Blog de redacció

“A les Illes fa falta un mitjà generalista i d’esquerres que respecti la llengua, l’educació i la cultura pròpia”

Seguim amb les entrevistes creuades per anar-vos explicant qui hi ha darrere de la Jornada. Ara és el torn de conèixer la redacció de les Illes Balears. Neus Molina, coordinadora de la secció de Cultura, conversa amb Neus Tur i Martí Gelabert des de Mallorca

FOTO: Sònia Domènech

NEUS MOLINA, Barcelona I 9 d’ABRIL del 2018

@DiariJornada

La Jornada engega el 5 de maig. Quins són els objectius del nou diari? I concretament quins són els objectius a les Illes Balears?

Martí Gelabert: La Jornada té un compromís amb fer un periodisme coherent arreu del territori. Coherent, perquè el periodisme s’ho mereix i perquè Catalunya, el País Valencià i Balears s’ho mereixen. A les Illes, concretament, tenim el compromís de posar en valor la realitat d’un dels territoris més infravalorats en relació al finançament, la llengua o el territori, entre molts altres.

Creieu que hi ha un buit informatiu a les illes? Quin espai vol ocupar la Jornada?

M.G.: Sí, fa falta un mitjà generalista i d’esquerres que enfoqui la realitat des d’una perspectiva ecologista, feminista i amb respecte per la llengua, l’educació i cultura pròpia. Perquè això sigui possible, és imprescindible fer-ho en l’àmbit cooperatiu, per no haver de respondre a interessos d’empresaris capaços de fer-se unes redaccions a mida dels seus interessos.

Neus Tur: Exacte, com diu en Martí en el fons la clau de tot és qui és propietari dels mitjans de comunicació? A les Illes, i més concretament a Mallorca, hi ha hagut i hi ha experiències de mitjans de base popular com les revistes locals (Díngola, Marsoc, La Veu de Sóller, Mel i Sucre…), l’Aguait o Ona Mediterrània, entre d’altres. Però aquesta realitat no s’ha donat a l’àmbit de la premsa generalista. Necessitam mitjans de propietat col·lectiva i gestió democràtica, necessitam dotar-nos d’eines de sobirania comunicativa.

Quines seran les característiques específiques del diari a les Illes?

M.G.: Volem fer un periodisme que toqui des de les problemàtiques en habitatge, derivades de l’estat de l’economia i el greuge de la massificació turística, fins a la lluita de la comunitat educativa per sortir dels pèssims rànquings que viu. També pel medi ambient, cada vegada més copejat. Tot, des d’una perspectiva feminista.

N.T.: Sí, i a banda del periodisme de denúncia – fonamental per a qualsevol sistema que es vulgui democràtic – volem fer també un periodisme que sigui també “portador d’esperança”, perquè a les Illes existeixen moltíssimes persones i moltíssims projectes que demostren que sí que és possible plantejar alternatives al sistema injust en què vivim. Nosaltres també voldrem parlar d’aquestes realitats.

Com enfocareu les temàtiques culturals?, des del Principat hi ha un gran desconeixement dels nous creadors illencs. Mallorca, per exemple, és molt més que Antònia Font i el ball de bot.

N.T.: Sí, les Illes són molt potents en diferents àmbits culturals més enllà, com dius, d’Antònia Font o el ball de bot. El clúster del còmic, experiències com la de Casa Planas o l’Almacén de Salazones, les potentísstimes fornades d’actors, actrius, directors/es, dramaturgs… sorgits de l’ESADIB; la nova generació de músics de jazz formats al Conservatori de les Illes, els grups de música… Cal fer valdre totes aquestes realitats. A banda, caldrà abordar altres qüestions com el gènere i les festes populars, la massificació d’aquestes, la cultura i la llengua…

M.G.: És important que donem a conèixer les perspectives culturals més amagades, sense restar importància a la resta. Hi ha molts creadors i creadores que necessiten un espai.

Perquè aquesta aposta per crear un entorn comunicatiu dels Països Catalans?

N.T.: Perquè tot i que som territoris germans, amb una llengua, una cultura i una història compartida; som també territoris que vivim (o hem viscut) una mica d’esquenes uns als altres. Necessitam conèixer-nos i veure que tenim tot un seguit de realitats i lluites que ens travessen per igual i de les que podem aprendre molt. Fer periodisme apropant-nos a la vida de les persones a partir de situacions compartides.

M.G.: Cal donar força al que representa la cultura d’aquests territoris. I més, en moments com el d’ara on la maquinària de l’Estat s’accentua contra els elements propis dels països catalans. Contra l’odi, el periodisme té l’objectiu de donar motius per creure que el valor de la nostra cultura és igual d’important al món. I si l’intenten amagar, nosaltres tenim la necessitat de donar-li veu.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Carta de Jordi Cuixart: Amb la notícia, el somriure

21 abril 2018 |

Jordi Cuixart, soci de la Jornada i president d'Òmnium Cultural, escriu una carta des de la presó de Soto del Real (Madrid), quan falten dues setmanes per la sortida al carrer del periódic, el 5 de maig.

Antònia Font, cap de cartell del Concert per la Llibertat d’Expressió de Palma

20 abril 2018 |

El proper 17 de juny el recinte del Palma Arena de la capital mallorquina acollirà el Concert per la Llibertat d’Expressió organitzat per l’Associació de Creadors i Artistes per la Llibertat Artística, ACALLAR

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

2018-04-09T17:19:25+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X