Eleccions 21D

«És impossible que ERC s’entengui amb el PSC que aprova el 155»

Entrevista Gerard Gómez, número 19 a la llista d’ERC. Quart lliurament de la sèrie d’entrevistes a candidats de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 21 de desembre

Eva Granado (PSC). Foto: Martí Alabesa
FOTO: Ander Zurimendi

ANDER ZURIMENDI, Barcelona  18 DE DESEMBRE DE 2017

@anderzurimendi

Camina tranquil per la rambla del Poblenou. Gerard Gómez (Barcelona, 1989) coneix bé el barri (“és el de ma germana”) i acabem asseguts a la orxateria Tio Che. És tota una institució, apunta. El cafè encara no és a taula quan arrenca l’entrevista.

Ningú dubtava de la victòria d’ERC fa unes setmanes, però les previsions són ara més cautes. Se’ls està està fent massa llarga la campanya?

Vam començar la campanya emocionalment molt tocats. Amb el cap de llista empresonat. Però amb el pas dels dies ens hem anat sobreposant. Mica en mica, l’entusiasme de la gent és més gran. S’està notant una tendència a l’alça.

Junts per Catalunya és… un adversari polític? Un rival electoral?

És un soci amb qui hem fet una part del camí per arribar fins aquí. Però a dia d’avui ens presentem en llistes separades. Això ens converteix en adversari o rivals? Electoralment som diferents, però no és el rival a batre. Nosaltres el que volem és convèncer els que no són independentistes. I no pas competir entre nosaltres.

L’ANC ha anunciat que només reconeixerà Carles Puigdemont com a president legítim. Ho veieu com una presa de partit al seu favor?

Alcoberro ha dit que havia estat un error, que no s’havia interpretat bé. Ha matisat la carta enviada. L’enemic no està entre nosaltres. Tots volem treure els presos. Tots volem fer avançar el país.

Considera que l’ANC i Òmnium han tingut una imbricació amb els partits polítics tan intensa que han arribat a canviar els papers, en algun moment?

Buf, jo crec que no… Crec que s’ha treballat de manera molt col·lectiva i eixampladora. El que no podem perdre de vista és que aquesta mobilització tan gran s’ha aconseguit des de la neutralitat i la suma. El contrari ens faria més petits. Hem de convèncer i sumar més gent.

FOTO: Ander Zurimendi

Com ara els Comuns, que parlen ara insistentment d’un possible tripartit amb ERC i PSC? Des d’Esquerra veieu alguna possibilitat de governar amb el PSC a curt termini?

Nosaltres ens enteníem i ens entenem amb els socialistes que defensaven i defensen els drets civils i polítics. Per això hem pactat amb en Toni Comín, l’Ernest Maragall, la Magda Casamitjana… Però amb el PSC que fa president Mariano Rajoy o que participa del tripartit de la repressió amb PP i Ciutadans, és impossible que ens hi puguem entendre. És impossible que ERC s’entengui amb el PSC que aprova el 155.

Què li pot oferir ERC a Catalunya en Comú per festejar-los i que se situïn clarament en el costat sobiranista?

Doncs trencar amb el règim del 78. L’independentisme ha estat l’únic moviment que en 40 anys ha aconseguit posar l’Estat contra les cordes. I se suposa que això era un dels objectius principals dels Comuns i de Podemos d’ençà que va sorgir l’any 2014. I els oferim l’oportunitat de construir un país millor. Poder imaginar-nos com serà aquell país. Fer un procés constituent.

Després de la proclamació de la República es podria haver començat a obrir aquest Procés Constituent, però ERC va prendre la decisió de no fer-ho.

Nosaltres sempre hem dit que el procés havia de ser pacífic i democràtic. I trobem irrenunciables aquestes dos factors.

Implementar la República no sembla que sigui el contrari de pacífic o democràtic.

No, no. I per això nosaltres continuem dient que volem implementar la República. De manera pacífica, amb diàleg i buscant la implicació d’Europa.

Marta Rovira va denunciar les amenaces de l’Estat (morts al carrer, en cas de defensar físicament les conselleries), però no ha posat cap prova damunt la taula.

