Actualitat

Les Illes, primer territori europeu en protegir la posidònia

La meitat de la posidònia de l’Estat espanyol es troba a l’Arxipèlag i està essent greument amenaçada pels vessaments contaminats i els fondejos d’embarcacions

Capçalera de la manifestació per un finançament just a Valencia. Foto: David Linuesa
FOTO: Alberto Romeo

NEUS TUR, PalmaI 28 DE NOVEMBRE DE 2017

@NeusTB_

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia oceànica és una planta del fons marí, una de les tres més típiques de la Mediterrània. Alguns forans o visitants defugen els munts que es formen a les platges durant les tempestes d’hivern, avorreixen la seva forta olor o eviten entrar a la mar per les voreres on es concentra. A les Illes, però, bona part de la població sap que la posidònia és vital per a la conservació de les platges, de moltes espècies aquàtiques i per al manteniment de la transparència de l’aigua. Els vessaments contaminats a la mar i els fondejos massius d’embarcacions amenacen les praderies d’una planta que és espècie i ecosistema en sí mateixa. Ara, després d’una tramitació llarga, el dimecres 29 de novembre acaba el termini d’exposició pública del Decret per protegir la posidònia a les Illes Balears, que convertirà les Illes en el primer territori europeu en la protecció d’aquesta planta, no sense les crítiques de col·lectius i veus ecologistes.

La posidònia és vital per a la conservació de les platges, de moltes espècies aquàtiques i per al manteniment de la transparència de l’aigua

Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers –perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats–, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna. Tot i que la seva distribució és molt desigual, es calcula que al Mediterrani existeixen 650 quilòmetres quadrats de praderies d’aquesta planta i que la meitat de les praderies de l’Estat es troba a les Illes Balears i Pitiüses.

Protecció urgent

Per fer front a la destrucció de les praderies de posidònia, el 30 d’octubre sortia a exposició pública el Decret que ha de servir per a protegir-la a les Illes. Així, durant 30 dies naturals i fins demà dimecres es poden presentar al·legacions a un projecte que s’ha gestat en dos processos participatius durant els quals s’han rebut suggeriments dels agents i els sectors implicats. Amb aquesta normativa, les Illes seran pioneres a l’Estat i a Europa a l’hora de garantir la protecció de la posidònia.

L’objectiu del Decret és crear una regulació que faci compatible l’existència d’activitats humanes amb la protecció de l’espècie i l’hàbitat. Així, després que la Conselleria de Medi Ambient cartografiàs 640km de praderies a les Illes, el Decret ha catalogat i zonificat les praderies, permetrà la instal·lació de boies ecològiques i les activitats legals que no afectin la superfície o la població dels alguers, ni l’afectin en un àmbit reduït (tot i que es permetrà l’afectació fins a un 1% de la praderia). El Decret també preveu sancions mitjançant la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i la normativa estatal, i regula l’extracció de posidònia de les platges.

Els vessaments contaminats a la mar i els fondejos massius d’embarcacions amenacen les praderies d’una planta que és espècie i ecosistema en sí mateixa

Tanmateix, entitats ecologistes com Terraferida, si bé aplaudeixen la iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient, denuncien que el Decret presenta grans mancances, com la manca de claredat i l’excés de permissivitat o la manca de prohibició de totes les accions que puguin afectar a la posidònia de forma negativa. Així mateix, l’entitat assegurà que presentaria al·legacions, reclamant que es prohibeixi de forma clara el fondeig sobre fons de posidònia i que es protegeixin tots els alguers, independentment de la seva extensió. Uns reclams als quals s’hi sumen altres entitats com Salvem Portocolom o el biòleg marí Manu Sanfelix, pioner en la investigació de la posidònia a les Balears i Pitiüses, qui recorda que “les petites poblacions de posidònia són les praderies del futur”.

Si la posidònia no existís, les conseqüències per a la Mediterrània serien molt preocupants, com es constata en diferents estudis realitzats per institucions com l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) o la Universitat de les Illes Balears (UIB). La seva absència suposaria l’augment de l’efecte hivernacle, la reducció de la quantitat d’arena a les platges, l’enterboliment de l’aigua i la posada en perill de fins a 1.400 espècies.

A més, aquesta espècie té importància ecològica i biològica més enllà de la mar, ja que fa una funció clau per a les mateixes platges, fixant l’arena del fons marí i evitat l’erosió de les costes. Amb tot, moltes de les praderes de posidònia són formacions mil·lenàries i, tot i que l’acció humana les fa perillar, a les Illes encara se’n conserven diverses, com la dels Pujols, l’Estany del Peix o la del Parc Natural de Ses Salines –les praderes de les quals van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1999– a Formentera, les del port l’Addaia a Menorca, la de la bocana del port de Portocolom a Mallorca o les de la zona de l’Olla, a l’arxipèlag de Cabrera.

Fondeig de barques, una activitat molt perillosa per a la posidònia FOTO: Raphael Casado

4 anys de regressió accelerada

Si bé els primers estudis a les Balears daten de fa poc més de 100 anys, no va ser fins a finals dels anys 80 quan es van començar a fer els primers estudis especialitzats. De fet, existeix poca informació sobre possibles canvis de les praderies de les Balears durant la segona meitat del segle XX, coincidint amb el període de fort creixement de població humana, tant resident com turística, a l’Arxipèlag, segons s’explica a l’Atlas de las praderas marinas en España, de 2015, obra de referència en la matèria.

Tot i que no es disposa d’una visió global, sí existeixen recerques parcials. El darrer estudi de la Conselleria de Medi Ambient data de 2012, però no es va arribar a completar. La recerca assenyala que el 85% de les praderies de posidònia estudiades tenen una tendència positiva o estable. Tanmateix, altres visions no són tan optimistes. Sanfelix assegura que un estudi fet a la zona d’Illetes, de Formentera, el mateix 2012, va concloure que en les tres àmplies zones estudiades es podia constatar una regressió d’entre el 22% i el 44% només en 4 anys.

A la zona d’Illetes de Formentera, el 2012, en les tres àmplies zones estudiades es podia constatar una regressió d’entre el 22% i el 44% només en 4 anys

I és que, segons assegura Sanfelix, la reducció dràstica de les praderes de posidònia, succeïda en els darrers anys, es deu “a la pèrdua de la qualitat de l’aigua com a conseqüència de vessaments contaminats a la mar, a l’augment de la temperatura de la mar i als fondejos d’embarcaments, especialment preocupant per la situació de les illes com a primera destinació mundial del turisme nàutic”.

A més, el biòleg marí afegeix que si bé els motius de la reducció dràstica de les praderes de posidònia “no està sempre a les nostres mans, acabar amb els fondejos sí que és perfectament possible i a les Illes tenim una assignatura pendent”.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-11-28T12:17:10+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X