silenci que els delatava. Ara, si el canvi és més profund, dependrà en bona mesura que el govern del Botànic tinga la suficient sensibilitat per no fer una política antiempresarial o antisocial. Al final, l’empresariat i la societat miren molt la butxaca, i que siga sostenible i no hi haja una pressió fiscal aclaparant, fins i tot comparant-la amb la d’altres zones de l’Estat. Cal anar amb molta cura i portar-ho de manera intel·ligent.

Tota la societat està en contra de la taxa turística i si s’aplica podria portar un distanciament amb el govern. Alguns que ara hi han donat suport es podrien distanciar i tornar amb el PP.

Una de les possibles fonts de conflicte és, precisament, la taxa turística.

Sí, exactament. Tota la societat està en contra de la taxa turística i si s’aplica podria portar un distanciament amb el govern. Alguns que ara hi han donat suport es podrien distanciar i tornar amb el PP. Pensar «castiguem-los». Podria passar.

La taxa turística va generar un debat molt virulent a Catalunya i les Illes, però un cop aplicada no s’ha demostrat l’enfonsament turístic que s’havia previst.

Perquè ha aterrat en un moment amable per al turisme. Llavors podies posar el que volgueres, que pujava igualment, per problemes dels nostres competidors, com Turquia, Tunísia o Egipte, que es trobaven fora de mercat. Quan va posar-se la taxa a les Balears el primer cop, el moment no era tan propici i van haver-la de llevar perquè les contractacions van fer una forta davallada. A Catalunya la van posar perquè tenien un embolat amb Spanair, el circuit de Montmeló, etc., i no tenien cap més remei. A més, hi havia el cas concret dels creuers, que contaminen molt i no paguen IBI ni res; en aquest cas, ja està bé que paguen tres euros per creuerista, aquesta és una mesura que em sembla justa. Però també va ser una resposta en un moment molt bo per al sector turístic, que afortunadament continua. Aquesta demanda tan forta ho tapa tot, però ara les Balears han doblat la taxa i ja va baixant un 10% en el mercat britànic per a l’estiu que ve. Cal anar amb molta cura. Egipte i Turquia ja han obert de nou, Grècia ve molt forta. Altres zones turístiques d’Espanya, com Múrcia o Andalusia, no tenen taxa. Hem d’anar amb peus de plom perquè podríem perdre competitivitat.

Al País Valencià no ha passat de manera significativa, però a Barcelona o les Illes hi ha hagut protestes importants contra la massificació turística. Cal repensar el model i apostar per més qualitat?

Fa deu anys, o quinze, que som en una reconversió industrial fortíssima. Aterren hotels antics i se’n construeixen de nous amb més qualitat. Enguany, hi ha 3.000 places que passen de tres estreles a quatre, es van fent reformes impressionants. Però també cal tenir en compte que, clients de qualitat, hi ha els que hi ha, i també que el turisme és un fenomen global i la gent de la motxilla és a Barcelona, a Amsterdam o a Benidorm, no pots evitar-ho. Ací, en general, tenim un turisme familiar, de matrimonis, també hi ha joves però no exclusivament, excepte llocs concrets com Magaluf, que és una altra història.

Foto: Paco Francés

Una altra crítica al model turístic són els baixos salaris que genera.

A mi m’agradaria que algú fera una comparació entre què paguen Zara, Continente i altres i què paguem nosaltres. Ací, qui guanya menys guanya 18.000 euros l’any [bruts]. El mínim, no un cuiner, que ja se’n va als 4.000 euros al mes. El nostre mínim ja el voldrien molts sectors.

Però sobre el sector turístic hi ha moltes sospites d’economia submergida i treballadors sense contracte.

El nostre, i em referisc exclusivament a l’allotjament reglat –hotels, aparthotels i càmpings–, és un sector molt regulat i inspeccionat. Açò de cobrar en negre, ací, s’ha acabat. Fa anys, vam tenir inspeccions de la Guàrdia Civil, entraven a les recepcions, demanaven vídeos… riu-te’n, del que passa a Catalunya. I allò va estar molt bé perquè va fer aflorar el 6%-8% de l’economia que es feia malament, i ara mateix està tot regulat i som molt transparents. Ara, és clar que hi ha economia submergida en restaurants, bars, etc. Hi ha llocs on ningú no paga, segur, ni IRPF ni IVA. Allí hi ha els diners que cal fer aflorar, i no apujar més els impostos.

Fa un any, el president d’AC Hoteles, Antonio Catalán, va denunciar les externalitzacions i els baixos salaris entre el personal dels hotels.

Aquest és un oportunista! És una persona que deia coses sense cap consistència. En el conveni de cambreres de pis que vam signar fa uns mesos, vam eliminar que cap empresa de personal poguera pagar menys que allò que marca el conveni. Ací es compleixen les quaranta hores setmanals, quinze pagues anuals i l’alta a la seguretat social, i d’ací no ens movem ni un mil·límetre. Aquestes coses passen a llocs com Catalunya, on agafen personal temporal i els paguen un euro per habitació i coses així, però ací no passa.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-11-15T07:56:02+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X