Jo no ho conec, personalment. Marta Rovira té més informació i no puc estendre’m en aquest punt. Ara bé, fins i tot ha sortit Andrea Levy a la premsa dient que hi hauria dolor i violència. I la ministra de Defensa parla en obert de l’Operació Cota de Malla per preparar l’Exèrcit.

ERC ha dit coses que després no s’han complert. Ha perdut credibilitat?

Què no s’ha complert?

FOTO: Ander Zurimendi

Els reconeixements europeus i la posada en marxa de les estructures d’Estat, per exemple.

És veritat que les institucions europees no han ajudat, tot i que també és cert que hi ha hagut suports internacionals com divuit premis Nobel, dos ex-secretaris generals de Nacions Unides i algun govern europeu s’ha mostrat preocupat, sobre tot a part de l’1 d’octubre.

I el referèndum?

Jo no sé si estava molt ben preparat, però el que és cert és que hi ha gent tancada a la presó per organitzar-lo i que encara volen imputar-ne més.

Però una cosa és la repressió que poden patir i una altra com de lligats estaven els detalls i la preparació.

Sí, sí. Segur que hi ha coses que es podrien haver fet millor. No ho dubto. Ni seré jo qui ho negui. Però també crec que s’ha fet moltíssima feina i no crec que es pugui dir que hem enganyat ningú o que no s’ha fet allò que vam dir que es faria.

On li agradaria a Esquerra veure la CUP a partir del 22 de desembre?

Doncs al nostre costat. Tal com ho deia abans sobre Junts per Catalunya, amb la CUP també. Forçosament ens hem de posar d’acord, tots tres.

Al costat… i dins del Govern?

Crec que és una opció que es pot plantejar i crec que hi hem d’estar oberts.

La CUP diu que si el Govern no segueix la via unilateral, que no s’hi compti amb ells. Preferiríeu un soci més estable, com ara els Comuns?

Qualsevol majoria, com més estable sigui millor. Això és així en general. Però ens hem d’entendre amb la CUP, sense dubte. És un actor bàsic. Juga un paper clau.

Com veieu els consellers, després del seu pas per la presó?

Sorprès, a l’hora que admirat, de la fortalesa amb la que han sortit. Carles Mundó va sortir i se’n va anar corrent a l’inici de campanya a Vic, a agafar el faristol i difondre el missatge. També estaven tristos, perquè deixaven quatre companys a la presó.

Marta Rovira és una millor gestora i picapedrera interna, que no pas candidata?

Jo crec que no. El que passa és que la Marta ha estat en una posició molt difícil: ha liderat el grup al Parlament, la campanya electoral, el partit a nivell intern… I ho ha fet en una situació en la que cada tres dies surten notícies sobre la possibilitat que l’imputin judicialment, que si li la Policia li feia seguiments… Jo crec que fa bé la campanya.

Els dirigents d’Esquerra teniu por de tenir els telèfons punxats i de patir seguiments físics?

És una anomalia política, però és una realitat. Hem vist filtracions de converses telefòniques. També han filtrat correspondència personal, han fet informes policials de càrrecs electes…

Com porteu a nivell humà el fet de sospitar que t’estan sentit pel telèfon mòbil?

Malament. Sents vulnerats els teus drets més bàsics. Ara bé, la gent ens ha votat per estar aquí. I no ens faran desistir. I tampoc som els primers, malauradament, ja s’ha vist al País Basc i en altres èpoques de Catalunya.

Quin és el final feliç que li hagués agradat pel referèndum?

A mi només m’agradaria guanyar en el supòsit que la gent ho hagués votat així. No m’agradaria una Catalunya que fos una imposició ni que perdés el seus horitzons de construcció col·lectiva.

I una mena de distòpia de futur?

Mmm… Votar en referèndum i que sortís en contra em posaria molt trist. Però ho respectaria. Sóc demòcrata.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Dona, negra i pobra

23 febrer 2018 |

L'Ajuntament de València passarà la prova del racisme institucional?

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

2017-12-18T13:44:40+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X