Actualitat

La majoria d’acords contra el frau i l’evasió fiscal, pendents d’executar

[CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE] Només tres dels vuit acords principals del Parlament de Catalunya per erradicar aquestes males pràctiques s’han dut a terme en les darreres dues legislatures.

Júlia Regué, Barcelona I 5 de gener de 2018 (escrit el 15 de desembre)

@julia_regue

 

Per tal de combatre el frau i l’evasió fiscal, el Parlament de Catalunya va emplaçar el govern a adoptar vuit mesures l’estiu de 2015. Dos anys més tard, només s’han impulsat tres d’aquelles propostes. El frau i l’evasió expressen el fracàs d’un sistema fiscal i, encara que tota estructura ha d’assumir una quota de desfalc, els volums d’aquests fenòmens a Catalunya són «excessius». Això és el que va  concloure la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política que va tenir lloc al Parlament entre el novembre del 2014 i el juliol del 2015 amb la voluntat de «demostrar el seu compromís en la lluita contra les males pràctiques en aquest àmbit i l’assentament de les bases per erradicar-les definitivament». En aquella comissió van ser cridades a comparèixer personalitats sospitoses d’haver evadit impostos com l’expresident Jordi Pujol, l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos o l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas.


La diagnosi del fenomen és un dels primers entrebancs per superar davant la inexistència d’un organisme oficial que les quantifiqui degudament. El Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda GESTHA estima que el frau fiscal se situa al voltant del 20-25% del PIB, mentre la mitjana europea ronda el 10-12%. Això equival a prop de 16.000 milions d’euros, és a dir, que un de cada quatre euros s’escapa del control. Els principals defraudadors són grans empreses i patrimonis —es calcula que són responsables del 72% del frau a l’Estat espanyol— mentre que l’impacte dels assalariats és «pràcticament nul», afegeix el mateix sindicat.
Però les estimacions no són suficients per conèixer la magnitud del problema, per la qual cosa el Parlament va instar a elaborar un informe sobre l’impacte del frau fiscal. L’encàrrec que es va encomanar a l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), que presentarà els resultats a final d’aquest mes.

«L’Agència Tributària de Catalunya ha passat de 290 a 700 treballadors»

Entretant s’ha dotat l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) de més efectius, que ha passat de 290 treballadores a final del 2016 a les 700 actuals a partir de la recaptació executiva i la internacionalització d’oficines liquidadores.

Paper mullat
Les pressions per aconseguir endurir els codis penals, revisar les prescripcions i el tractament penal de les activitats inductores al delicte fiscal, i reconsiderar el límit de defraudació a 120.000 euros, han quedat en paper mullat perquè la competència recau sobre l’Estat. Per la mateixa raó està bloquejat l’acord de sancionar l’elusió i adaptar-lo al que estipula el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.


El Govern tampoc no ha mogut fitxa per complir amb el compromís de no establir contractes públics ni acceptar concursos amb empreses que tinguin seus i filials a paradisos fiscals, explica el portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, Xavi Casanovas. Fonts de l’ATC mantenen que la reforma de la legislació de contractació administrativa és competència estatal, tot i que ciutats com Sabadell, Badalona i Barcelona han incorporat petites clàusules que avancen en aquesta direcció.

 

 

 

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

Contra la precarietat, passar a l’ofensiva

15 febrer 2018 |

No + precarietat és un nou espai de lluita contra l’atur, la precarietat, l’exclusió social i les desigualtats que inclou kellys, riders i persones aturades o precàries

Per un 8 de Març curull d’ideologia

14 febrer 2018 |

L'autora s'adreça a Inés Arrimadas i reivindica que «la lluita per la vida en igualtat està amarada d’ideologia, o si es prefereix, de lluita per una utopia a la que ens anem acostant vaga rere vaga, lluita rere lluita, de 8 de març en 8 de març»

2018-01-05T11:16:51+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X